LA PARAULA DE DÉU

 Una obertura, una resposta, un eisanplament

 

Avui 24 de gener de 2021 és el 3r diumenge del TO que es el «Diumenge de la Paraula de Déu» per Decret de Francesc en el 2020. Aquesta Paraula la reb la humanitat directa e indirectament com demostra el que s’escolta en la primera lectura: va venir de nou la paraula del Senyor a Jonás i a Nínive van sentir la paraula de Jonás a la que van obeir perqué sabien que els parlava de part de Déu (Jonás 3, 1-5.10). En la segona lectura es llegueix: Germans: Us dic aixó que es paraula d’un home, Pau, però els oients sabien que els parlava de part de Déu (1Cor 7, 29-31).

No és el mateix la paraula de Déu que la d’un home per molt savi, llest i sant que sigui però Dios no ha tancat la boca al home encara que desgraciadament alguns creuen que es la “solució”; son aquells que fan abús del poder local, nacional o internacional. 

En la proclamació de l’Evangeli d’avui es diu que “va arribar Jesús a Galilea predicant l’Evangeli de Déu (Marc 1, 14-20) i a la bora del mar de Galilea Andreu i Simó, Joan i Jacob van sentir la veu de Jesús. 

Sobre la paraula de Déu, l’avui Papa emèrit Benet XVI va escriure l’Exhortació post-sinodal Verbum Dómini (30-IX-2010) de la que destaco alguns parràgrafs: “Déu ha pronunciat la seva paraula eterna d’una manera humana; el Verb «es va fer carn» (Jn 1, 14). Aquesta és la bona noticia (…) Al llarg de tota la seva història, el Poble de Déu ha trobat sempre en ella la seva força, i la comunitat eclesial creix també avui en l’escolta, en la celebració i en l’estudi de la Paraula de Déu”. 

“Cal reconèixer que en els últims decennis ha aumentat en la vida eclesial la sensibilitat sobre aquest tema (…) De tots és conegut el gran impuls que la Constitució dogmàtica Dei Verbum ha donat a la revalorització de la Paraula de Déu en la vida de l’Església, a la reflexió teológic sobre la divina revelació i a l’estudi de la Sagrada Escriptura”. 

“Si bé çes cert que al centre de la revelació divina està l’esdeveniment de Crist, hi ha que reconèixer també que la mateixa creació, el liber naturae, forma part esencialment d’aquesta simfonia a diverses veus en què s’expresa l’únic Verb (…) La Constitució dogmàtica Dei Verbum declara que «Déu, creant i conservant l’univers per la seva Paraula (cf. Jn 1, 3), ofereix als homes en la creació un testimoni perenne de sí mateix» (…) La creació es el lloc en el que es desenvolupa la història d’amor entre Déu i la seva criatura”. No cap dubte que es la dimensió ecologica de la fe cristiana que no es pas monopoli de Francesc. 

“De manera semblant, confesem que Déu ha comunicat la seva Paraula en la història de la salvació, ha deixat sentir la seva veu; amb la potència del seu Esperit, «va parlar per boca dels profetes». La Paraula divina, per tant, s’expresa al llarg de tota la història de la salvació, i arriba a la seva plenitud en el misteri de l’encarnació, mort i resurrecció del Fill de Déu”. 

“Déu ens ha fet a cada un capaços d’escoltar i respondre a la Paraula divina (…) La Paraula de Déu revela la naturalesa filial i relacional de la nostra vida. Estem veritablement cridats per gràcia a conformar-nos amb Crist, el Fill del Pare, i a ser transformats en Ell”. 

“En la nostra época s’ha difós lamentablement, sobretot a Occident, l’idea de que Déu és extrany a la vida i als problemes de l’home i, més encara, de que la seva presència pot ser fins i tot una amenaça per a la seva autonomia (…) Per aixó hem de fer qualsevol esforç per mostrar la Paraula de Déu com una obertura als pròpis problemes, una resposta als nostres interrogants, un eixanplament dels pròpis valors i, a la vegada, com una satisfacció de les pròpies aspiracions”.

   

“La Paraula de Déu es fa sacramentalment carn en l’esdeveniment eucaristic. L’Eucaristia ens ajuda a entendre la Sagrada Escriptura, així com la Sagrada Escriptura, al seu torn, il.lumina i explica el misteri eucaristic (…) Convé subratllar, però, l’importància de la Sagrada Escriptura també en els altres sagraments (…) sovint es descuida la referència a la Sagrada Escriptura en aquests sagraments”.

“La paraula només pot ser pronunciada i escoltada en el silenci, exterior i interior (…) Aquest valor ha de resplandir particularment en la Litúrgia de la Paraula, que s’ha de celebrar de manera que afavoreixi la meditació. Quan el silenci està previst, ha de ser considerat com a part de la celebració”.

“El Verb de Déu ens ha comunicat la vida divina (…) La seva Paraula no només ens concerneix com a destinataris de la revelació divina, sinó també com a els seus anunciadors (…) la missió d’anunciar la Paraula de Déu és de tots els deixebles de Jesucrist, com a conseqüencia del seu baptisme. Cap creient en Crist pot sentir-se alié a aquesta responsabilitat que prové de la seva pertinença sacramental al Cos de Crist”.

El mateix recorda Francesc com va fer en una festa de sant Marc que en l’últim pasatge del seu evangeli escriu que mentre Jesús puja al cel, demana als seus deixebles, no a uns pocs, que vagin per tot el món a anunciar la seva Paraula (Hom 25-IV-2020). 

Benet XVI va glosar a sant Basili “el gran” (†379 amb 49 anys) en una catequesi recordant-lo com a model de veritable cristià ja que «en el seu amor per Crist i l’Evangeli es va comprometre també per curar les divisions dintre de l’Església, tractant sempre que tots es convertissin a Crist i a la seva Paraula, força unificadora a la qual tots els creients han d’obeir» (Aud Gral 4-VII-07). 

Isidor “pelusiota” (†449 amb 79 anys), monjo de Pelusio, l’actual El Farma, al delta del Nil, va dir que “una vida sense paraula pot ajudar més que la paraula sense vida: hi ha qui callant edifica i hi ha qui cridant molesta; mes si paraula i vida convergeixen juntes, formen una sola imatge de tota la filosofía”.

Chiara Lubich (†2008 amb 88 anys), fundadora dels Focolars, va explicar que a Trento, 1944, "en un refugi anti-aeri, vam obrir per casualitat l’Evangeli en la pàgina del testament de Jesús; "que tots siguin u, Pare, com jo en tu" (…) Aquell "tots" hauria sigut el nostre horitzó. Aquell projecte d’unitat, la raó de la nostra vida". 

Francesc Coll i Guitart (†1875 amb 63 anys), va ser un dominic fundador de les HH Dominiques de l’Anunciació de la Beata Verge Maria, dedicades a l'ensenyament i a la promoció de la dona. Va ser canonitzat per Benet XVI en 2009 i va recordar que “la seva passió fou predicar amb la finalitat d’anunciar i revifar en els pobles i ciutats de Catalunya la Paraula de Déu, ajudant així a la gent a l’encontre profund amb Ell".

Maria, a Natzaret, després de que Gabriel, de parte de Dios, li preguntara si volia correspondre al plan diví de la Redempció amb l’Encarnació del Verb que es va fer carn, va exclamar “que es compleixin en mi segons la teva paraula”, que era paraula de l’arcàngel enviat per Déu.