LA LLUM DIVINA I LA LLUM HUMANA

Com a fills de la llum

  

El passat dia 2 es celebrava la Candelera que els grecs l’anomenen hypapante, i és la festa de la Presentació del nen Jesús i la purificació de la seva mare al temple doncs Maria i Josep, cumplint la llei, van acudir a presentar i rescatar el fill primogènit que havia donat a llum a Betlem i també per la purificació legal de la mare. En el Levític es llegeix que si el fill es baró, la mare queda impura 33 dies; si és nena son 66 dies i a més a més no podia sortir de casa en 7 dies si era nen i en 2 setmanes si era nena; sempre el doble (cf Lev 12, 2-5). 

La Verge, a l’Orient ja en el segle V, era anomenada la Candelera i el Nen la Candela, “llum de llum”, “llum del món”, que ens suggereix a “caminar com a fills de la llum”. Es va introduir a Occident al s VII quan el papa Sergi I va organitzar una processó nocturna amb ciris encesos. La flama del cirio de la nit de Pasqua té aquesta significació de representar Crist. I en el ritu d’Exequies, s’encèn el ciri pasqual davant el cadàver o l’urna dels cendres i es resa “que aquesta flama il.lumini el nostre camí d’esperança”. 

En totes les cultures la llum passa de fenòmen físic a arquetip simbólic, sobretot de qualitat religiosa i en el cristianisme simbolitza a Déu, a Jesucrist i també a l’Església i a cada batejat que com Joan baptista no són la llum però la reflecteixen com fa una bombeta que reb l’electricitat de fora, no la produeix ella.

 

El Nadal es va posar el 25 de decembre per cristianitzar la festa pagana del dia dedicat a l’astre sol ja que s’entenia que el Sol de justícia és Jesús, Déu fet home. Però la llum no és només la solar ja que ens diu l’Evangeli que també amb poca llum solar es pot fer el bé com feia Jesús doncs ”al capvespre, quan el sol s’amaga, li portaren tots els malalts i endimoniats. La població sensera s’havia aplegat davant la porta. Ell va curar llavors a molts de diverses malalties i va expulsar molts dimonis” (Mt 1, 29-39). 

Hi ha una expressió que diu «donar a llum» que no és només l’acte de parir una mare sino també és una referència a la capacitat intel.lectual que equival a «tenir llums» a l’intel.ligència. Benet XVI va glossar a Afraates (†350), bisbe siri i l’escriptor més antic de l’Església siriaca, anomenat el "savi persa", i va dir d’ell que “el cos humà, seguint l’exemple de Crist humil, està cridat a la bellesa, a l’alegria i a la llum”. En altra ocasió, en el 7é centenari de la mort de Joan Duns Escoto (†1308 amb 43 anys), beat, franciscà escocés de Duns, el Papa Ratzinger escrivia una carta al cardenal Meisner, bisbe de Colònia, on va morir Escoto i deia d’ell que “amb el seu ingeny refinat i penetrat profundament dels secrets de la veritat natural i de la revelada, es va convertir en llum i exemple per a tot el poble cristià (…) es va esforçar en comprendre, explicar i defensar las veritats de la fe a la llum de la ró humana”. 

Pau VI, de Federic Ozanam (†1853 amb 40 anys), beat, va dir que va saber "escrutar els signes dels temps i interpretar-los a la llum de l’Evangeli". Francesc Antoni Fasani (†1742 amb 61 anys) va ser un franciscà conventual canonitzat en 1986 per Joan Pau II que va dir d’ell que els seus contemporànis l’anomenaven “pare mestre” en aquell “segle de les llums” quan no pocs, enlluernats per la força de la raó, van posar en dubte la fe com a font de llum. L’Epifania del Senyor, que volt dir "manifestació" i il.luminació, celebra la manifestació de Déu a tots els homes del món doncs Jesús ha vingut per ser llum de totes les nacions. 

El déu egipci Ra, el sol

A l’inauguración de l’Any Internacional de la Llum, organitzat per l’UNESCO (19-I-2015), el cardenal Gianfranco Ravasi, President del Consell pontifici de la Cultura va escriure que “es emblemàtic el mateix inici de la Biblia (…) «Déu va dir: “¡Hi hagi llum!” i va haver-hi llum» (Gen 1, 3). També a la antiga cultura d'Egípte, el irradiar de la llum acompanya la primera alba còsmica, marcada per un gran nenúfar que surt de les aigües primordials generant el sol que és el cor de la teologia de l’Egipte faraònic, amb Amón i Atón”.  

“Igualment l’arcaica teologia indiana del Rig-Veda considerava la divinitat creadora Prayàpati com un so primordial que explotava en una miríada de llums, de creatures, d’harmonies. No en va, en un altre moviment religiós que es va originar en la mateixa terra asiàtica, el seu gran fundador va assumir el títol sagrat de Buddha, que significa precisament «l’Il.luminat»”. També l’Islam triarà la llum com a símbol teològic i una «sura» completa del Coràn, la XXIV, serà titulada An-nûr, «la Llum»”. 

El Concili Vaticà II, en la Declaració Nostra aetate sobre les relacions de l’Església amb les religions no cristianes (NAe, 1965), recorda que “l'Església catòlica no rebutja res del que hi ha de veritable i sant en aquestes religions perquè no poques vegades reflecteixen una espurna d’aquella Veritat que il.lumina tots els homes” (NAe, 2). 

Sant Raban Maur (+856 amb 76 anys), bisbe de Colònia, benedictí, abad de Fulda 20 anys i que va dimitir, fou glossat per Benet XVI (Aud Gral 03-VI-2009) i va recordar que se li té com a «praeceptor Germaniae» (mestre d’Alemanya) i que havia dit que "qui descuida la contemplació, es priva de la visió de la llum de Déu". 

La transfiguració al Tabor

Sant Gregori Palamás (+1359), monjo, bisbe de Tessalònica, va dominar la teologia del segle XIV i va fer renèixer la participació en l’energia no creada de la llum divina, la que van veure els apòstols en la transfiguració de Jesús al Tabor.

Joan Pau II, en un aniversari (6-VIII-2001) de la mort de Pau VI (+1978 amb 81 anys) va dir que “aquest venerat Pontífex solía subratllar també l’aspecte «eclesial» del misteri de la Transfiguración. "Jo voldria -exhortava als fidels- que fòssiu capaços d’entreveure en l’Església la llum que porta dins, de descobrir a l’Església transfigurada, de comprendre tot el que el Concili ha exposat tan clarament en els seus documents". 

Jesús digué als seus deixebles que havien de ser llum del món (Mt 5, 14) i Joan Pau II, actualitzant la teologia dels sants Pares de l’Església, va recordar l’idea que ells predicaven als cristians dels primers segles il.lustrant-la amb el que anomenaven el Mysterium lunae doncs la llum de la lluna no és pròpia sinó reflectada del sol. En la Carta Novo millennio ineunte (NMI, 2001) va escriure que “un nou segle i un nou mil.lenni s’obren a la llum de Crist. Però no tots veuen aquesta llum. Nosaltres tenim el meravellós i exigent comesa de ser el seu «reflex». Aquesta és una tasca que ens fa tremolar (…) però és una tasca possible si, exposats a la llum de Crist, sabem obrir-nos a la seva gràcia” (NMI, 54-55).

Que jo vegi!

A més a més en aquest 2n diumenge dels set dedicats a sant Josep abans de la seva festa del 19 de març, pot servir recordar el que va dir Francesc en una catequesi dels dimecres (Aud Gral ,19-III-2014) on deia que “Josep i Maria es van preocupar de que Jesús no li faltés el necessari per un sa desenvolupament físic i psicològic, ensenyan-li també un treball. Un sa desenvolupament i creixer en saviesa és essencial per poder ser llum del món reflectint (mysterium lunae) la llum divina que es reb en l’ànima humana amb la gràcia santificant i amb les virtuts infuses que l’acompanyen. 

Benet XVI (Aud Gral V-2011) va explicar una vegada que “en l’antic Egipte un home cec, va demanar a la divinitat que se li restituís la vista (…) resa: «Tu que m’has fet veure les tenebres, crea la llum per a mi. ¡Que jo et vegi!» (…) En l’antiga Grècia Plató relata una oració del seu mestre Sòcrates: «Feu que jo sigui bonic per dins (…) No demano més». Voldria ser sobre tot bonic per dins i savi, no ric en diners”.