NO SOU VOSALTRES ELS QUE EM HEU ESCOLLIT

 Cridats per servir-lo, no per servir-se’n

Yahveh envía a Amós i així ho explica ell: “Yahveh (…) em va dir: Ves i profetitza al meu poble Israel" (Amós 7, 12-15). I cada batejat es també enviat com ho van ser els dotze i tots els altres deixebles, els cristians.

També Pau avui recorda que “Ell ens va triar abans de la creació del món (…) ens va predestinar a ser fills adoptius seus per Jesucrist (…) també vosaltres (…) heu estat segellats amb l’Esperit Sant promès” (Ef 1, 3-14). 

El ser elegits per Déu ho explica avui l’evangelista que diu que Jesús “va cridar els dotze i començà a enviar-los de dos en dos (Mc 6, 7-13). El mateix Jesús dirá als seus que “no sou vosaltres els qui m’heu escollit a mi, sinó que soc jo que us he escollit perquè aneu…” (Jn, 15, 16). 

Com Déu ho sap tot, el pasat, el present i el futur, Jesús també ensenya als seus l’altra cara de la moneda: Si no us reben… El Senyor sap de les dificultats però no es tracta d’impedir-les ni acoquinar-se per elles. 

Benet XVI a Spe salvi (SS, 2007) deixa escrit que “òbviament, el cristiá que resa no pretén canviar els plans de Déu o corregir el que Déu ha previst (…) Sovint no se’n dona a conèixer el motiu pel qual Déu frena el seu braç en comptes d’intervindre. Per altra banda, Ell tampoc ens impedeix cridar com Jesús a la creu: «Déu meu, Déu meu, per què m’has abandonat?» (Mt 27, 46) (…) La nostra protesta no vol desafiar a Déu, ni insinuar en Ell cap error, debilitat o indiferència. Pel creient no és possible pensar que Ell sigui impotent, o bé que «potser estigui adormit» (1Reg 18, 27)” (SS, 37). 

A més d’estar al dia i enfrontar-se a les dificultats, cal tenir sentit comú i confiar en lo positiu, en la pròpia capacitat i en les circumstàncies favorables. Así ho explicava Joan Pau II a la Carta Tertio millennio adveniente (TMA, 1994), dient que “cal estimar i aprofundir els signes d’esperança presents en aquests últims finals de segle, malgrat les ombres que amb frecuència els amaguen als nostres ulls: en el camp civil, els progressos realitzats per la Ciència, la Tècnica i sobre tot per la Medicina al servei de la vida humana, un sentit més viu de responsabilitat en relació a l’ambient, els esforços per restablir la pau i la justícia allà on hagin estat violades, la voluntat de reconciliació i de solidaritat entre els diversos pobles” (TMA, 46). 

Ens crida no només per anar a tot el món sinó per servir-lo i per tant no és correcte servir-se’n de Déu exigint privilegis, excepcions i altres avantatges a la vida. El Papa Francesc en Lumen fidei (LF, 2013) treu la paraula “servei” 8 vegades: ¿Pot la fe cristiana oferir un servei al bé comú indicant la manera justa d’entendre la veritat? LF, 26). Que la Teologia estigui al servei de la fe dels cristians (LF, 36). Com a servei a la unitat de la fe i a la seva transmissió íntegra, el Senyor ha donat a l’Església el do de la successió apostòlica (LF, 49). La llum de la fe es posa al servei concret de la justícia, del dret i de la pau (LF, 51). La fe (…) ens ensenya a identificar formes de govern justes, reconeixent que l’autoritat ve de Déu per estar al servei del bé comú (LF, 55). 

En el seu tarannà pastoral i per aixó pràctic, ve recordant que servir suposa no crear murs sinó ponts, o sigui facilitar la convivència i la fraternitat universal donant lloc al diàleg. A la Carta enviada a la reunió del G8 els hi diu que “tota activitat política i económica (individual o col.lectiva) ha de estar al servei de l’home”. 

Els enviats són tots els batejats; no tan sols 3 ó 4 i per aixó els altres que estiguin en tot cas mirant. El Papa Wojtyla va escriure que “La participació dels laics en l’expansió de la fe apareix clarament, des dels primers temps del cristianisme, per obra dels fidels i famílies. Aixó ho recordava ja Pius XII i el Concili Vaticà II ha confirmat aquesta tradició” (Redemptoris missio, 71). 

I en un altre Document repetia que “L’Església demana que els fidels laics estiguin presents, amb l’insignia de la valentia i de la creativitat intel.lectual, en els llocs privilegiats de la Cultura, com són el món de l’escola i de la universitat, els ambients d’investigació científica i tècnica, els llocs de la creació artística i de la reflexió humanista (Christefidelis laici, 44).

En un altra ocasió insistia Wojtyla en la idea conciliar que “han de ser sobre tot els laics, en virtud de la seva pròpia vocació, qui es fagin presents (…) S’ha de rebutjar la tentació d’una espiritualitat oculta i individualista que poc tenen que veure amb (…) la lògica de l’Encarnació” (NMI, 52). I citant Pau VI afegia que «cal evangelitzar no decorativament, a manera d’un vernis superficial, sinó en manera vital, en profunditat i fins les arrels» (Evangelium nuntianti, 20). 

Francesc, seguint les petjades dels seus antecessors, deixa escrit que “la vocació d’un empresari és una noble tasca (…) li permet servir veritablement al bé comú, amb el seu esforç per multiplicar i tornar més accesibles per a tots els bens d’aquest món (EvG 203). I a l’Exh post sinodal Amoris letitiae (AL, 2016) recorda que “per poder (…) servir als altres de cor, és indispensable curar l’orgull i cultivar la humilitat” (AL, 98). 

Amós és enviat i així mateix els deixebles de Crist per la qual cosa Francesc ho repeteix i ho diu a la seva manera amb l’expressió “Església en sortida”. Enviats per servir a Déu i per tant per servir als homes, i no per servir-se’n de Déu i dels altres éssers humans, la qual cosa no és tan sols problema dels de la religió del Corán. 

Benet XVI, tractant sobre l’oració en una Catequesi (Aud Gral dels dimecres), va citar a Apuleyo, un autor de l’Àfrica romana del segle II dC, que explica que un creient romà es dirigia a una divinitat femenina dient-li que "Tu ets en tot temps salvadora de l’especie humana; tu, en la teva generositat, ofereixes sempre auxili als mortals; tu ofereixes als miserables en dificultats el dulç afecte que pot tenir una mare. Ni dia ni nit ni cap moment, por breu que sigui, passa sense que tu ho colmes dels teus beneficis". Es estrany l’home sobre la Terra que cregui que Déu està al marge de la vida de cada ésser humà ja que l’importa mol poc cada un d’ells i en més motiu perquè, veient a diari el mal que existeix aquí i allá, no fa res per impedir-lo amb la seva omnipotència totpoderosa.

 

Resa Francesc: Verge i Mare Maria (…) Estrella de la nova evangelització, ayudans a resplendir en el testimoni (…) del servei (…) perquè l’alegria de l’Evangeli arribi fins els confins de la Terra (LSi, 288).