REGALS QUE DÉU FA

Fora tancament, menyspreu, violència i discriminació

A la Paraula de Déu avui s’escolta al profeta Jeremies que diu que “llavors em va ser dirigida la Paraula de Yahveh (…) profeta de les nacions te constituit” (Jer 1, 4-5. 17-19). Aquest “llavors” hi ha que entendre’l també com “ara” ja que a cada batejat se li dirigeix la Paraula de Déu perquè està constituit profeta de les nacions, apòstol. La crida de Déu no té perquè ser en veu alta, audible, pot ser a cau d’orella, i sempre cridats per la missió de ser corredentors amb ell, d’anar a tot el món a portar l’Evangeli. 

Recorda Francesc a “La alegría de la veritat” (Veritatis gaudium, VG, 2017) que “Jesús impulsa a l’Església perquè en la seva missió testimonii i anunciï sempre aquesta alegria amb renovat entusiasme” (VG, 1). Malgrat l’entusiasme i l’alegria, també se sap que al cristià no li falten dificultats, com a Jesús. Avui es narra l’anècdota a la sinagoga de Natzaret, on els paisans i els familiars de Jesús al principi "li tenien posats en ell els ulls" però al sentir aquestes coses, tots a la sinagoga es van omplir d’ira, s’aixecaren, el van portar fora de la ciutat, al cim de la montanya sobre la que era edificada la ciudad, per estimbar-lo (cf Lc 4, 21-30). 

La Història ensenya que a alguns els hi fa la llesca la pluralitat, tant eclesial com a la societat civil per lo qual Francesc necessita recordar que “quants carismes diferents i amb quants dons de l’Esperit Sant el Pare satisfà la seva Església! Aixó no ha de ser vist com un motiu de confusió, de malestar: són tots regals que Déu fa a la comunitat cristiana, perquè pugui crèixer harmoniosa en la fe i en el seu amor, com un sol cos, el cos de Crist. El mateix Esperit que dona aquesta diferència de carismes crea l’unitat de l’Església, el mateix Esperit! (Aud Gral, 1-X-2014). Però cal no oblidar que Jesucrist va afirmar que deixava la seva Església en mans dels seus i que “el que lligueu quedarà lligat o el que deslligue quedarà deslligat”, així que es poden tergiversar els carismes i portar-li la contrària a Déu. 

A “L’alegria de l’Evangeli (Evangelii gaudium, EG, 2013), Francesc també deixa dit que “al seu constant discerniment, l’Església també pot arribar a reconèixer costums pròpies no directament lligades al nucli de l’Evangeli, algunes molt arrelades al llarg de l'Història, que avui ja no són interpretades de la mateixa manera (…) No tinguem por de revisar-les (…) hi ha normes o preceptes eclesials que (…) s’han d’exigir amb moderació per no fer pesada la vida als fidels i convertir la nostra religió en una esclavitut, quan la misericòrdia de Déu va voler que fos lliure” (EG, 43). 

A l’oració col.lecta d’avui, diumenge 4t del TO (cicle C) es demana a Déu que, per la fidel custòdia i intercessió de sant Josep, faci que l’Església conservi fidelment el missatge rebut i porti a plenitut la seva missió salvadora, però conservar no volt dir ficar-lo al congelador i no tocar el missatge. 

A la Bula “El rostre de la misericòrdia” (Misericordiae vultus, MV, 2015) deia que “aquest Any Jubilar viscut a la misericòrdia pugui afavorir l’encontre amb aquestes religions i amb les altres nobles tradicions religioses; ens faci més oberts al diàleg per conèixer-nos i comprendre’ns millor; elimini tota forma de tancament i menypreu, i alluny qualsevol forma de violència i de discriminació (MV, 23).

 

A Veritatis gaudium (VG, 2017) el Papa argentí també recorda que “el Poble de Déu pelegrina al llarg dels senders de la Història, acompanyat amb sinceritat i solidaritat dels homes i dones de tots els pobles i de totes les cultures, per il.luminar amb la llum de l’Evangeli el camí de la humanitat cap a la nova civilització de l’amor” (VG, 1). El 28 de gener, fa dos dies, es celebra anualment la memòria de Tomàs d’Aquino (†1274 amb 49 anys) de qui Benet XVI va dir que "amb saviesa futurista, va aconseguir instaurar una relació fructífera amb el pensament àrab i hebreu del seu temps, al punt de ser considerat un mestre sempre actual de diàleg amb altres cultures i religions" (ángelus 28-I-2007). Després va recordar (Aud Gral 16-VI-2010) que l’Aquinate “va partir d’Aristòtil qui, sense fe ni revelació, va arribar a Déu i va demostrar que la raó acull la veritat en virtut de la seva evidència intrínseca mediata o inmediata”. Va afirmar també que “segons sant Tomàs, tots els homes, creients i no creients, estan cridats a reconèixer les exigències de la naturalesa humana expressades a la llei natural”. 

Francesc té escrit que Joan Pau II, a Sapientia christiana de 1979, remetent-se a la Gaudium et spes del Concili Vaticà II (1962-65), “desitjava que s’afavorís el diàleg amb els cristians pertanyents a altres Esglesies i comunitats eclesials, així com amb els que tenen altres conviccions religioses o humanístiques, i que també es mantingués una relació amb els que cultiven altres disciplines, creients o no creients, tractant de valorar i interpretar les seves afirmacions i jutjar-les a la llum de la veritat revelada (cf GS, 62)” (VG, 4). 

A Veritatis gaudium (VG, 2017) diu el Papa Bergoglio que “el Concili Vaticà II, promovent amb vigor i profecia la renovació de la vida de l’Església en vista d’una missió més incisiva en aquesta nova època de la Història, hagi recomenat en el Decret Optatam totius (cf. nn. 13-22) una revisió fidel i creativa dels estudis eclesiàstics” (VG, 1). Ja va dir Joan Pau II que “Déu ens demana una col.laboració real a la seva gràcia i, per tant, ens convida a utilitzar tots els recursos de la nostra intel.ligència i capacitat operativa” (NMI, 38), com feia sant Josep, que avui comença el 1er diumenge dels set a ell dedicats per preparar la seva festa del 19 de març. De ell va afirmar el Papa polac que “la seva protecció adquiriex una renovada actualitat per l’Església, en relació amb el nou tercer mil.lenni (Redemptoris custos). 

A la Carta Patris corde (PC, 2021) escrita per l’any dedicat a celebrar el 150 aniversari de haver sigut declarat Patró de l’Església universal, Francesc demanava que acudíssim “a sant Josep que va estimar a Jesús amb cor de pare, ja que és anomenat en els quatre evangelis «el fill de Josep». Els meus predecessors han profunditzat en el missatge contingut en les poques dades transmeses pels evangelis per destacar el seu paper central a la Història de la salvació. Sant Josep és un pare que sempre ha sigut estimat pel poble cristià” (PC, 1). Josep podía fer seves les paraules que va pronunciar la seva esposa Maria: “ha fet en mi coses grans Aquell que és totpoderós, perquè es va fixar en la meva petitesa”. I cadascú dels cristians també hauria de poder dir-ho.

A la 2ª lectura d’avui Pau explica que “ara el nostre coneixement és imperfecte, i imperfecta la nostra profecia (…) ara veiem com en un mirall, foscament; llavors veurem cara a cara”. (1Cor 13, 12-13) i afageix que hi ha molts carismes i recomana: “aspireu als millors” (1Cor 12, 31) encara que la caritat està per damunt d’ells.