JESÚS VA VENIR A EVANGELITZAR ELS POBRES

Jesús no predicava: ¡que feliços sou, proletaris!

Avui és la V Jornada dels pobres perquè és el penúltim diumenge del any litúrgic que conclou sempre amb el XXXIV o solemnitat de Jesucrist rei de l’Univers. La Jornada va ser instituida per Francesc dient que “ha de servir com la preparació més adecuada per a viure la solemnitat de Jesucrist, Rei de l’Univers, el qual s’ha identificat amb els petits i els pobres, i ens jutjarà a partir de les obres de misericòrdia (cf. Mt 25, 31-46)”. 

El Missatge del Papa per aquesta Jornada porta per títol les paraules de Jesú: «als pobres els teniu sempre amb vosaltres» (Mc 14, 7) que va pronunciar en un dinar a Betania, a casa de Simó “el leprós”. Ja Joan Pau II deia que “recordant que Jesús va venir a «evangelitzar als pobres» (Mt 11, 5; Lc 7, 22), com no subratllar més decididament l’opció preferencial de l’Església pels pobres i els marginats? (…) en l’esperit del Llibre del Levític (25, 8-28), els cristians s’haurán de fer veu de tots els pobres del món” (Tertio mil.lennio adveniente, 51). 

Per la seva parte Francesc té escrit a Evangelii gaudium (EvG, 2013) que “la nostra fe és en Crist fet pobre, i sempre proper als pobres i exclosos. Fer orelles sordes a aquest clam ens situa fora de la voluntat del Pare i del seu projecte (…) Aquesta veritat va penetrar profundament la mentalitat dels Pares de l’Església i va exercir una resistència profética contracultural davant de l’individualisme hedonista pagà (…) El cor de Déu té un lloc preferencial pels pobres, tant que fins i tot Ell mateix «es va fer pobre» (2Co 8, 9). Tot el camí de la nostra redempció està signat pels pobres (EvG, 186-197). 

L’opció preferencial pels pobres ha estat una cosa real i viscuda full time per alguns cristians mentre uns altres potser s’han trobat molestos amb el crit de Judes a Betania, en aquell dinar a casa de Simó “el leprós” i el suposat “malbaratament” de perfum d’aquella dona que va ungir els peus a Jesús. L’apòstol Jaume “el menor”, el parent de Jesús, que va fer de Secretari al Concili de Jerusalem, li va demanar a Pau no res de nou amb la circuncissió o no del pagans però només li va demanar que s’enrecordés dels pobres. 

Avui dia continua sent escandalós el fet de que hi hagi milions d’homes i dones, nens i ancians, sans i malalts, que no tenen ni tan sols el que és necessari i es moren de fam. El Concili Vaticà II ja va fer considerar que “el luxe pul.lula juntament amb la misèria. I mentre uns pocs disposen d’un poder amplísim de decisió, molts (…) viuen amb frequència en condicions de vida i de treball indignes de la persona humana (…) Cada dia s’aguditza més l’oposició entre les nacions econòmicament desenvolupades i la resta, la qual cosa pot posar en perill la mateixa pau mundial” (Gaudium et spes, 63-72). 

L’abat N. Morelly (†1778 ó 82 amb 61 ó 65 anys) sembla ser el primer a la Història que proclamava l’abolició de la propietat privada per acabar amb la cobdicia. Gandhi (†1948 amb 79 anys) deia: “jo no predico la pobresa voluntària a un poble que pateix la pobresa involuntària”, i Jesús no predicava: que feliços sou, proletàris!  Benet XVI va escriure a l’Encíclica Deus caritas est (DCE, 2005) que “des del segle XIX s’ha plantejat una objecció contra l’activitat caritativa de l’Església (…) Els pobres, es diu, no necessiten obres de caritat, sinó de justícia (…) Cal reconèixer que hi ha alguna cosa certa” (DCE, 26). 

Anteriorment Joan Pau II mantenia la tensió espiritual de l’Església amb motiu de la celebració del Gran Jubileu del 2000 i en concloura’l aquell 6 de gener de 2001, escrivia a Novo mil.lennio ineunte (NMI) que “si veritablement hem partit de la contemplació del rostre de Crist, ho hem de saber descobrir sobretot al rostre d’aquells amb els que ell mateix s’ha volgut identificar. Que ningú quedi exclòs del nostre amor, atenent a tots aquells que recorrien a ell per tota mena de necessitats espirituals i materials. Les noves pobresas afecten sovint ambients i grups no mancats de recursos econòmics però exposats al sense sentit, la insídia de la droga, l’abandó, la marginació o la discriminació social” (NMI, 49-50). 

El mateix Jesús va dir que els humans serem jutjats tenint en compte que “vaig tenir fam i em vau donar de menjar, etc.” i el Papa Wojtyla seguia dient per escrit que “és l’hora d’una nova «imaginació de la caritat» no com almoina humillant. Hem d’actuar de tal manera que els pobres se sentin com “«a casa seva» (…) Podem quedar al marge davant les perspectives d’un desequilibri ecològic, davant els problemes de la pau, davant del vilipendi dels drets humans fonamentals de tantes persones?” (NMI, 51). 

També a la Exhortació Catechesi tradende (CT, 1979) Joan Pau II repetia una vegada més que “la vida sensera de Crist fou un continu ensenyament: el seu silenci, els seus miracles, els seus gestos, la seva oració, el seu amor a l’home, la seva predilecció pels petits i els pobres” (CT, 9). La Teologia Espiritual sempre ha dit que la pobresa és un pilar de l’espiritualitat cristiana i els enfonsaments solen estar motivats per fallar en aquesta virtut. Tenir cura de la virtut interior de ser pobres d’esperit es imprescindible per rebutjar la pobresa exterior. 

Joan Pau II també a advertit que “els mitjans tècnics a disposició (…) oculten (…) també la possibilitat d’una subjugació “pacífica” dels individus, de societats senseres i de nacions pels qui disposen de mitjans suficients i estan disposats a servir-se’n sense escrúpuls”. 

A l’Exhortació Ecclesia in America (1999) va escriure que “El rostre dels pobres a América és també el rostre de moltes dones. S’ha de reconèixer la necessitat de la saviesa i la cooperació de les dones a les tasques directives de la societat americana (…) L’amor pels pobres ha de ser preferencial, peró no excloent. És necessari evangelitzar als dirigents, homes i dones, amb renovat ardor i nous mètodes”. 

I a l’Exhortació Ecclesia in Asia (1999) també escrivia que “l’Església demostra un amor preferencial pels pobres i els que no tenen veu, perquè el Senyor s’hi va identificar amb ells de manera especial (cf. Mt 25, 40). Aquest amor no exclou a ningú; simplement encarna una prioritat de servei testificada per tota la tradició cristiana”. 

Francesc, com els seus predecessors, té escrit en Evangelii gaudium (EG, 2013): “Animo els experts financers i els governants dels països a considerar les paraules d’un savi de l’antiguitat: «No compartir amb els pobres els propis bens és robar-los i treure-ls la vida. No són nostres els bens que tenim, sinó seus»” (EvG, 57). 

Al Missatge de la anterior IV Jornada deia el Papa argentí que “en aquest camí d’encontre quotidià amb els pobres, ens acompanya la Mare de Déu que, de manera particular, és la Mare dels pobres. La Verge Maria coneix de prop les dificultats i els patiments dels que estan marginats, perquè ella mateixa es va trobar donant a llum al Fill de Déu en un estable. Per l’amenaça d’Herodes, amb Josep el seu espos i el petit Jesús va fugir a un altre país, i la condició de refugiats va marcar a la sagrada família durant alguns anys. Que la pregaria a la Mare dels pobres (…) transformi la mà estesa en una abraçada de comunió i de renovada fraternitat”.