¡JESÚS HA RESSUSCITAT!

Un nou ardor de ressuscitats

La resurrecció de Jesús és la solemnitat més gran de les festes cristianes ja que, com diu Pau, “Si Crist no ha ressuscitat, vana és la nostra fe” (1Cor 15, 14). Raban Mauro (†856 amb 76 anys) era abat benedictì a Fulda i bisbe a Colònia, en la seva biografia sobre Maria Magdalena (pp 26, 27) opina que Jesús la va nominar apòstol i «amb els seus co-apòstols, va anunciar l’Evangeli de la resurrecció de Crist amb les paraules: «He vist el Senyor» (Jn, 20, 18). 

La resurrecció de Jesús és el miracle més eloqüent de la seva divinitat i signe de la resurrecció de tota carn humana per a la vida eterna esperada, amb un acte diví de re-creació. El diumenge era pels jueus el primer dia de la setmana en què el Creador va començar l’obra creadora i ara, amb la resurrecció del cos de Jesús, comença la nova creació per adaptar-la a la vida eterna dels homes. 

El día de celebrar la Pasqua és diferent a Orient que a Occident. Ja sant Narcis, Patriarca de Jerusalem, en l’any 195 va presidir el Concili de Cesarea que va plantejar unificar la data. Abans el Papa Aniceto (155-166) va rebre la visita de sant Policarp, bisbe d’Esmirna i deixeble del apòstol sant Joan, per demanar-li l’unificació de la data però no es van posar d’acord. Així fins avui dia i Joan Pau II i Francesc han demanat intentar resoldre el problema ja. 

Tomàs, apòstol, anomenat en grec “dídim” que equival en hebreu a “bessó”, es conegut sobretot per la seva incredulitat sobre la resurrecció de Jesús: “si no ho veig, no ho crec” peró el seu acte de fe el segueixen repetint milions de creients: “¡Senyor meu i Déu meu!”. Sembla evident que no creia menys que els altres companys. Antigas cròniques diuen que el seu germà bessó era Eleazar i tenia una germana anomenada Lydia. 

Una altra Lydia o Liduvina és una noia belga que es va dormir en el Senyor el día de Pasqua de Resurrecció de 1433 amb 53 anys i la seva vida la va escriure Tomàs de Kempis. Va estar malalta 40 anys des de'ls 15, i és com una moderna versió del sant Job. Lesionada al practicar patinatge sobre gel, ja mai més es va poder aixecar del llit i l’atractiva joveneta fou un munt de pell i ossos doncs no podia menjar ni beure. També va tenir càncer i la pesta bubònica; només la lepra no va tocar el seu cos. Un cos que es podria pero que mai va donar olor de mort. Oferia tot unida a Crist crucificat. La seva habitació era un hospital d’ànimes. 

Benet XVI, a l’Exhortació El sacrament de la caritat (Sacramentum caritatis, SC, 2007) escrivia que la fe "és en Crist mort i ressuscitat, i en l’efusió de l’Esperit Sant que se’ns dona sense mesura (cf. Jn 3,34), on ens convertim en veritables partícips de l’intimitat divina” (SC, 8). “Es cert que els sagraments són una realitat pròpia de l’Església peregrina en el temps cap a la plena manifestació de la victoria de Crist ressuscitat (SC, 30). 

A la Carta de convocatòria de l’«Any de la fe», Porta fidei (PF, 2011), el Papa Ratzinger deixa escrit que “el Concili, en la Constitució dogmàtica Lumen gentium, afirmava: «l’Església (…) se sent enfortida amb la força del Senyor ressuscitat per poder superar amb paciència i amor tots els sufriments i dificultats, tant interiors com exteriors» (Lumen gentium, 8)” (PF, 6). I afegeix que “percebre els signes dels temps en la història actual, ens compromet a cadascú a convertir-nos en un signe viu de la presència de Crist ressuscitat en el món. El que el món necessita avui de manera especial és el testimoniatge creible” (PF, 15). 

A l’Exhortació La Paraula de Déu (Verbum Domini, VD, 2010) va escriure que “la paraula predicada pels apòstols, obeint el mandat de Jesús ressuscitat: «Aneu per tot el món i proclameu l’Evangeli a tota la creació» (Mc 16,15), es Paraula de Déu (…) la Paraula de Déu es transmet en la Tradició viva de l’Església (…) la fe cristiana no és una «religió del Llibre»: el cristianisme és la «religió de la Paraula de Déu», no d’«una paraula escrita i muda, sino del Verb encarnat i viu» (VD, 7).

 

Diu Francesc a l’Exhortacióm L’alegria de l’Evangeli (Evangelii gaudium, EvG, 2013) que “l’evangelització obeeix al mandat misioner de Jesús: «Aneu i feu en tots els pobles deixebles meus» (…) el Ressuscitat envia als seus a predicar l’Evangeli en tot temps i per totes parts, de manera que la fe en Ell se difongui en cada racó de la Terra” (EvG, 19).

 

Afegeix que “La resurrecció de Crist provoca per tot arreu gèrmens de aquest món nou; i encara que se’ls talli, tornen a sorgir, perquè la resurrecció del Senyor ja ha penetrat la trama oculta d’aquesta història, perquè Jesús no ha ressuscitat en va. ¡No ens quedem al marge d’aquesta marxa de l’esperança viva!” (EvG, 278). 

A l’Exhortació Crist viu (Christus vivit, ChV, 2019) dedicada als joves i a tot el Poble de Déu, escriu que “Jesús ha ressuscitat i ens vol fer partícips de la novetat de la seva resurrecció. Ell és la veritable juventut d’un món envellit, i també és la juventut d’un univers que espera amb «dolors de part» (Rom 8, 22) ser revestit amb la seva llum i amb la seva vida” (ChV, 32).

A l’Encíclica ecològica Laudato si (LS, 2015) escriu que “El Nou Testament ens parla del Jesús (…) ressuscitat i gloriós, present en tota la creació amb el seu senyoriu universal (…) les criatures d’aquest món ja no se’ns presenten com una realitat merament natural, perquè el Ressuscitat les envolta misteriosament i les orienta a una destinació de plenitud. Les mateixes flors del camp i les aus que Ell va contemplar admirat amb els seus ulls humans, ara estan plenes de la seva presència lluminosa” (LS, 100). 

Joan Pau II a la Carta ap a l’inici del tercer mil.lenni, al clausurar la celebració del Gran Jubileu del 2000, recorda que “¡Ell és el Ressuscitat! Si no fos així, vana seria la nostra predicació i vana la nostra fe (cf 1Cor 15, 14). La resurrecció va ser la resposta del Pare. L’Església animada per aquesta experiència, repren avui el seu camì per anunciar a Crist al món (…) conscients d’aquesta presència del Ressuscitat entre nosaltres” (NMI, 28-29). 

El Papa Wojtyla recordava que “cada diumenge Crist ressuscitat ens convoca de nou com al Cenacle per iniciar-nos en la gran aventura de l’evangelització. Ens acompanya en aquest camí la Mare de Déu, l’«Estrella de la nova evangelització»” (NMI, 58). 

Resa Francesc: “Verge i Mare Maria, tu que, moguda per l’Esperit, vas acollir el Verb de la vida en la profunditat de la teva humil fe (…) consegueix-nos ara un nou ardor de ressuscitats per portar a tots l’Evangeli de la vida (…) Dona’ns la santa audàcia de buscar nous camins perquè arribi a tots el do de la bellesa que no s’apaga” (EvG, 288).

A l’Exhortació Gaudete et exúltate (GEx, 2018) sobre la crida a la santedat en el món d’avui, el Papa Bergoglio demana que: “deixem que l’Esperit Sant ens faci contemplar la història en la clau de Jesús ressuscitat. D’aquesta manera l’Església, en lloc d’estancar-se, podrà seguir endavant acollint les sorpreses del Senyor” (GEx, 139).