CONVERSIÓ i PROPÒSIT D’ESMENA

Que ho tort es redreci

  

A la 1ª lectura de la litùrgia de la Paraula d’avui, 2n diumenge d’Advent (cicle B) ,diu Isaïes que “una veu clama: "Prepareu el camí del Senyor en el desert (…) Que tot vall s’elevi, que tota muntanya i turó es rebaixin; que ho tort es redreci i el escabrós s’aplani" (Is 40, 1-5. 9-11). I a les portes de la solemnitat mariana de l’Immaculada és fàcil caure en el compte de que només són immaculats Maria i Jesús i no necesiten rebaixar, redreçar o aplanar res. Els demés tenim defectes, faltes, omissions, pecats, o sigui, molt que corregir, molt de rebaixar, molt que redreçar i que aplanar. 

A la 2ª lectura se sent a Pere que deia als primers cristians que “El Senyor (…) té molta paciència ja que no vol que ningú es perdi, sinó que tots es penedeixin (…) Penseu amb quanta santedat i lliurament heu de viure esperant i apresurant l’adveniment del dia del Senyor (…) Per tant (…) que el Senyor us trobi (…) sense taca ni retret” (2Pt 3, 8-14). 

Joan bateja en el riu Jordàn

A l’Evangeli de Marc es llegeix el que deia Isaïes de preparar els camins del Senyor i que els que anaven a ser batejats per Joan Baptista es penedien dels seus pecats (cf Mc, 1, 1-8). En la Butlla de convocació del Jubileu de la misericòrdia (Misericordiae vultus, MV, 11-IV-2015) deia Francesc: “No caiguem en la indiferència que humilia, en la habitualitat que anestèsia l’ánim (…) en el cinisme que destrueix (…) Es el meu viu desig que el poble cristià reflexioni (…) per a despertar la nostra conciència, moltes vegades ensopida (…) i per entrar encara més en el cor de l’Evangeli” (MV, 15).

Tots els homes de tots els temps hem d’esforçar-nos per no cometre el mal i per fer el major bé possible. Sol costar fer el bé i, pel contrari, no sol costar molt fer el mal. També Maria i Crist van haver d’esforçar-se per no cometre ni tan sols una falta lleu. Eran a la terra a l’igual que Eva y Adam en el paradis, o sigui, immaculats, però van fallar.

 

Els defectes a corregir són tant a nivell personal com col.lectiu i ho recordava Joan Pau II, per exemple, després del Gran Jubileu del 2000, escrivint: Amb mirada més pura no només cada un individualment, també tota l’Església ha volgut recordar les infidelitats amb les quals tants fills seus, a la llarg de l’història, han enfosquit el seu rostre. Examen de conciència, conscients de que l’Església és santa i a la vegada té necesitat de purificació. Aquesta purificació de la memòria ha reforçat els nostres passos en el camí cap al futur, fent-nos més humils (Novo mil.lennio ineunte, 6).

 

Ara Francesc ha dit que “¿Estem decidits a recórrer els camins nous que la novetat de Déu ens presenta o ens atrinxerem en estructures caduques, que han perdut capacitat de resposta?”. “Convido a tots a ser audaços i creatius en aquesta tasca de repensar els objetius, les estructures, l’estil i els mètodes evangelizadors” (EvG, 33). “Espero que ens mogui la por a tancar-nos en les estructures que ens donan una falsa contenció, en les normes que ens tornen jutges implacables, en les costums on ens sentim tranquils” (EvG, 49)

 

A la Enciclica ecològica Laudato si, anomenada Encíclica “verd”, cita a Joan Pau II que també proposava un propòsit d’esmena global del món,  que també es pot aplicar en l’Església: “Tota pretensió de cuidar i millorar el món suposa canvis profunds en «els estils de vida, els models de producció i de consum, les estructures consolidades de poder que rigeixen avui la societat» (Centesimus annus, 58)” (LSi, 287).

 

Benet XVI,  a “La caritat en la veritat” (Caritas in veritate, CV, 2009), apuntava altre “detall” global, de la humanitat, a corregir escribint que “Avui, aprenent també la lliçó de la crisi econòmica actual, en que els poders públics de l’Estat es veuen cridats directament a corregir errors i disfuncions, sembla més realista una renovada valoració del seu paper i del seu poder, que han de ser sàviament reexaminats i revalorats” (CV, 24). També es pot aplicar a l'Església.

 

Salta a la vista el que recull l’evangelista com paraules de Jesús: «Som uns servents sense cap mèrit» (Lc 17, 10). Hi ha que fer amb humilitat el que és possible i després afirmar que no hem fet més que el que haviam de fer, i, amb humilitat, cal confiar en lo molt que colaboren els altres i el mateix Déu (encara que no es noti). Reconeguem que Déu i per tant tot cristià, no actua fundant-se en una superioritat o major capacitat personal que els altres, sinó que cal alliberar-se de la presumpció d’haver de millorar el món —cosa sempre necessaria— en primera persona i per si sol. 

Joan Pau II apuntava l’idea també per asunts eclesials com la tasca ecumènica en l’Encíclica “Que siguin un” (Ut unum sint, UUS, 1995) on recordava que “Ademés de les divergencis doctrinals que cal  resoldre, els cristians no poden menysvalorar el pes de les incomprensions ancestrals, dels malentesos i prejudicis, l’inèrcia, l’indiferència i un insuficient coneixement recíproc". 

Un asunt concret i prioritari –que va sorpendre a alguns que no ho volent entendre- fa referencia al cap de l’Església:  "La conversió de Pere i dels seus successors es recolça en l’oració mateixa del Redemptor (…) Demano encaridament que participin d’aquesta oració els fidels de l’Església catòlica i tots els cristians. Amb mi, preguin tots per aquesta conversió". 

En la Encíclica dedicada al Esperit Sant, Senyor i Dador de vida” (Dominum et vivificantem, DV, 1986), el Papa Wojtyla insistia en que “La conversió es purificació de la conciència (…) la conversió del cor humà que és condició indispensable (…) implica contrició interior i (…) propòsit (…) d’esmena. 

A la seva primera Encíclica programàtica “El Redemptor de l’home” (Redemptor hominis, RH, 1979), tenint la mirada posada al món, anunciava que “l’amplitud del fenòmen posa en dubte les estructures i els mecanismes financiers, monetaris, productius i comercials que regeixen l’Economia mundial. Ens trobem davant d’un drama que no pot deixar-nos indiferents (…) La tasca no és imposible però no s’avançarà en aquest camí si no es realitza una veritable conversió de les mentalitats i dels cors”. 

I a l’Encíclica “La missió del Redemptor” (Redemptoris missio, RM, 1990) Joan Pau II dejava escrit que “en les trobades de Jesús amb els pagans es veu amb claredat que l’entrada al Regne esdevé mitjançant la fe i la conversió (cfr Mc 1, 15) i no per la mera pertinença ètnica”.