RENOVACIÓ DE LA MENT

 Que sapigeu discernir

 

En aquest 2n diumenge de Quaresma es proclama el passatge evangélic de la transfiguració de Jesús d’alt de la montanya Tabor que aquest any, al ser cicle B, el text és de Marc. Allà Jesús conversava amb Elies i Moisés sobre el que passaría a l’arribar a Jerusalem, es a dir sobre la passió i mort a la creu (cf Lc 9, 31) pas previ per a la resurrecció al tercer dia. “Va pendre Jesús amb ell a Pere, a Jaume i a Joan, a una montanya alta, i es va transfigurar davant d’ells”. Baixant “discutien què era aixó de ressuscitar d’entre els morts” (Mc 9, 2-10). 

La 1ª lectura d’avui del Gènesi explica que Abraham, per mandat de Déu, va haver de pujar a una montanya quan li va dir: "Pren al teu fill (…) Isaac, i vés al pais de Moria i ofereix-lo allà en holocaust en una de les montanyes, la que jo et digui” (Gen 22, 1-2). Jesús no va ser sacrificat a dalt del Tabor però allà parlava de la seva crucifixió dalt del Calvari i de la seva resurrecció, com deia altres vegades en altres llocs i d’una altra manera. I se sent la veu del Pare, com va passar al Jordá, acabat de ser batejat Jesús, però ara diu: Aquest és el meu Fill; escolteu-lo (Mc 9, 7). 

Diu el text evangélic que mentre baixaven del Tabor discutien què cosa era aixó de la resurrecció dels morts. És bo “discutir” si és raonar, si és escoltar al altre, si és intentar entendre també les veritats de la fe que, sense cap dubte, és racional. En Quaresma es busca la conversió de la ment i del cor perquè convè enfocar-ho segons deia Pau als cristians de Roma: “transformeu-vos per la renovació de la ment, perquè sapigue discernir el que és la voluntat de Déu, lo bo, lo que agrada, lo perfecte” (Rom 12, 2). 

És una actitud actualitzada pel Papa Francesc molt sovint. Ja en Evangelii gaudium (EvG, 2013) té escrites varies referencies al discerniment. “Déu dota a la totalitat dels fideles d’un instint de la fe —el sensus fidei— que els ajuda a discernir el que ve realment de Déu” (EvG, 119). “En el seu constant discerniment, l’Església també pot arribar a reconèixer costums pròpies no directament lligades al nucli de l’Evangeli” (EvG, 43). 

“Avui se sol parlar d’un «excés de diagnòstic» que no sempre està acompanyat de propostes superadores i realment aplicables (…) vull oferir un discerniment evangèlic” (EvG, 50).

“Reconec que necessitem crear espais motivadors i sanadors pels agents pastorals (…) on discernir en profunditat amb criteris evangèlics” (EvG, 77). 

En altres ocasions va insistint com fa en Gaudete et exultate (GEx, 2018) on dedica al discerniment tot el capítol V i diu que “el discerniment (…) requereix (…) escoltar: al Senyor, als altres, a la realitat mateixa que sempre ens desafía de maneres noves” (GEx, 172).

 “¡Que el Senyor alliberi a l’Església de les noves formes de gnosticisme i de pelagianisme que la compliquen i la detenen en el seu camí cap a la santedat! (…) exhorto a cada un a preguntar-se i a discernir davant Déu de quina manera poden estar manifestan-se en la seva vida” (GEx, 62).

 

“Cal discernir si és el vi nou que ve de Déu o és una novetat enganyosa de l’esperit del món o de l’esperit del diable (…) perquè les forçes del mal ens indueixen a no canviar, a deixar les coses com estan, a optar pel immovilisme o la rigidesa. Llavors impedim que actui el buf de l’Esperit” (GEx, 168).

 

“El discerniment no només és necessari en moments extraordinaris, o quan cal resoldre problemes greus (…) es juga en el petit, en el que sembla irrelevant” (GEx, 169).

 

“Una condició essencial pel progrès en el discerniment és educar-se en la paciència de Déu i en els seus temps, que (…) no (…) permet als gelosos «arrancar la zitzània» que creix junt al blat (cf. Mt 13, 29) (…) No es discerneix per descobrir què més li podem treure a aquesta vida, sinó per reconèixer com podem cumplir millor la missió que se’ns ha confiat en el Baptisme” (GEx, 174). 

En la Carta als joves Christus vivit (ChV, 2018) recorda que “el fonamental és discernir i descobrir que el que vol Jesús de cada jove és abans de res la seva amistat” (ChV, 250).

“Sense la saviesa del discerniment podem convertir-nos fàcilment en titelles a mercé de les tendències del moment»” (ChV, 279). 

En aquest 5è diumenge dedicat a sant Josep, Patró de l’Església universal, algun devocionari pot considerar la presentació de Jesús al temple quan era un nadó acabat de nèixer a Betlem. Allà es troben amb Jesús, Déu fet home, els ancians Simó i Ana i per aixó pot ajudar considerar el que diu Francesc en Evangelii gaudium (EvG, 2013): “Convido a cada cristià, en qualsevol lloc i situació en que es trobi, a renovar ara mateix la seva trobada personal amb Jesucrist” (EvG, 3). “Ell fa als seus fidels sempre nous; encara que siguin ancians. Ell sempre pot, amb la seva novetat, renovar la nostra vida (…) trencar els esquemes avorrits (…) ens sorprèn amb la seva constant creativitat divina” (EvG, 11). 

En Patris corde sobre sant Josep en l’any a ell dedicat, el punt 5è, titulat Pare de la valentia creativa, diu “Que tingem la mateixa valentia creativa del fuster de Natzaret, que sabia transformar un problema en una oportunitat, anteposant siempre la confiança en la Providència”.

¡Qué bé estem aquí!, va exclamar Pera que estava a dalt del Tabor amb Joan i Jaume peroò, ¡oh sorpresa divina!, se’ls mana baixar perquè es tracta d’estar en el món (sense ser mundans) ja que un veritable cristià sap que pel Baptisme té ànima sacerdotal i mentalitat laïcal o secular. Però aquesta realitat constitutiva bautismal no és garantia de no caure en un dels dos extrems malignes, el clericalisme i el laicisme. Ho afirma l’Escriptura dient que “per la teva sang vas comprar per a Déu homes de tota raça, llengua, poble i nació; i has fet d’ells pel nostre Déu un regne de sacerdots” (Apoc 5, 10). Cada cristià és realment sacerdot per aquell sacerdoci real del que parla Pera llavors, als primers cristians. 

Per treure aquest món endavant, braç a braç amb els altres èssers humans, el cristià mai ofereix solucions catòliques pels problemes de la vida diaria perquè aixó és clericalisme, catolicisme oficial, tot el contrari a una autèntica mentalitat laical que deixa les coses en el seu lloc, on les té posades el Creador, i les fa servir com Déu vol, que és l’ùnica garantia per ser llum del món i llavor enmig de la massa i que bloqueja el laicisme, tan maligne com el clericalisme.