LA SAGRADA FAMÍLIA DE NATZARET

Model de tantes famílies emigrants

 

El diumenge següent a Nadal, dia 27 en 2020, se celebra la festa litúrgica de la Sagrada Família, la de Jesús, Maria i Josep, que es model perfecte per a tota família humana a la Terra perquè és imatge i semblança de la Trinitat divina del cel. Benet XVI en 2009 va recordar que “Déu és Trinitat, és comunió d’amor (…) i la família humana, en cert sentit, és imatge de la Trinitat per l’amor interpersonal i per la fecunditat de l’amor”. 

La Sagrada Família de Natzaret és, entre altres, model directe de tantes i tantes famílies emigrants per diversos motius. Maria i Josep, amb el Nen de pocs mesos o menys de 2 anys d’haver nascut a Betlem, van haver de fugir per posar terra pel mig ja que Herodes buscava al nen per matar-lo. Van fugir a Egipte fins que Josep va ser avisat de que ja podien tornar al seu país doncs Herodes havia mort. Sembla que van ser més de tres anys i van recórrer més de dos mil km.

Al maig de 2017 el govern egipci, per millorar el turisme religiós, va dir que volia obrir la ruta que la Sagrada Família va fer al fugir de la matança de Betlem. L’idea va surgir després del viatge a El Cairo i Alexandria del Papa Francesc (el 266 successor de Pere) que es va trobar amb el Papa ortodox Bartomeu I (el 270 successor de Andreu) i amb el Papa copto Teodor Tawadros II (el 118 successor de Marc) qui en la salutació de benvinguda va dir que la Sagrada Família hi va ser a Egipte tres anys. 

En el vell El Cairo está l’església de sant Sergi, una covacha en la que van estar tots tres. Tota la zona s’ha convertit en lloc de peregrinació per egipcis i cristians. La Sagrada Família va començar el seu viatge pel nord del Sinaí fins arribar a Al Mahamma, que significa "el lloc del bany", nom donat a on la Verge Maria va banyar al nen Jesús i li va rentar la roba. Avui es diu Mostorod, a 10 km d’El Cairo. 

Després van anar a Belbeis, al nord-oest, on hi ha un sicómoro, que s’anomenaria l’"arbre de la Mare de Déu" i la família va arribar al vell El Cairo i es van establir al barri de Maadi, on es va construir l’església de la Mare de Déu. Després en vaixell de vela van anar cap el sud fins Assiut on van estar més de sis mesos, més temps que en cap altre lloc d’Egipte i per aixó es diu el segon Betlem. En aquesta zona es va construir el Monestir de Al Muharraq i va ser on l’ángel s’aparegué en somnis a Josep i li va dir que s’entornesin a Palestina.  

Ratzinger escriu en “Jesús de Nazaret” que Mateu interpreta les paraules del profeta Osees “de Egipte vaig cridar al meu fill” (Os 11, 1) que literalment es poden entendre que parla dels temps de Moisès peró es refereix a Crist. Per l’evangelista, la història d’Israel comença altre vegada i d’una manera nova amb el retorn de Jesús d’Egipte a Terra Santa (tom III, pàg. 61). 

Afrodisio, que va ser el primer bisbe de Béziers a la Gal.lia narbonense (s I), era egipci, governador d’Heliópolis en temps de Crist i es diu que va acollir a la Sagrada Família camí d’Egipte. 

Una llegenda diu que Dimas, el bon lladre crucificat amb Jesús al Gòlgota, sen ja lladre, va trobar a la Sagrada Família fugint a Egipte però es va sentir mogut a acompanyar-los i protegir-los en el camí. 

Joan Pau II en 2004 va canonitzar a Josep Manyanet i Vives (†1901 amb 68 anys), sacerdot a Urgell que va fundar els Fills de la Sagrada Família Jesús, Maria i Josep i les Missioneres Filles de la Sagrada Família de Natzaret, per imitar, honorar i propagar el culte a la Sagrada Família de Natzaret i procurar la formació cristiana de les families. En la beatificació, va dir que fou cridat per Déu “perquè en el seu nom siguin beneïdes totes les families del món. L’Esperit va forjar la seva personalitat perquè anunciés amb valentia l’«Evangeli de la família»”. 

En la Exh post-sinodal “Església a Àfrica” de 1995, el Papa Wojtyla diu que “La Sagrada Família que, segons l’Evangeli (cf Mt 2,14-15), va viure cert temps a Àfrica, és prototip i exemple (…) Àfrica «és, en cert sentit, la «segona pàtria» de Jesús de Natzaret”.

A la Exh Familiaris consortio (FC, 1981) deixava escrit que “el matrimoni i la família constitueixen un dels bens més preciosos de la humanitat (…) tenen necessitat de la seva gràcia per a ser guarits de les ferides del pecat i ser retornats «al seu principi» (…) Prou vegades a l’home i a la dona d’avui dia se’ls ofereixen perspectives i propostes seductoras, oferiment sostingut amb freqüència per una potent i capil.lar organització dels mitjans de comunicació social que posen subtilment en perill la llibertat i la capacitat de jutzjar objectivament”. 

I afegeix que “La família cristiana, com una «Església en miniatura» (Ecclesia domestica), participa, a la seva manera, en la missió de salvació que es pròpia de l’Església (…) El sacerdoci bautismal dels fidels, viscut en el matrimoni-sagrament, constitueix una missió sacerdotal, mitjançan la qual la seva mateixa existència quotidiana es transforma en «sacrifici espiritual acceptable a Déu per Jesucrist»” 

 

Francesc ha decretat que el 19 de març de 2021 s’inici l’“Any familiar Amoris laetitiae” (AL) en el 5è aniversari de la Exh post-sinodal sobre la familiai per ser el 8è aniversari de l’inici del seu servei petrí. Durará fins el 26 de juny de 2022 en que es celebrará el X Encontre mundial de les families que estava previst per juny de 2021 però s’ajornat per la pandèmia del coronavirus. Aquests Encontres, fundats per Joan Pau II en 1992, tenen lloc cada tres anys i el primer va ser en 1994.

 

L’idea que exposava Joan Pau II i ara la va repetin (a la seva manera) Francesc, és que els matrimonis cristians, sense caure en el parany de laments autodefensius, sapiguen donar el testimoni de la posibilitat de viure l’amor conjugal segons el designi de Déu. És donar bon exemple i no fer violència a les conciències amb la legalitat i la obligatorietat ja que “la complexitat dels temes mostren la necessitat de continuar aprofundint amb llibertat algunes qüestions doctrinals, morals, espirituals i pastorals” (AL, 2). El Papa vol “encoratjar a tots perquè siguin signes de misericòrdia i proximitat allí on la vida familiar no es realitza perfectament o no es desenvolupa amb pau i goig” (AL, 5).

 

“Les exigències i trucadas de l’Esperit Sant resonen també en els esdeveniments mateixos de la història», a través dels quals «l’Església pot ser guiada a una comprensió més profunda de l’inesgotable misteri del matrimoni i de la família» (AL, 31).