PASQUA DEL MALALT

El sofriment present per provocar amor

Cada diumenge VI de Pasqua l’Església a Espanya celebra la “Pasqua del malalt” que clausura la «Campanya del malalt» i en aquest 2021 és el 9 de maig. S’inicia cada 11F amb la anual Jornada mundial instituïda per Joan Pau II en 1992, dia de la memòria de la Mare de Déu de Lourdes, Patrona dels malalts, i que ho recorda a la Carta “El valor salvífic del dolor” (Salvifici doloris, SD, 1984). 

En ella escriu que “El tema del sofriment (…) és un tema universal que acompanya a l’home al llarg i ampla de la geografía (...) El sofriment és encara més ampli que la malaltia, més complex i alhora més profundament arrelat en la humanitat mateixa”. I recorda el que diu Pau de que «Ara m’alegro dels meus patiments per vosaltres». L’alegria deriva de descobrir el sentit del sofriment”. 

Com la infermetat és patrimoni de tota la humanitat i no només cosa d’alguna religió, la OMS va decretar que, des de 1974, el 12 de maig sigui el Dia Internacional de la’Infermeria per ser l’aniversari del naixement de Florence Nightingale (†1910 amb 90 anys), fundadora de l’Infermeria moderna i que va sugerir a Henri Dunant crear la “Creu Roja” encara que s’ha proposat traslladar-lo al 21 de maig, dia del naixement de Elizabeth Fry (†1845 amb 65 anys) que va fundar l’Institució de Germanes infermeres i és també coneguda pel seu treball amb presoners. 

Se segueix llegint a la Carta que “la realitat del sofriment posa una pregunta sobre l’esència del malament: ¿què es el mal? (…) La resposta cristiana a aquesta pregunta és diferent de la que donen algunes tradicions culturals i religioses, que creuen que l’existència és un mal del qual cal alliberar-se. El cristianisme proclama l’essencial bé de l’existència i el bé del que existeix, professa la bondat del Creador i proclama el bé de les criatures. L’home pateig a causa del mal, que és una certa manca, limitació o distorsió del bé”. 

Afegeix que “Crist pateix voluntàriament i pateix innocentment. Acull amb el seu sofriment aquell interrogant que, posat moltes vegades pels homes, ha sigut expressat, en un cert sentit, de manera radical en el Llibre de Job (…) Crist dona la resposta a l‘interrogant sobre el sofriment i sobre el sentit del mateix”.

 

“Crist no amagava als seus oients la necesitat del sofriment. Els hi deia clarament: «Si algú vol venir amb mi (...) prengui cada dia la seva creu» (…) La senda que porta al Regne del cel és «estreta i angosta» (…) Varies vegades va dir també Crist que els seus deixebles (…) trobarien múltiples persecucions (…) i es realitza en diversos períodes de la Història i en diferents llocs de la Terra, també en els nostres dies”. 

“A través dels segles i generacions s’ha constatat que en el sofriment s’amaga una particular força que apropa interiorment l’home a Crist, una gràcia especial. A ella deuen la seva profunda conversió molts sants”. És interminable el llistat de cristians que han viscut l’infermetat, patint-la, o bé atenent malalts ja que “la paràbola del bon samarità pertany a l’Evangeli del sofriment. Indica, en efecte, quina ha de ser la relació de cada un de nosaltres amb el proïsme que pateix. No ens està permès «passar de llarg»”. I el llistat seria quasi infinit, si es puguès llistar –cosa imposible- als milers de milions desconeguts a la Terra i que no apareixen en els santorals: mares, pares, àvis, àvies, germans, germanes, acompanyants, infermeres, etc.

De totes maneres pot tenir cert interès un breu llistat donant un cop d’ull als recients canonitzats pels últims papes postconciliars ja que els sants actuals són tan interesants com els “famosos” de l’antiguitat i tots ells no fan res diferent al que fan els desconeguts.

Francesc ha reconegut les "virtuts heroiques", primer pas per el tràmit jurídic de la canonització, de la porto-riquenya Maria Soletat Sanjurjo Sants (†1973 amb 81 anys), monja de les Serves de Maria Ministres dels Malalts. Va dedicar la seva vida a la cura dels malalts i dels més febles.

Mare Lupita (†1963 amb 85 anys), Maria Guadalupe, mexicana de Jalisco, canonitzada per Francesc en 2013, és cofundadora de les Serves de Santa Margarida Maria i dels Pobres per atendre als malalts del Hospital de Jalisco.

Nativitat Venegas de la Torre, «Mare Nati» (†1959 amb 91 anys), mexicana canonitzada per Joan Pau II en el 2000, era una religiosa de les Filles del Sagrat Cor de Jesús que atenen malalts, pobres i ancians. Ella no oblidava als familiars dels hospitalitzats.

Maria Isabel Hesselblad (†1957 amb 87 anys), canonitzada per Francesc en 2016, sueca, és la fundadora d’una nova versió de les “brigidines” doncs va afegir al seu esperit l’atenciò dels malalts.

Anna Schäffer (†1925 amb 43 anys), de Mindelstetten (Alemanya), canonitzada per Benet XVI en 2012 que va dir de’ella “Que la seva intercessió intensifiqui la pastoral dels malalts en cures pal.liatives”.

Marie de la Croix Jugan (†1879 amb 87 anys) és una francesa, canonitzada per Benet XVI en 2011, fundadora de les Germanetes dels Pobres que atenen a ancians i a malalts.

 Teodora Guérin (†1856 amb 58 anys) canonitzada per Benet XVI en 2006, és una altre religiosa francesa de les Germanes de la Providència que es dediquen a l’educació de nens i a l’atenció de pobres, malalts i moribunts, i va obrir cases a Indiana (USA). 

Joan Pau II deixa escrit a la Carta Salvifici doloris que “el sofriment està present en el món per provocar amor, per fer nèixer obres d’amor al proïsme, per transformar tota la civilització humana en la «civilització de l’amor» (…) Crist al mateix temps ha ensenyat a l’home a fer el bé amb el sofriment i a fer el bé a qui pateix”. Per aixó acaba la Carta dient que “Demanem a tots els que patiu, que ens ajudeu. Precisament a vosaltres, que sou febles, demanem que sigueu una font de força per a l’Església i per a la humanitat (…) en unió amb la creu de Crist”. 

En el Missatge de la XXIX Jornada mundial del 11-F-2021, Francesc escriu que “l'experiència de la malaltia fa que sintem la nostra pròpia vulnerabilitat i, al mateix temps, la necessitat innata de l’altre. La nostra condició de criatures es torna encara més nítida i experimentem de manera evident la nostra dependència de Déu”. 

Acaba el Missatge dient que “l’encomano a Maria, Mare de misericòrdia i Salut dels malalts, totes les persones malaltes, els agents sanitaris i els que es prodiguen al costat dels que pateixen. Que Ella, des de la Gruta de Lourdes i des dels innumerables santuaris per tot el món, sostingui la nostra fe i la nostra esperança, i ens ajudi a cuidar-nos els uns als altres amb amor fratern”.