QUARESMA, TEMPS PER A LA RENOVACIÓ

Regalar un somriure 

 

En aquest primer diumenge (cicle B) de Quaresma, la Paraula de Déu ens diu amb Marc que després d’haver estat apresat Joan i després de descriure molt breument la seva estada al desert, “va arribar Jesús a Galilea predicant l’Evangeli de Déu, y dient: El temps s’ha cumplit i el Regne de Déu es a prop; feu penitència i creieu en l’Evangeli (Mc 1, 12-15). 

El primer Papa, sant Pere, explicava que “en els dies de Noè els esperava Déu pacientment, mentre es construïa l’arca” (1Pt 3, 18-22). Pere cita a Noè a qui Déu, amb ell i amb la humanitat, promet l’Aliança que té com a logo l’arc iris. Diu el Gènesi que “Déu va dir a Noé i als seus fills: «Heus aquí que jo faig la meva aliança amb vosaltres, i amb la vostra futura descendència (…) Estableixo la meva alianzça amb vosaltres, i mai mès tornarà a ser aniquilada tota carn per les aigües del diluvi»” (Gen 9, 8-15).

A la Plegaria eucarística de la Reconciliació I es resa que “moltes vegades hem trencat la teva aliança, però tu, en comptes d’abandonar-nos, has segellat pel teu Fill, un pacte tan sòlid que ja res el podrà trencar”. Però la realitat real és que de tant en tant l’home trenca l’aliança amb Déu i per aixó va molt bé cada any la Quaresma que, com diu el catecisme de l’Església catòlica (CEC), “és un temps propici perquè (…) renovem el nostre camí de fe, tant personal com comunitari. Es tracta d’un itinerari marcat per l’oració i el compartir, pel silenci i el dejuni, tot esperant viure l’alegria pasqual” (CEC, 2012). 

Amb el Prefaci I de Quaresma es reça dient a Déu que concedeixi “als teus fills anhelar, any rera any, amb el goig de haver-nos purificat, la solemnitat de la Pasqua, perquè, dedicats amb més entrega a la lloança divina i a l’amor fratern (…) arribem a ser amb plenitud fills de Déu”. En cada text està presente l’espiritualidad social del cristianisme, aquest estar amb i per als altres. Per aixó es requereix, com per a tot, l’ajuda que ofereix l’Esperit Sant a cada un, per aixó en la Plegaria eucarística V(a) es resa: “Tu mai ens deixes sols (…) avui acompanyes a la teva Església peregrina, donant-li la força del teu Esperit”. En la Plegaria eucarística V (a) també es demana: “Enforteix amb aquest mateix Esperit a tots”. 

En el Missatge d’aquesta Quaresma de 2021 Francesc demana que “Recorrent el camí quaresmal, que ens conduirà a les celebracions pasquals (…) renovem la nostra fe, saciem la nostra set amb l’«aigua viva» de l’esperança i rebem amb el cor obert l’amor de Déu que ens converteix en germans i germanes en Crist”. 

Exclamava Pau als cristians de Corint (i a tots): “Beneït sigui Déu, Pare de nostre Senyor Jesucrist, Pare de misericòrdia i Déu de tot consol; Ell ens consola en totes les nostres lluites, per poder nosaltres consolar als que estan en tota tribulació” (2Cor 1, 1-2). Clara era la conciència social de la espiritualitat cristiana des del principi.

Al Déu de tot consol li resa l’orant: Senyor, els teus consols són la meva delicia (Ps 93, 18-19) la qual cosa activa la ment i el cor plantejant una elemental pregunta: Pot també Déu dir lo mateix de cada un dels seus fills, ja que són fets a imatge i semblança a Ell, que sou el meu consol i la meva delicia? Segur que són el seu consol els que tracten bé “lo seu”: l’home i la creació. Desgraciadament no ho fan tots però al seu amor infinit paternal y maternal li consolen uns pocs que sí ho fan bé. 

Per aixó Francesc recorda en el Missatge que “El temps de Quaresma està fet per esperar, per tornar a dirigir la mirada a la paciència de Déu, que segueix tenint cura de la seva Creació, mentre que nosaltres sovint la maltractem (cf. Enc. Laudato si (LSi), 32-33; 43-44)”. 

El Papa argentí Bergoglio ja ha escrit que “Pau VI es va refirir a la problemàtica ecològica, presenten-la com una crisi, que és «una conseqüencia dramàtica» de la activitat descontrolada del ésser humà i va parlar (...) subratllant l’«urgència i la necessitat d’un canvi radical en el comportament de la humanitat»” (LSi, 4). “El meu predecesor Benet XVI (…) ens va proposar reconèixer que l’ambient natural està ple de feridas produïdes pel nostre comportament irresponsable” (LSi, 6).

En un altra Quaresma Francesc ja havia dit que “ens oblidem dels altres (cosa que Déu no fa mai), si no ens interessen els seus problemes, ni els seus patiments, ni les injusticies que pateixen (...) Llavors el nostre cor cau en l’indiferència (…) El poble de Déu, per tant, té necessitat de renovació, per no ser indiferent i per no tancar-se en sí mateix (…) Per superar l’indiferència i les nostres pretensions d’omnipotència, vull demanar a tots que aquest temps de Quaresma es visqui com un camí de formació del cor, com va dir Benet XVI (Cfr DCE, 31)”. 

En l’actual Quaresma Francesc demana que “estem més atents a «dir paraules d’alé, que reconforten, que enforteixen, que consolen, que estimulen», en lloc de «paraules que humilien, que entristeixen, que irriten, que menyspreen» (Enc. Fratelli tutti, 223). 

“A vegades, per donar esperança, n’hi ha prou amb ser una persona amable, que deja de banda les seves ansietats i urgències per prestar atenció, per regalar un somriura, per dir una paraula que estimuli, per possibilitar un espai d’escolta enmig de tanta indiferència” (ibíd, 224). 

Segueix dient Francesc que “viure una Quaresma de caritat vol dir tenir cura dels que es troben en condicions de sofriment, abandó o angoixa a causa de la pandèmia de COVID-19. En un context tan incert sobre el futur (…) oferim amb la nostra caritat una paraula de confiança, perquè l’altre senti que Déu l’estima com a un fill” (Missatge Quaresma 2021). 

En aquest 4º diumenge dels 7 dedicats a sant Josep, cap considerar de la carta de Francesc a ell dedicada, Patris corde (PC, 2020), el punt 4 titulat Pare en l’acollida, en que manifesta que “Josep no és un home que es resigna passivament. És un protagonista valent i fort ja que el realisme cristià no rebutja res del que existeix amb les seves llums i ombres”.