JESÚS ES BATEJAT

 Ets el meu Fill estimat en qui m’he complagut

El diumenge següent a l’Epifania, 10 de gener en 2021, culmina el “temps de Nadal” amb el baptisme de Jesús que, en el cicle B de lectures, ho narra breument Marc dient que “va venir Jesús des de Natzaret de Galilea, i fou batejat per Joan en el Jordá. Y només sortir de l’aigua va veure el cel obert i a l’Esperit que, en forma de colom, baixava sobre ell; i seguí una veu des del cel: Tu ets el meu Fill estimat, en tu m’he complagut” (Mc 1, 7-11).

El Catecisme de l’Església catòlica (CEC) dedica al baptisme tot l’article 1 del capitul 1r de la Secció sobre la celebració del misteri cristià (nn 1213-1284) de on destaco alguns paràgrafs. 

El sant Baptisme és el fonament de tota la vida cristiana, el pòrtic de la vida en l’esperit i la porta que obre l’acces als altres sagraments. Pel Baptisme som alliberats del pecat i regenerats com a fills de Déu, esdevenim membres de Crist i som incorporats a l’Església i fets partícips de la seva missió (CEC 1213). 

El CEC cita a sant Gregori Nazianzé, un Pare de l’Església, que va dir que “El Baptisme «és el més bell i magnífic dels dons de Déu [...] Do perquè es conferit als que no aporten res; gràcia perquè es donat fins i tot a culpables; baptisme perquè el pecat és sepultat en l’aigua; unció perquè és sagrat i reial (tals són els que són ungits); il.luminació perquè es llum resplendent; vestit perquè tapa la nostra vergonya; bany perquè renta; segell perquè ens guarda i és el signe de la sobirania de Déu (Oratio 40, 3-4)” (CEC 1216). 

En la litúrgia de la vigilia Pasqual, quan es beneeix l’aigua baptismal, l’Església fa solemnement memòria dels grans esdeveniments de la història de la salvació que prefiguraven ja el misteri del Baptisme (CEC 1217). Des de l’orige del món, l’aigua, criatura humil i admirable, és la font de la vida i de la fecunditat. La Sagrada Escriptura diu que l’Esperit de Déu planava sobre ella (cf. Gn 1, 2) (CEC 1218). 

Totes les prefiguracions de l’Antiga Aliança culminen en Crist Jesús. Comença la seva vida pública després de fer-se batejar per Joan el Baptista al Jordá (cf. Mt 3, 13) i, després de la seva Resurrecció, confereix aquesta missió als seus Apòstols: "Aneu, doncs, i feu deixebles en tots els pobles batejant-los en el nome del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant" (Mt 28, 19-20) (CEC 1223). 

Nostre Senyor es va sotmetre voluntàriament al Baptisme de Joan, destinat als pecadors (…) manifestació del seu "anorreament" (Flp 2, 7). L’Esperit que planava sobre les aigues de la primera creació descendeix llavors sobre Crist com a preludi de la nova creació, i el Pare manifesta a Jesús com el seu "Fill estimat" (Mt 3, 16-17) (CEC 1224). 

Des del dia de la Pentecosta l’Església ha celebrat i administrat el sant Baptisme (…) Els apòstols i els seus col.laboradors oferien el baptisme a qui creu en Jesús: jueus, homes temorosos de Déu, pagans (Hch 2, 41; 8, 12-13; 10, 48; 16, 15) (CEC 1226). 

Des dels temps apostòlics, per arribar a ser cristià se sigueix un camí i una iniciació que consta de diverses etapes. Aquest camí pot ser recorregut ràpid o lentament (CEC 1229). Aquesta iniciació ha variat molt al llarg dels segles i segons les circunstàncies. En els primers segles de l’Església, la iniciació cristiana va conèixer un gran desenvolupament, amb un llarg període de catecumenat (CEC 1230).

 

Pere a casa de Corneli

Des de que el Baptisme dels nens va ser la forma habitual de celebració d’aquest sagrament (…) per la seva naturalesa mateixa (…) exigeix un catecumenat postbaptismal (CEC 1231). El Concili Vaticà II ha restaurat per a l’Església llatina el catecumenat d’adults (CEC 1232).  

La pràctica de batejar als nens petits és una tradició immemorial de l’Església. Està atestiguada explícitament des del segle II. No obstant és molt possible que des del començament de la predicació apostólica, quan "cases" senseres van rebre el Baptisme [com la casa de Corneli (Act 10, 34)] (cf Hch 16, 15.33; 18, 8; 1Co 1, 16), s’hagi batejat també als nens (CEC 1252).

"Crist va morir per tots (…) l’Esperit Sant ofereix a tots la possibilitat de que, de una manera coneguda tant sols per Déu, s’associïn a aquest misteri pasqual" (GS 22; cf LG 16; AG 7). Tot home que, ignorant l’Evangeli de Crist i la seva Església, cerca la veritat i fa la voluntad de Déu segons ell la coneix, pot ser salvat. Es pot suposar que semblants persones haurien desitjat explícitament el Baptisme si haguessin conegut la seva necessitat (CEC 1260). 

Los bautizados vienen a ser "piedras vivas" para "edificación de un edificio espiritual, para un sacerdocio santo" (1P 2, 5). Por el Bautismo participan del sacerdocio de Cristo, de su misión profética y real (…) El Bautismo hace participar en el sacerdocio común de los fieles (CEC 1268). 

Francisco varias veces se ha referido al bautismo y en la catequesis del miércoles 13 de noviembre de 2013 dijo que “El Bautismo es en un cierto sentido el documento de identidad cristiana, su certificado de nacimiento. Es el certificado de nacimiento a la Iglesia. Todos ustedes saben el día en que nacieron (…) Celebran los cumpleaños, todos (…) hagamos una cosa, hoy cuando regresen a casa, pregunten: «¿En qué día fui bautizado?» Busquen. Éste es el segundo cumpleaños”. En abril de 2018 y en enero de 2020 volvió a recordar que la fecha del bautismo es tan importante como la del cumpleaños, y hay que festejarla.

 

La idea ya la expuso Juan Pablo II en una catequesis en el tiempo pascual cuando pidió celebrar también ese segundo cumpleaños y se refirió al bautismo para el primero de los tres años de la fase preparatoria inmediata del Gran Jubileo del 2000, el 1997, pidiendo dedicarlo a la reflexión sobre Cristo, Verbo del Padre, hecho hombre por obra del Espíritu Santo (TMA 40) y al descubrimiento del Bautismo como fundamento de la existencia cristiana (TMA 41).

 

El resumen de la existencia cristiana es la realidad obrada por el bautismo que hace al hombre hijo de Dios, como Cristo, o sea, hace al hombre otro Cristo y ojalá Dios Padre pueda seguir diciendo de cada uno desde el cielo al mirar a la Tierra, no solo en el momento del bautismo, la misma exclamación que se oyó en el río Jordán: eres mi hijo amado en quien me complazco.