ELS SEUS NO EL VAN REBRE

 «fins que tornis» estimula la nostra responsabilitat

Avui diumenge 28 de novembre és el primer del nou Advent i nova ocasió anual per preparar la vinguda del Senyor recordant la primera a Betlem perquè, si vingués avui, no passés com aleshores, doncs diu l’Evangeli de Joan que el Messies “va venir als seus i els seus no el van rebre” (Jn 1, 11) i aixó que havia anat avisant durant segles a través dels profetes com Jeremies que avui a la 1ª lectura de la Litúrgia de la Paraula diu: “mireu que vénen dies (…) en aquells dies…” (Jer 33, 14-16). 

El Catecisme de l’Església explica que “amb la Litúrgia d’Advent, l’Església actualitza l’espera (…) els fidels renoven el desig de la seva 2a vinguda” (CEC 524), quan torni el Ressuscitat per instaurar definitivament el seu regne, el regne de Déu. A cada Eucaristia es resa “mentre esperem la gloriosa vinguda de nostre Senyor Jesucrist” què serveix per fer creixer la tensió escatològica, com solia dir Joan Pau II, i a la seva última Encíclica sobre l’Eucaristia i l’Església (Ecclesia de Eucharistia, EE, 2003) insistia que “l’aclamació «fins que tornis» és tensió cap a la meta (…) que dòna impuls al nostre camí històric, estimula la nostra responsabilitat respecte a la Terra present (cf GS, 39), més que mai compromesos a no descuidar els deures de la ciutadania terrenal” (EE, 19-20). 

Prepara la vinguda qui l’espera perquè ho creu i fa el que diu Jesús, recollit al pasatge evangèlic d’avui de Lluc: “vigileu perquè els vostres cors no estiguin ofuscats (…) i sobrevingui aquell dia d’improvís” (cf Lc 21, 35-36) .També el que diu Pau a la 2a lectura: “germans, us preguem i us exhortem en el Senyor Jesús perquè progresseu cada vegada més (…) del comportament degut” (1Tes 3, 12- 4, 2). El salm responsorial concreta aixó del comportament degut amb el salm 24 que porta la petició de l’orant: “Senyor, ensenya’m els teus camins, instrueix-me en les teves sendes” i afageix que “les sendes del Senyor són misericòrdia i lleialtat pels que guarden la seva aliança i els seus mandats”. El comportament autènticament cristià es redueix a practicar la misericòrdia i no només per Nadal sinó cada dia de la propia vida. 

Francesc, en 2016, l’Any de la misericòrdia, va dir que “la porta de la misericòrdia ha d’estar sempre oberta; es tracta de tornar a alló essencial, redescubrir alló central”, i a la Carta Misericordia et Misera (MM, 2016), escrita en concloure aquell Any jubilar, insistia que “la misericòrdia no pot ser un parèntesi a la vida de l’Església, sinó que constitueix la seva mateixa existència” (MM, 1). 

Benet XVI, amb motiu de l’any jubilar paulí que va convocar en 2007, va dir: “Com desitjo que els anys per venir estiguin impregnats de misericòrdia per poguer anar a l’encontre de cada persona portant la bondat i la tendresa de Déu!”. 

Es pot actualitzar aquest propòsit en cada Eucaristia ja des de l’inicial acte penitencial en què el celebrant convida a que “invoquem amb esperança la misericòrdia de Déu”, o be “reconeguem que estem necessitats de la misericòrdia del Pare”. La resposta dels asistents es resar que “Déu totpoderós tingui misericòrdia de nosaltres”. Resant el Glòria quan correspon es diu dugues vegades tinguis misericòrdia de nosaltres. A la Plegaria Eucarística II es diu: Recorda’t (…) de tots els que han mort en la teva misericòrdia (…) Tingues misericordia de tots nosaltres. A la PE III: Reuneix al teu voltant, Pare misericordiós, a tots els teus fills dispersos pel món i a cada una de les PE V: Senyor, Pare de misericòrdia. A la V-d s’afageix donans entranyes de misericòrdia davant tota misèria humana. El prefaci de la Pregària de la Reconciliació I (PR, I) es resa: Tu, Dèu de bondat i misericòrdia ofereixes sempre el teu perdó i més andavant es demana pels nostres germans difunts que confiem a la teva misericòrdia. 

Pere escrivia als primers cristians: “Beneït sigui Déu, Pare de nostre Senyor Jesucrist, que segons la seva gran misericòrdia ens ha engendrat de nou (…) ara heu aconseguit misericòrdia" (2, 10). “Estimeu-vos com germans, sigueu misericordiosos i humildes, no torneu malament per malament” (1Pt 3, 8-9). Francesc, a la Carta Misericordia et misera escrivia que “no existeix llei ni precepte que pugui impedir a Déu tornar a abraçar al fill que retorna a Ell reconeixent que s’ha equivocat, però decidit a recomençar des del principi. Quedar-se només en la llei equival a banalitzar la fe i la misericòrdia divina” (MM 11). 

A l’Exhortació Christus vivit (ChV, 2019) el Papa Bergoglio recordava l’importància de “no agreujar la vocació del laic al concebre-la només com un servei dins l’Església (lectors, acòlits, catequistes, etc.), oblidant que la vocació laïcal és (…) un compromis concret des de la fe per a la construcció d’una societat nova, és viure al mig del món i de la societat per evangelitzar les seves diverses instàncies, per fer creixer la pau, la convivència, la justícia, els drets humans, la misericòrdia, i així estendre el Regne de Déu al món” (ChV, 168).

A l’Exhortació Gaudete et exultate (GEx, 2018) sobre la crida universal a la santedat, recorda a sant Bernat que demanava penetrar “a les entranyes del Senyor, entrar en les seves nafres, perquè allà té la seu la misericòrdia divina” (GEx, 151).

 

A l’Exhortació Evangelii gaudium (EvG, 2013) ja havia recordat que “sant Tomàs d’Aquino ensenyava que (…) en quant a l’obrar exterior, la misericòrdia és la major de totes les virtuts” (EvG, 37). I afagia que “sant Tomàs d’Aquino (…) citant a sant Agustí, advertia que els preceptes afagits per l’Església posteriorment s’han d’exigir amb moderació «per no fer pesada la vida als fidels» i convertir la nostra religió en una esclavitud, quan «la misericòrdia de Déu va voler que fos lliure»” (EvG, 43). 

Advent és sobretot un temps molt marià doncs la Litúrgia celebra la medalla Miraculosa (27-XI), l’Immaculada (8-XII), la Mare de Déu de Guadalupe (12-XII) i la Verge de l’Esperança o de la O (17-XII). Ja va dir Pau VI que estàvem en una època molt mariana i Francesc ha escrit “Que els ulls misericordiosos de la Santa Mare de Déu estiguin sempre tornats cap a nosaltres (…) Confiem en la seva ajuda materna i seguim la seva constant indicació de tornar els ulls a Jesús, rostre radiant de la misericòrdia de Déu” (MM 22). Mare de misericòrdia i Mare de l'esperança són dugues lletanies que ha afagit el Papa a les lletanies lauretanes del Rosari.

I amb Maria està sempre al seu costat el seu espos sant Josep, a qui, amb la Carta Patris corde (PC, 2020), celebrem l’Any a ell dedicat convocat del 8-XII-2020 al 8-XII-2021, per celebrar el 50é aniv de ser declarat Patró de l’Església universal i demana que “Implorem a sant Josep la gràcia de las gràcies: la nostra conversió i li demanem que es mostri pare també a nosaltres i que, com a Patró de l’Església universal, ens guiï en el camí de la vida. Concedeix-nos gràcia, misericòrdia i valentia, i defensa’ns de tot mal. Amén” (PC, 7).