UNA SANA ECONOMIA

 Necessitem un canvi, volem un canvi

Després de l’entrada a Jerusalem de Jesús montat en un pollí i el clam de la gent portant rams i extenent mantells pel terra, Jesús se’n va anar al temple i allá va tirar per terra les taules i els diners i va expulsar als canvistes que havien convertit la casa de Déu en una cova de lladres (cf Mt 21, 12-13). En aquets dies previs de la setmana de la seva passió i crucifixió al Gólgota, era amb la gent, la bona i la dolenta, i donant peu per fer pensar també en la dimensió econòmica de la vida i l’importància de l’us dels diners sense fer abús. 

Va utilitzar la paràbola del propietari d’una vinya que envia els seus criats per recollir els fruits i una altra que fa referència a un rei que té preparat el casament del seu fill sense sembrar inquietud pels gastos de la celebración i lamentant que un asistent anava sense el vestit adecuat i va ser expulsat (cf Mt 22, 2-12). 

També es va produir l’anècdota provocada per fariseus i herodians que van anar a trobar Jesús per intentar caçar-lo amb lo de la licitud de pagar el tribut al César (cf Mt 22, 15-22). Total que en els dies d’aquesta semana, anomenada santa, hi ha unes quantes ocasions per meditar sobre els diners. La crisi humanitaria actual no deixa de tenir el seu imprescindible i bàsic fonament econòmic i la malicia de l’actual Economia està denunciada pels recients papes i Francesc ho fa amb claredat meridiana. 

Del 26 al 28 de març de 2020 havia de tenir lloc a Asís l’Iniciativa "L’Economía de Francesc" i es va retrasar per les actuals mesures de seguretat sanitària degudes a la pandemia del coronavirus. Va ser el mateix Papa qui la va proposar convocant a més de 3.000 joves economistes i empresaris.

 

A un mes vista de l’Encontre a Asís, a Madrid es va organitzar un esdeveniment promogut per “Acció Social Empresarial” (ASE) que forma part de l’Unió Cristiana Internacional d’Executius de Negocis (UNIAPAC) amb presència en més de 38 països d’Europa, Amèrica Llatina, Àfrica i Àsia. També “Banca Ética Fiare” organitzava (1-F-2020) un seminari com a contribució prèvia a l’Iniciativa amb el lema "Laudato si’, Economia i finances".

 

Francesc ha manifestat l’importància i la trascendència de la sana Economía en diversos documents magisteriales com a l’Encíclica L’alegria de l’Evangeli (Evangelii gaudium, EvG, 2013), a l’Encíclica ecològica Lloat sigui (Laudato si, LSi, 2015) on dedica l’apartat IV del capítol 5è. 

També Benet XVI va dedicar al tema varies pàgines de la seva Encíclica (3ª) La caritat en la veritat (Caritas in veritate, CinV, 2009). Joan Pau II va dir moltes coses sobre l’Economia a l’Encíclica La misión del Redentor (Redemptoris missio, 1990), en les seves Encícliques socials (Sollicitudo rei socialis de 1987; Centesimus annus de 1991) i en molts altres moments del seu llarg ministeri petrí. Joan XXIII, havia escrit a l’Encíclica Mare i mestra (Mater et magistra, MM, 1961) que “com a tesi inicial, hi ha que establir que l’Economia ha de ser obra, avans que res, de l’iniciativa privada dels individus, ja si actuen per sí mateixos, ja s’asocien entre sí de múltiples maneres per procurar els seus interesos comuns.

 

No obstant aixó –segueix dient MM- és necessària també la presència activa del poder civil (…) a fi de garantir, com cal, una producció creixent que promogui el progrés social i redundi en benefici de tots els ciutadans (…) Aquesta acció de’Estat, que fomenta, estimula, ordena, supleix i completa, està fonamentada en el principi de la funció subsidiària, formulat per Pius XI: « no es lícit llevar als individus i traspassar a la comunitat el que ells poden realitzar amb el seu pròpi esforç i iniciativa»”. 

El seu successor, Pau VI, en l’Encíclica El progrés dels pobles (Populorum progressio, PP, 1967), diu que “amb les noves condicions creades en la societat, en mala hora s’ha estructurat un sistema en què el profit es considerava com el motor essencial del progrès econòmic, la concurrència com llei suprema en l’Economía, la propietat privada dels mitjans de producció com un dret absolut, sense límits i obligacions socials que li corresponguessin. Aquest liberalisme sense fre conduïa a la dictadura, denunciada justament per Pius XI com generadora de l’imperialisme internacional dels diners. Mai es condemnaran bastant semblants abusos, recordant una vegada més solemnement que l’Economia és al servei de l’home. 

Joan Pau II va aprovar el “Compendi de la Doctrina Social de la’Església”, editat pel Pontifici Consell “Justícia i pau” on es llegueix que “entre les múltiples implicacions del bé comú, adquireix immediatament relleu el principi del destí universal dels bens (…) Déu ha donat la Terra a tot el gèner humà perquè  sustenti a tots els seus habitants, sense excloure a ningú ni privilegiar-ne cap” (n. 171). 

“El principi de la destinació universal dels béns –se segueix llegint al Compendi- invita a cultivar una visió de l’Economia inspirada en valors morals que permeten tenir sempre present l’origen i la finalitat de tals béns, per així realitzar un món just i solidari, en el qual la creació de la riquesa pugui assumir una funció positiva (…) per l’inventiva, per la capacitat de projecció, pel treball dels homes, i deu ser empleat com a mitjà útil per promoure el benestar dels homes i dels pobles i per impedir la seva exclusió i explotació” (n. 174). 

“Jesús diu: «Pobres tindreu sempre amb vosaltres, però a mi no em tindreu sempre» (Mt 26, 11; cf. Mc 14, 3-9; Jn 12, 1-8) (…) posa en guàrdia davant de posicions ideològiques i messianismes que alimenten l’il.lusió de que es pugui eliminar totalment d’aquest món el problema de la pobresa. Aixó succeirà només al seu retorn, després de la seva segona i definitiva vinguda, la parusia. Mentrestant, els pobres queden confiats a nosaltres i en base a aquesta responsabilitat serem jutjats al final (cf. Mt 25, 31-46)" (n. 183). 

El 21 de novembre de 2020, Francesc va fer un video-missatge per l’esdeveniment econòmic “en línea” tingut a Assis proposant una sana Economía, la qual inclou i no exclou. “Necesitem un canvi, volem un canvi, busquem un canvi”, diu. “El problema sorgeix quan ens adonem que (…) ens falta la cultura necessària que possibiliti i estimuli la posada en marxa de mirades diferents plasmades en un tipus de pensament, de política, de programes educatius i, fins i tot, d’una espiritualitat que no es deixi tancar per una única lògica dominant”. 

Per a Francesc “l’actual Economia que regeix el món «mata», perquè la persona ja no està al centre, obeeix només als diners i fer diners es torna l’objetiu primari i únic. L’importància actual de l’activitat financiera pel que fa a l’economia real no és casual: darrere d'aixó hi ha l’elecció de algú que pensa, equivocant-se, que els diners es fan amb els diners. Els diners, el veritable, es fa amb el treball”.