LA COP26

La Cimera del clima

El Papa Francesc fa referència avui a Glasgow (1-XI-2021) on es fa la Cimera del clima, la cop26, organitzada per la ONU sota el lema Unint el món per fer front al canvi climàtic i reunirà representants de 200 governs.  Glasgow està a Escòcia, el país més septentrional del Regne Unit o Gran Bretanya, formada amb Anglaterra i Gal.les en 1707 amb l’Acta d’Unió que no va suposar alterar el sistema legal escocès. Es creu que els primers grups de caçadors-recol.lectors van arribar fa uns 11.000 anys, quan els gels de la primera glaciació començaren a retirar-se cap el nord. Els primers assentaments van aparèixer al territori escocès fa aproximadament 9.500 anys, i els primers pobles fa uns 6.000. 

El principal poble assentat en l’època de la romanització era el dels pictos, així anomenats, aparentment, pel seu costum de pintar-se el cos. Els escotos eren un poble de origen irlandés que s’establí al oest d’Escòcia. Durant aquest periode existien per tant dos regnes diferenciats: el de l’oest d’Escòcia, Scotia, i el regne picto de l’est, Alba. Els romans van construir el Mur d’Adrià per controlar aquestes tribus.

 

Al llarg dels segles, la cultura d’Escòcia s’ha moldeat amb l’amalgama de diferents elements. Hi ha una important activitat artística, musical, dramàtica i literària, influïda poderosament per fonts tradicionals escoceses, encara que també oberta a influències externes, especialment europees.

 

L’Il.lustració fou un moviment cultural del segle xviii caracteritzat per la destacada producció intel.lectual, científica i cultural desenvolupada a Escòcia. Usualment vista com una Edat d’Oro a la Història de Escòcia, aquest moviment va significar la eclosió cultural dels escocesos, internacionalizant-se i convertint a Escòcia en un dels principals focus culturals d’Europa. Entre els més destacats d’aquest moviment es troben el filòsof David Hume, l’economista Adam Smith, l’antropòleg Lord Kames, el químic Joseph Black, el geòleg James Hutton, l’enginyer James Watt i el lingüista Lord Monboddo.

En 1723 van ser aprovades i publicades les “Constitucions d’Anderson”, redactades pel pastor James Anderson i el filòsof francès Jean Théofile Désaguliers que eran l’inici de la francmaçoneria especulativa, nascuda a Escòcia. Els maçons dels sigles anteriors eran considerats operatius. El document va ser corregit en 1738 i en 1813. La Gran Lògia de Londres fou creada en 1717, en els albors de l’Il.lustració. 

Del cristianisme escocès es pot recordar la tasca d’uns quants que aparèixen en els santorals, tenint en compta que el catolicisme és un 16% de la població i els altres cristianismes són un 50% a Escòcia. Paladi (†432) va ser el primer bisbe a Escòcia. Era diàca romá enviat pel papa Celestí I a la missió antipelagiana a Gran Bretanya amb sant Germá d’Auxerre. Al final va passar a Escòcia. Niniano (†432), va ser un bisbe de Whitehorn a Galloway, apòstol d’Escòcia, bretó de naixement, que va portar als pictos la fe cristiana i va fundar allí la seu episcopal. En 2010 va anar a Escòcia Benet XVI en viatge a Gran Bretanya i a Edimburg es va fer una festa per honrar Niniano que també és Patró de la diócesi canadenca d’Antigonish.

Columbà (†597) va ser un abat irlandès, missioner dels pictos i que va fundar el monestir de Iona a la costa occidental de Escòcia.  Macari (†595) era un irlandès, deixeble de Columbà que fou el 1r bisbe de Murray i va evangelizar els pictos de l’illa Hy des del monestir de Iona. Constantino II (†576), viudo i ancià, va  acompanyar a Columbà a evangelitzar els pictos. Uns pirates pictos ho van assesinar atacant el seu monestir.

Kentigern (†601 amb 83 anys), apodat “mungo”, que vol dir “estimat amic”, és Patró de Glasgow. Va ser abat i bisbe de Glasgow on va construir la seva gran catedral i va aplegar molts monjos.

Aelredo (Alfredo) de Rievaulx (†1167 amb 58 anys), nascut a Hexham, sen fill d’un sacerdot casat, molts hi havia en aquell segle, i educat a la cort del rei d’Escòcia, agradava llegir a Ciceró. Als 26 anys es va convertir i es va fer monjo cistercenc. Aviat va ser elegit abat de York i ho va exercir fins la seva mort. El seu monestir cistercenc de Rievaulx va arribar a tenir fins 600 monjos. El seu tractat "Amistat espiritual" és deliciós però ha estat pres com cant a la homosexualitat per Robert Coogan, sacerdot nord-americà, fundador de sant Elredo per a gays, lesbianes, bisexuals i transexuals. Està avalat pel bisbe mexicà de Saltillo, el dominic Mons. Raúl Vera López (n. 1945), ingenier químic i teòleg que ha donat positiu per covid19 en 2020. La fundació té per patrons als sants Sergi i Baco, dos militars romans, màrtires en 303 i als quals Jhon Eastburn Boswell (†1994 amb 47 anys) va llançar a la fama amb la seva hipòtesi de que era una parella homosexual i afirmant que, sabent-ho, van ser canonitzats en els seu temps.

Joan Ogilvie va ser un jesuïta escocès, màrtir a Glasgow en 1615 i canonitzat en 1976. Joan Pau II va ser a Escòcia en el seu viatge pastoral a Gran Bretanya el maig de 1982 i, entre altres moltes activitats, va tenir un encontre amb joves i un altre amb caps d’esglésies cristianes a Murrayfield. A Glasgow va celebrar l’Eucaristia a Bellahouston Park en honor de l’apòstol sant Andreu, Patró d’Escòcia i va dir a l’homilia que el poble cristià ha de viure ”el nou esperit de la mansuetut, la generositat, la senzillesa i, sobretot, la sinceritat. Eviteu l’arrogància, la crítica, la cerca del bé pròpi. Els deixebles del nou Regne també han de cercar la felicitat en la pobresa, la privació, el plor i l’opressió. Buscar el Regne presuposa un canvi radical de mentalitat, comportament, relacions amb els demés (…) Cadascú de nosaltres es elegit individualment, cridat pel seu nom, ¡per Jesús! ¡No hi ha ningú entre nosaltres que no tingui una vocació divina!”.

Va afagir que “dibuixes els teus orígens en un pasat gloriós, però no vius en el pasat. Pertanys al present i la teva generació no s’ha de contentar amb adormir-se als llorers guanyats pels teus pares i avantpassats. Deus de donar la teva resposta a la crida de Crist per seguir-lo i entrar amb ell com cohereus al Regne del Pare (…) Sigueu fidels a la memòria dels qui us van precedir valentment a la Fe”. 

Bellahouston Parkamb els assistents
a la Eucaristia de Joan Pau II

Benet XVI també va estar a Glasgow en el seu viatge pastoral de 4 dies al Regne Unit en 2010 i va instar els joves escocesos a resistir la “destructiva” temptació de les droges, els diners, el sexe, la pornografia i l’alcohol. L’Església escocesa va preveure la presència a l’Eucaristia d’uns 100 mil assistents però va haver de reduir l’aforament per la lenta venta d’entrades que costaven US$37. La Missa va tenir lloc prop d’on la va presidir Joan Pau II en 1982 i que va tenir la major assistència de la Història de Escòcia. A l’homilia va dir que “convido particularment a vosaltres, fidels laics, en virtut de la vostra vocació i missió baptismal, a ser no només exemple de fe en públic, sinó també a plantejar al foro públic els arguments promoguts per la saviesa i la visió de la fe. La societat actual necessita veus clares que proposin el nostro dret a viure, no pas en una selva de llibertats autodestructives i arbitràries, sinó en una societat que treballa pel veritable benestar dels  seus ciutadans i els ofereixi guia i protecció en la seva debilitat i fragilitat”.