¡ÉS EL RESSUSCITAT!

Ressuscitat en cada germà que s’aixeca

"¿No calia que el Messies suportés tot aquest patiment per entrar a la glòria? (Lc, 24, 26), els hi va dir Jesús ressuscitat als dos que tornaven a Emaús doncs pensaven que el projecte que s’havien forjat al seu cap havia quedat aniquilat amb la crucifixió. La resurrecció de Crist és tornar la vida al seu cos humà mort i sepultat el divendres a última hora del dia. 

Diu Pau que “Déu, que va ressuscitar al Senyor, també ens ressuscitarà a nosaltres pel seu poder” (1Cor 6, 14). I a una altra carta diu que “així com Crist fou ressuscitat d’entre els morts per la glòria del Pare, així també nosaltres caminem en una vida nova” (Rom 6, 4). 

Als cristians de Corint i a tots els altres d’ahir i d’avui ofereix la pregunta que poden fer-se molts: “¿Com resssuciten els morts? ¿amb quin cos tornen a la vida? (…) els morts ressuscitaràn incorruptibles” (1Cor 15, 35 ss). El cos ressuscitat de Jesús ja no és mortal o corruptible, però és el mateix que va nèixer a Betlem, que va parir Maria, que va morir a la creu. Ara és gloriós i té altres característiques doncs apareix i desapareix, entra a l’estada del Cenacle amb les portas tancades per la por als jueus que tenen els seus deixebles en aquests moments. És el mateix cos d’abans doncs ara menja davant d’ells encara que no ho necesita. És el mateix i els diu “mireu les meves mans i els meus peus”, ja que conserva les nafres dels claus de la crucifixió. 

Per aixó Joan Pau II recordava que “el rostre que els apòstols van contemplar després de la resurrecció era el mateix” (NMI, 19). I explicava que “la contemplació del rostre de Crist no pot reduir-se a la seva imatge de crucificat. ¡Ell és el Ressuscitat! (…) Contemplant al Ressuscitat, el cristià descubreix de nou les raons de la pròpia fe (NMI, 28). I per aixó Benet XVI a Spe salvi també va recordar que “el cristianisme no era només una «bona notícia» (…) l’Evangeli no és tan sols una comunicació de coses que es poden saber, sinó una comunicació que comporta fets i canvia la vida”. 

Francesc també repeteix a Evangelii gaudium (EG, 2013) que “amb Jesucrist sempre neix i reneix l’alegria” (EG, 1). “Ell ens permet aixecar el cap i tornar a començar (…) No fugim de la resurrecció de Jesús, mai no ens declarem morts, passi el que passi” (EG, 3). I afageix que “si pensem que les coses no canviaran, recordem que Jesucrist ha trionfat sobre el pecat i la mort i està ple de poder. Jesucrist veritablement viu” (EG, 275). 

En Veritatis gaudium (VG, 2017) escriu que “la seva resurrecció, amb el do sobreabundant de l’Esperit Sant -auto citant-se- «provoca per tot arreu gèrmens d’aquest món nou; i encara que se’ls talli, tornen a surgir, perquè la resurrecció del Senyor ja ha penetrat la trama oculta de la Història (Exh Evangelii gaudium, 278)» (VG, 6). 

No és correcte que en la pràctica l’home es dediqui a fer-ho malbé tot doncs sap per la seva “fe” que Déu és capaç de arreclar-ho i ho fará perquè ressuscita morts. Per corregir aquest error en un àmbit concret de la vida, Francesc recorda que “l’Ecologia (…) exigeix seure a pensar i a discutir sobre les condicions de vida i de supervivència d’una societat, amb la honestedat per posar en dubte models de desenvolupament, producció i consum” (Laudato si, 138). 

Aplicant la mirada de fe en altre aspecte de la vida real, Francesc diu que desitja “resaltar que, encara que va haver notables millores en el reconeixement dels drets de la dona i en la seva participació en l’espaci públic, encara hi ha molt per avançar (…) No s’acaben de eradicar costums inacceptables (…) La Història porta les empremtes dels excesos de les cultures patriarcals, on la dona era considerada de segona classe” (Amoris lætitia, 54). 

Mirant un altre àmbit de la realitat humana, deia Joan Pau II que “una vegada més s’ha de proclamar la fe de l’Església en l’acte redemptor de Crist, en el misteri pasqual de la seva mort i resurrecció, com a causa de la reconciliació de l’home en el seu doble aspecte de lliberació del pecat i de comunió de gràcia amb Déu” (Exh. Reconciliació i penitència, 7, 22).

Joan Pau II a la Carta Novo millennio ineunte (NMI, 2001) demana “que Jesús ressuscitat, com als deixebles d’Emaús, ens trobi vigilants i preparats per reconèixer el seu rostre i còrrer cap als nostres germans per portar-los el gran anunci: “¡Hem vist el Senyor!” (Novo millennio ineunte, 59). 

Francesc deixa per escrit una oració cristiana ecumènica que resa així: “Concediu als cristians que visquem l’Evangeli i podem reconèixer a Crist en cada èsser humà, per veure’l crucificat en les angoixes dels abandonats i oblidats d’aquest món i ressuscitat en cada germà que s’aixeca” (Fratelli tutti, 6). 

I també el Papa Wojtyla recordava que “cada diumenge Crist ressuscitat ens convoca de nou com al Cenacle per iniciar-nos en la gran aventura de l’evangelització. En aquest camí ens acompanya la Mare de Déu, «Estrella de la nova evangelització». Dona, heus aquí als teus fills, li repeteixo, evocant la veu mateixa de Jesús (cf Jn 19, 26) i fent-me veu, davant ella, de l‘afecte de tota l’Església (…) Tingem el mateix entusiasme dels cristians dels primers temps, doncs tenim la força del mateix Esperit que va ser enviat a la Pentecosta. El nostre camí deu fer-se més ràpid al recòrrer els senders del món (…) No tornem a un anodí dia a dia (NMI, 58, 59).