DÉU DE MISERICÒRDIA INFINITA

 L’Església, comunitat visible de la seva misericòrdia

Cada 2n diumenge de Pasqua, com avui 11 d’abril en 2021, es dedica a la “Divina Misericòrdia” perquè Joan Pau II ho va decretar en el 2000, seguint la petició que Jesús ressuscitat va fer a Faustina Kowalska (†1938 amb 33 anys), canonitzada en abril de 2000. Era una religiosa polaca de les “HH de Ntra Sra de la Misericòrdia”, que va rebre l’encàrreg del Ressuscitat de demanar a l’Església instituir aquesta festa en aquest diumenge concret. Al Santuari de la Divina Misericòrdia de Cracowia, el Papa Wojtyla va dir (7-VI-1997): "Jo li dono gràcies a la divina Providència perquè he pogut contribuir personalment al cumpliment de la voluntat de Crist, a través de la institució de la Festa de la Divina Misericòrdia. Jo reso incessantement perquè Déu tinga misericòrdia de nosaltres i de tot el món".

 

Joan Pau II al santuari de Cracowia

Per celebrar litúrgicament aquest diumenge de la “Divina Misericòrdia” no hi va haver necessitat d’ajustar o canviar els textos litúrgics ja que es resa en l’oració col.lecta a “Déu de misericòrdia infinita” i l’orant resa en el salm responsorial: “Doneu gràcies al Senyor perquè és eterna la seva misericòrdia”. Amés el pasatge de l’Evangeli relata el moment en que Jesús ressuscitat s’apareix als seus en el cenacle, malgrat estiguessi dins amb la porta tancada per por als jueus, i, com sempre, amb un gest de la seva misericòrdia, els concedeix-los el poder de perdonar els pecats (cf Jn 20, 19-31). 

Joan Pau II, en la seva 2ª Encíclica Dives in misericordia (DM, 1980) dedicada a Déu Pare, deia que “«Déu ric en misericòrdia» (Ef 2, 4) és el que Jesucrist ens ha revelat com a Pare (…) Jesús fa de la mateixa misericòrdia un dels temes principals de la seva predicació. Crist, al revelar l’amor-misericòrdia de Déu, exigia al mateix temps als homes que es deixessin guiar en la seva vida per l’amor i la misericòrdia. Aquesta exigència forma part del nucli mateix del missatge del Messies i constitueix l’essència de l’Evangeli” (DM, 1.3). 

El papa Francesc va convocar un Any Jubilar extraordinari de la misericòrdia del 8-XII-2015 (solemnitat de l’Immaculada) al 20-XI-2016 (solemnitat de Jesucrist Rei de l’univers) i en la Carta Misericordia et misera (MM, 2016), escrita al concloure aquest Jubileu, diu que “hem celebrat en el Any Sant, un temps ric de misericòrdia, que demana ser sempre celebrada i viscuda (…) no pot ser un parèntesi en la vida de l’Església, sinó que constitueix la seva mateixa existència” (MM, 1). 

El misteri pasqual és actuació de la misericòrdia divina que és capaç de justificar a l’home, de restablir la justícia en el sentit salvífic volgut per Déu. Així actua Déu i així hem d’actuar nosaltres, per aixó recorda Francesc que “no hi ha llei ni precepte que pugui impedir a Déu tornar a abraçar al fill que torna a ell reconeixent que s’ha equivocat, però decidit a recomençar des del principi. Quedar-se solament en la llei equival a banalitzar la fe i la misericòrdia divina” (MM, 11). 

Segueix dient que “hem après que Déu s’inclina cap a nosaltres (cf. Os 11,4) perquè també nosaltres puguem imitar-lo inclinant-nos cap als germans (…) Per la seva mateixa naturalesa, la misericòrdia es fa visible i tangible en una acció concreta i dinàmica” (MM, 16). En ella es va recolsar Jorge Mario Bergoglio per aceptar la seva elecció com a Papa aquell 13 de març de 2013, per succeir a Benet XVI que havia renunciat ja que no es veia amb les forces necesaries per dirigir el que es requereix en aquets moments de la història de l’Església i de la humanitat. Després els gestos misericordiosos de Francesc han estat innumbrables i continus. 

Joan Pau II recordava que “hem de penetrar fins al fons en aquest esdeveniment (…) definit mysterium paschale, si volem expresar profundament la veritat de la misericòrdia” (DM, 7). I no deixava d’advertir que “la mentalitat contemporànea, potser en major mesura que la de l’home del passat, sembla oposar-se al Déu de la misericòrdia i tendeix a vorellar de la vida i arrencar del cor humà l‘idea mateixa de la misericòrdia” (DM, 2). 

Com les obres de misericòrdia, estan sempre de moda, per aixó recordava Joan Pau II que “la veritat sobre Déu com a «Pare de la misericòrdia»,ens permet «veure-ho» especialment proper a l’home, sobretot quan pateix, quan està amenaçat en el nucli mateix de la seva existència i de la seva dignitat” (DM, 2). 

Maria va anar amb presa des de Natzaret de Galilea fins les montanyes de Judea, a prop de Jerusalem, per ajudar a Isabel, anciana i de set mesos d’embaraç, i a l’entrar a casa de Zacarías va proclamar amb tota la seva ànima la grandesa del Senyor «per la seva misericòrdia», de la qual «de generació en generació» es fan partícips els homes. El Papa Wojtyla va dir que “també la nostra generació està compresa en les paraules de Maria quan glorificava la misericòrdia”. 

També deia que “recordant les paraules del Magnificat de Maria, implorem la misericòrdia divina per la generació actual (…) l’Església té el dret i el deure de recòrrer a la misericòrdia «amb poderosos clams» (…) un crit al Déu que no pot menysprear res del que ha creat (…) encara que hagués milions de extraviats (…) encara que la humanitat contemporànea mereixés pels seus pecats un nou «diluvi», com va merèixer en el seu temps la generació de Noé” (DM, 15). 

A María se l’anomena Mater misericordiae (…) torna a nosaltres aquets ulls teus tan misericordiosos i amb aquesta advocació mariana, Mare de misericordia, conclou Joan Pau II en 1993 la seva Encíclica Veritatis splendor (VS, 118-120). El seu successor Benet XVI, en una carta a l’episcopat polac pel centenari de Karol Wojtyla, diu que el missatge fonamental de Joan Pau II es la misericòrdia ja que trobava sintetizat i novament interpretat tot el misteri de la Redempció pel nostre temps. També a la Carta sobre el Any de la fe (Porta fidei, PF, 1911), recorda que l’Església és comunitat visible de la misericòrdia divina (cf PF, 15). 

La misericòrdia y la compassió són universals perquè estàn arrelades en el cor humà i per tant no només a la religió catòlica sinó també en altres confessions cristianes como l’ortodoxa, la luterana, l’anglicana, etc., i en les grans religions del món. La fe jueva afirma la fe en Déu clement i misericordiós, benigne, lent pel càstig i gran en l’amor. El Concili Vaticà II diu que “el designi de salvació arriba també a aquells que reconèixen al Creador, entre els quals estan en primer lloc els musulmans, que profesant la fe de Abraham adoran amb nosaltres a un sol Déu, misericordiós, que ha de jutjar als homes en l’últim dia” (Lumen gentium, 16). En l’Hinduisme, algunes corrents tenen la paraula ahimsa que expresa la renuncia a alló que perjudica a tots, inclosa la violència. Buda proposa superar el mal amb la compassió i la bondat cap a tots els èssers també amb els irracionals.