PARTÍCIPS DE LA MISSIÓ DE CRIST PROFETA

Guardeu-vos be dels falsos profetes

El passatge de l’Evangeli de Marc que avui s’escolta en la Litùrgia de la Paraula, parla de l’importància, als ulls de Déu, dels profetes i el mateix Jesús, en tant que home, es considera també profeta. “Se’n va anar a la seva ciutat (…) Arribat el dissabte, es va posar a ensenyar a la sinagoga (…) I s’escandalitzaven d’ell. I els hi deia Jesús: No hi ha profeta menyspreat sinó en la seva pròpia pàtria, entre els seus parents i a casa seva” (Mc 6, 1-6). 

El profeta Ezequiel, de part de Déu, diu al poble israelita, el seu poble escollit, que vol la conversió dels seus i per aixó se serveix dels profetes que corrigeixen i posen el dit a la nafra. “L’Esperit (…) me va dir: «Fill d’home, jo t’envio als israelites, a la nació dels rebels, que s’han rebel.lat contra mi (…) I ells, escoltin o no escoltin, ja que són una casa de rebel.lia, sabran que hi ha un profeta enmig d’ells” (Ez 2, 2-5). 

Tot creient sap que a la celebració eucarística, a la Missa, Crist és profeta al ambó i com pel Baptisme cada cristià és altre Crist, com ensenya Pau, una vegada més cal caure en el compte que cada un és sacerdot, rei i profeta. Aixó era actualitzat pel Concili Vaticà II i recordat per Joan Pau II en la seva primera Encíclica Redemptor hominis (RH, 1979) dient que “hem sigut fets partícips d’aquesta missió de Crist profeta i en virtut de la mateixa missió servim a la veritat divina. La responsabilitat d’aquesta veritat significa també estimar-la i buscar la seva comprensió més exacta per fer-la més propera a nosaltres” (RH 18-21). 

També el Catecisme de l’Església (CEC, 1992) recorda que “Jesucrist es aquell a qui el Pare ha ungit amb l’Esperit Sant i l’ha constituït Sacerdot, Profeta i Rei" i tot el Poble de Déu participa d’aquestes tres funcions de Crist (cf. CEC 783) i té les responsabilitats de missió i de servei que es deriven d’elles (cf. RH 18-21). I en aquest any dedicat a sant Josep com a Patró de l’Església universal, cal recordar que a Redemptoris Custos (RC, 1989) el Papa Wojtyla anima a la participació plena i activa (RC, 23) prenent exemple de l’espós de Maria. 

Moltes vegades el Senyor Déu cita els profetes com a prova de veracitat com, per exemple, el que li diu l’àngel a Josep en somni després d’assebentar-se de l’embaràs de la seva esposa Maria, “Tot aixó ha passat perquè es cumplis el que diu el Senyor per mitjà del Profeta” (Mt 1, 22). També els mags arribats a Jerusalem des d’Orient van rebre resposta a la seva pregunta sobre el nascut rei dels jueus, i se’ls va dir que “a Betlem de Judá, doncs així està escrit per mitjà del Profeta” (Mt 2, 5). A la tornada d’Egipte a on van anar fugint de la matança que va fer Herodes a la comarca de Betlem, es diu que Jesús “va anar a viure a una ciutat anomenada Natzaret, perquè es cumplis alló que havia dit per mitjà dels Profetes: Serà anomenat natzarenc” (Mt 2, 23). 

Després l’evangelista relata que Jesús, deixant Natzaret, va anar a viure a Cafarnaüm, ciutat marítima als confins de Zabuló i Neftalí, perquè es cumplis el que va dir per mitjà del profeta Isaies: “Terra de Zabuló i terra de Neftalí en el camí del mar, al altre costat del Jordá, la Galilea dels gentils, el poble que jeurava en tenebres ha vist una gran llum” (Mt 4, 13-16). 

En una ocasió Jesús va dir en públic que “No penseu que he vingut a abolir la Llei i els Profetas; no he vingut a abolir-los sinó a donar-los la seva plenitud (Mt 5, 17). I amb claredat meridiana Pau recorda als cristians, als batejas, als membres del poble de Déu i del Cos místic de Crist, que són “familiars de Déu, edificats sobre el fonament dels Apòstols i dels Profetas, sent pedra angular el mateix Crist Jesús” (Eph 2:20). I també recorda que “ell (Crist) va constituir a alguns com apòstols, a altres profetes, a altres evangelistes, a altres pastors i doctors” (Eph 4, 11). Tots ells necessaris i amb diferents funcions ja que no són totes feina d’un de sol. 

Com Crist compta amb els profetes, l’Església també ho fa i ho manifesta clarament amb alguns. Els “Fets dels apòstols” citen a Agabo, Manahén (germà de llet d’Herodes), Bernabé, apòstol, cosí de Marc, era Josep Haleví (el levita) però els apòstols l’apodaren Bernabé, o sigui fill de profeta. 

Antoni Rosmini, beat (†1855 amb 58 anys), prevere, fundador de l’«Institut de la Caritat» i les «Germanes de la Providència», les “rosminianes”, tingut pel gegant de la cultura, Pau VI el va anomenar “profeta” sobre tot en materia litùrgica doncs li feia mal la separació entre els fidels laics i el celebrant clergue por la postura, el silenci i el llatí. A més a més els experts diuen que el Concili Vaticà II recull d’ell la frase textual sobre la crida universal a la santedat. Gaetano Errico (†1860 amb 69 anys), prevere, fundador dels «Missioners dels Sagrats Cors de Jesús i de Maria», es tingut per profeta de la misericòrdia divina ja que va dedicar molt de temps al sagrament de la reconciliació. 

Giulia Salzano (†1929 amb 83 anys), fundadora de les «Germanes Catequistes del Sagrat Cor de Jesús», canonitzada en 2010 per Benet XVI, fou profeta de la Nova Evangelització. Pere Poveda Castroverde (†1936 amb 62 anys) era un sacerdot que va ser profeta encoratjador de les conciències cristianes i va fundar les “teresianes”, apostant per la dignitat de la dona i va obrir ponts entre la fe i la cultura. Fou canonitzat el 2003 per Joan Pau II. Joan de Calabria (†1954 amb 81 anys), va ser un sacerdot fundador dels/les Pobres Serves de la Divina Providència, a qui la Conferència Episcopal de Treveneto, a la carta postulatòria enviada a Joan Pau II, el considerava profeta de la pastoral de Wojtyla ja que va comprendre l’importància de la contribució dels laics a l’Església i per ells va fundar “la Família dels Germans externs”. Va ser canonitzat el 1999. 

El mateix Jesús, com Bon Pastor, va dir als seus: Guardeu-vos be dels fals profetes, que venen a vosaltres disfressats d’ovella, però per dintre són llobs voràços. Pels seus fruits els coneixereu” (Mt 7, 15-16) tot i que per la fragilitat humana, no falten ocasions a la vida en què es titlla de falsos profetes als que ho són de veritat i enviats per Déu però tranquil.litza recordar que Crist mateix va haver d’exclamar “Jerusalem, Jerusalem, que mates els profetes, quantes vegades he volgut … (Lc 13, 34). 

Francesc diu per escrit que “Pau VI va convidar a ampliar la crida a la renovació (…) que no ha perdut força interpel.lant: «brolla un espontàni desig de comparar l’imatge ideal de l’Església —tal com Crist la va veure, la va voler i la va estimar com a Esposa seva santa i immaculada (cf. Ef 5,27)— i el rostre real que avui l’Església presenta” (EvG 26). 

Manifestava Benet XVI que “l’Església (…) ¿No posa portser cartells de prohibició precisament allí on l’alegria, predisposada en nosaltres pel Creador, ens ofereix una felicitat que ens fa pregustar una mica del diví?” (DCE, 3). 

El predicador del Vaticà davant el Papa i demés eclesiàstics presents, ja des de Joan Pau II, fray Cantalamessa, al abril de 2003 va dir: “¿Pensem que Jesús no coneixia millor que nosaltres els pecats de l’Església? ¿No savia que, entre els seus deixebles, un li havia traït, un altre li negava i tots fugien?”