REMAR MAR ENDINS

Participació activa de tots

“Estant Jesús a la vora del llac de Genesaret, la multitud se’amuntegava al seu voltant per escoltar la Paraula de Déu. I va veure dues barques a la vora del llac; els pescadors n’havien baixat i estaven rentant les xarxes. Aleshores, pujant a una de les barques, que era de Simó, li pregà que l’apartés una mica de terra. I assegut ensenyava des de la barca a la multitud” (Lc 5, 1-3). Se sap que Déu vol que tots els homes arribin al coneixement de la veritat i per aixó parla a la gent i mana als seus deixebles anar a tot el món a proclamar l’Evangeli, no pas una altra cosa per molt de seny que tingui o per atraiente que sigui. 

La missió es apostólica i Isaïes, a la primera lectura d’avui, diumenge 5è del TO, cicle C, explica que “el Senyor deia: A qui enviaré? i qui anirá de parte nostra? Vaig dir: «aquí estic: envia’m!»” (Is 6, 8).

Recordava Pau als primers cristians que l’Evangeli rebut “cal guardar-ho tal com us el vaig anunciar” (1Cor 15, 1-11) i la Història demostra que es pot fer amb una interpretació correcta del “guardar-ho” però també al revés si es té guardat dins d’un calaix i s’ha tergiversat el correcte i es fa el contrari. 

L’Evangeli d’avui també ens diu que Jesús, “quan va acabar de parlar”, va invitar a Pere i a la resta a sortir de nou a pescar, encara que de matí no són hores, i bé que ho sabien els professionals de la pesca, però hi confiaven en ell i li van dir: “Mestre, hem estat fatigant-nos tota la nit i no hem pescat res però en el teu nom llençarem les xarxes (…) i van omplir les dues barques (…) deixades totes les coses, el van seguir” (Lc 5, 4-11). El tarannà missioner de l’Església ha sigut impulsat, actualizat i corregit pel Vaticà II per aixó Joan Pau II, igual que els següents, ajuden al Poble de Déu a posar en pràctica les propostes conciliars.

El Papa polac va actualitzar a la Carta Novo mil.lennio ineunte (NMI, 6-I-2001) el mandat de Jesús als seus dient que “ara tenim que mirar cap endavant, hem de “remar mar endins”, confiant en la paraula de Crist: Duc in altum! (que vol dir “mar en dins!”), experimentat en iniciatives concretes. És important que alló que ens proposem, amb l’ajuda de Déu, estigui fonamentat en la contemplació i en l’oració. El nostre és un temps d’activisme, amb el risc fàcil del «fer per fer». Tenim que resistir aquesta tentació”. 

També Francesc ajuda a estar desperts i a sortir, «Església en sortida», diu, perquè la gent volt escoltar i veure Jesús. En Laudato si (LSi, 2015) diu que “en la meva Exhortació Evangelii gaudium vaig escriure als membres de l’Església en ordre a mobilitzar un procés de reforma missionera encara pendent” (LSi, 3) i que Déu també segueix esperant. En aquesta Exhortació diu a més que “el Concili Vaticà II va presentar la conversió eclesial com l’obertura a una permanent reforma de si per fidelitat a Jesucrist” (EvG, 26). Per aixó afegeix que “la reforma d’estructures que exigeix la conversió pastoral només es pot entendre en aquest sentit: procurar que totes es tornin més missioners” (EvG, 27). Més endavant sigueix dient que “la pastoral en clau de missió pretén abandonar el còmode criteri pastoral del «sempre s’ha fet així». Invito a tots a ser audaços i creatius en aquest treball de repensar els objetius, les estructures, l’estil i els mètodes evangelitzadors” (EvG, 33). 

La feina divina encomenada als batejats d’anar a tot el món té els seus inconvenients, obstacles i entrebancs ja que es pot estar pescant tota la nit i no pescar res, la qual cosa fa el cansament més gran. En Gaudete et exultate (GEx, 2018) sobre la santedat al món actual, Francesc recorda que “és possible aguantar, soportar les contrarietats, els vaivens de la vida, i també les agresions dels altres, les seves infidelitats i els seus defectes: «Si Déu ès amb nosaltres, qui estarà contra nosaltres?» (Rom. 8, 31)” (GEx, 112). No poques dificultats va tenir també Pau, com tots els demès, els de llavors i els de sempre, però és necessari repetir amb freqüència com ell que “no soc digne de ser anomenat apòstol (…) però per la gràcia de Déu soc el que soc, i la gràcia que se’m va donar no ha resultat vana” (1Cor 15, 1-11). 

També a la Carta al Poble de Déu del 2018, el Papa Bergoglio escriu que “és imposible imaginar una conversió eclesial sense la participació activa de tots els integrants del Poble de Déu. És més, cada vegada que hem intentat suplantar, acallar, ignorar, reduir a petites elits el Poble de Déu, construïm comunitats, plans, acentuacions teològiques, espiritualitats i estructures sense arrels, sense memòria, sense rostre, sense cos, en definitiva, sense vida”. 

Avui és el 2n diumenge dels dedicats a sant Josep i poden ser considerades les seves dubtes per la concepció de Maria doncs es posible que entengués que era Déu pel mig i aixó li donava pànic i creuria que ell era un destorb. Altres opinen que dubta perquè no pot creure que ella ha sigut infidel al seu compromis amb ell i com no podrá amagar l’embaràs, té l’opció de, o bé acusar-la en públic però quedaria deshonrada o bé repudiar-la en secret, posant terra pel mig d’amagat, per que la gent digués que ell és un “fresc” (cf Mt 1, 19-20). 

Aquest donar-li voltes al cap que fa Josep davant un fet evident (en part) ensenya i estimula a voler arribar al fons dels problemes; no quedar-se a la superficie que en molts casos només porta a ser uns lloros que repeteixen literalment paraules o frases sense saber el què estan dient. 

En aquest pensar les coses, els cristians han d’aprofundir i controlar la manera de fer l’apostolat ja que anar a tot el món no és anar a «comer el coco» de la gent sinó asistir, atendre’ls, com Jesús que no feia accepció de persones (cf Mt 22, 16). I a més cal mimar el tracte amb la gent, el com i no només el què, per aixó Benet XVI recordava que “l’amor —caritas— sempre serà necessari, fins i tot a la societat més justa. No hi ha ordre estatal, per just que sigui, que fagi superflu el servei de l’amor” (DCE, 28). Més endavant afageix que “es tracta de èssers humans, i els èssers humans necessiten sempre alguna cosa més que una atenció només tècnicament correcta. Necessiten humanitat. Necesiten atenció cordial” (DCE, 31). 

Diu Francesc que “ningú resisteix si opta per quedar-se en un punt mort (...) si deixa de somiar amb oferir-li al Senyor una entrega més bella. Encara menys si cau en un esperit de derrota” (GEx, 163). Per aixó són actuals les paraules de Pere: “en el teu nom, Senyor, llençarem les xarxes”.