DÉU RIC EN MISERICÒRDIA

L’amor-misericòrdia de Déu és l’esència de l’Evangeli

El diumenge 2n de Pasqua és el de la Divina Misericòrdia tal com va decretar Joan Pau II fent realitat la comanda de Crist ressuscitat a Faustina Kowalska († 1938 amb 33 anys), monja polaca que va iniciar així un “moviment” a l’Església per difondre la devoció a la miseriòrdia divina i va inaugurar el tercer mil.lenni amb més d’un milió de persones en tot el món, de moltes Congregacions i Órdres religioses, sacerdots, fraternitats i associacions. 

“Déu de misericòrdia infinita” resa l’Oració col.lecta i l’orant manifesta el que diu el salm responsorial: “Doneu gràcies al Senyor perquè és eterna la seva misericórdia”. El «misteri pasqual» és actuació de la misericòrdia divina que és capaç de justificar l’home, de restablir la justícia en el sentit salvífic volgut per Déu. Així actúa Déu i així hem d’actuar el homes, fets a la seva imatge i semblança. Moltes vegades a l’Ordinari de la Missa surt citada i Francesc ho aprofita a Misericordia et misera (MM, 2016) dient que “a la Litúrgia no tan sols s’evoca amb frequència sinó que es viu i es rep” (MM, 5). Així les obres de misericòrdia estan sempre de moda i es poden recordar habitualment perquè no «se’ns vagi el sant al cel».

Ja des del principi del seu ministeri petrí el Papa Bergoglio escrivia a Evangelii gaudium (EvG, 2013) que “sant Tomàs d’Aquino ensenyava que (…) en quant a l’obrar exterior, la misericòrdia és la més gran de totes les virtuts” (EvG, 37). I més endavant afageix que “sant Tomàs d’Aquino destacava que els preceptes donats per Crist i pels apòstols al Poble de Déu «son poquíssims». Citant sant Agustí advertia que els preceptes afegits per l’Església posteriorment s’han d’exigir amb moderació «per no fer pesada la vida als fidels» i convertir la nostra religió en una esclavitud, quan «la misericòrdia de Déu va voler que fos lliure»” (EvG, 43). 

Joan Pau II a Dives in misericordia (DM, 1980) deixa escrit que “«Déu ric en misericòrdia» (Ef 2, 4) és el que Jesucrist ens ha revelat com a Pare. Jesús fa de la mateixa misericòrdia un dels temes principals de la seva predicació. Crist, al revelar l’amor-misericòrdia de Déu, exigia al mateix temps als homes que alhora es deixessin guiar en la seva vida per l’amor i la misericòrdia. Aquesta exigència forma part del mateix nucli del missatge del Messies i constitueix l’esència de l’Evangeli” (DM, 1).

Francesc, amb la seva metodologia pastoral porta a fer vida real la doctrina, i va convocar l’«Any Jubilar extraordinari de la misericòrdia» i en concloure escrivia la Carta Misericordia et misera on diu que “l’Any Sant, (…) demana ser sempre celebrada i vivida (…) no pot ser un paréntesi a la vida de l’Església, sinó que constitueix la seva mateixa existència” (MM, 1). Y segueix dient que “Acaba el Jubileu (...) Hem aprés que Déu s’inclina cap a nosaltres (cf. Os 11, 4) perquè també nosaltres podem imitar-ho inclinant-nos cap als germans (…) Per la seva mateixa naturalesa, la misericòrdia es fa visible i tangible en una acció concreta i dinàmica” (MM, 16). 

Diu Pau als primers cristians i als de tots els segles que “ni la circumcisió ni l’incircumcisió importen, sinó la nova creatura. Per a tots els que segeixen aquesta norma, pau i misericòrdia” (Gal 6, 15-16). I als cristians a Roma els explica que “a Moisès li diu Iahvé: Tindré misericòrdia de qui la tingui, i m’apiadaré de qui m’apiadi” (Rom 9, 15).  Benet XVI a l’Exh Africa munus (AfM, 2009), després de la 2ª Assemblea de bisbes sobre Àfrica, la 1ª va ser en 1994 amb Joan Pau II, diu que “ho repeteixo: Alça’t, Església a Àfrica, família de Déu, perquè et crida el Pare celestial a qui els teus avantpassats invocaven com a Creador abans de conèixer la seva proximitat misericordiosa, que es va revelar en el seu Fill unigènit, Jesucrist” (AfM, 173). 

Joan Pau II també recordava que “el que «va passar fent el bé» i «curant tota mena de malelties i dolençes», Ell mateix sembla merèixer la més gran misericòrdia i apel.lar-hi quan és arrestat, ultrajat, condemnat, flagel.lat, coronat d’espines, clavat a la creu i expira entre terribles turments. És llavors quan merèix de manera particular la misericòrdia dels homes, i no la rep” (DinM, 7). 

Per la seva part Benet XVI a Porta fidei (PF, 2011), la Carta convocatoria de l’«Any de la fe», diu que “nosaltres creiem amb ferma certesa que el Senyor Jesús ha vençut el mal i la mort. Amb aquesta segura confiança ens encomanem a Ell: present entre nosaltres, venç el poder del maligne (cf. Lc 11, 20), i l’Església, comunitat visible de la seva misericòrdia, roman en Ell com a signe de la reconciliació definitiva amb el Pare” (PF, 15). 

Continuant el magisteri dels seus predecesors, Francesc recorda a Misericordia et misera (MM) que “les obres de misericòrdia corporals i espirituals constitueixen fins els nostres dies una prova de l’incidència important i positiva de la misericòrdia com a valor social. Ella ens impulsa a posar «fil a l’agulla» per restituir la dignitat a milions de persones que són germans i germanes nostres” (MM, 18).  I afegeix que “el caràcter social de la misericòrdia obliga a no quedar-se immòbils i a bandejar l’indiferència i la hipocresia, de manera que els plans i projectes no quedin només en lletra morta (...) que la justícia i una vida digna no siguin tan sols paraules boniques, sinó que constitueixin el compromis concret de tothom que vol testimoniar la presència del regne de Déu” (MM, 19).

 

Francesc a la Carta Patris corde (PC, 2020) de l’«Any de sant Josep» demana que “implorem a sant Josep, com a Patró de l’Església universal, ens guiï en el camí de la vida. Concedeix-nos gràcia, misericòrdia i valentia, i defensa’ns de tot mal. 

Anem amb confiança al tron de la gràcia per assolir misericòrdia (Heb 4, 16) demana la carta als cristians hebreus sabent que aquest tron de la gràcia ha sigut entès pels teòlegs com Maria que va portar a la Gràcia en les seves entranyes i el Papa Wojtyla deixa escrit que “Maria és qui de manera singular i excepcional ha experimentat –com ningú- la misericòrdia (…) També la nostra generació esta compresa en les paraules de Maria quan glorificava la misericòrdia de la que «de generació en generació» són partícips tots els qui es deixen guiar pel temor de Déu” (DM, 9). 

I Francesc implora “que els ulls misericordiosos de la Santa Mare de Déu estiguin sempre tornats cap a nosaltres (...) La Mare de Misericòrdia acull a tothom sota la protecció del seu mantell (...) i seguim la seva constant indicació de tornar els ulls a Jesús, rostre radiant de la misericòrdia de Déu” (MM, 22).