TOTS SANTS

No és per superdotats o privilegiats  

 

Es commemora a tots aquells coneguts i desconeguts que han arribat a la meta, a la vida eterna, i són una gentada incontable. Els ortodoxos ho celebren el diumenge següent a Pentecosta.

Benet XVI en 2006 commentava que “Els sants no són una exigua casta d’elegits, sinó una multitut innombrable (…) no només hi ha els sants reconeguts de forma oficial, sinó també els batejats de totes les èpoques i nacions (…) De gran part d’ells no coneixem ni la cara ni el nom”. 

Ja ho deia també Joan Pau II doncs la crida universal a la santedat és actualitzada pel Concili Vaticà II dien que “Jesús, va predicar a tots i a cadascun dels seus deixebles, sigui quina sigui la seva condició, la santedat de vida” (LG, 40). “Si bé en l’Església no tots van pel mateix camí, no obstant tots estan cridats a la santedat” (LG, 32).

El Concili va decretar eliminar el reduccionisme medieval d’afirmar que sants només uns pocs: els religiosos, tal com afirmava Tomàs d’Aquino. No és cosa difícil ja que és per a tots, savis i analfabets. La santedat, no és fer coses extraordinaries, coses rares o miracles com el padre Pío, san Viçent Ferrer, fra escombra, etc. 

La 1ª lectura d’avui, de l’Apocalipsis explica que “vaig veure una gentada immensa, que ningú podia comptar, de toda nación, razas, pueblos y lenguas” (Apoc 7, 9). Són milers de milions de sants desconeguts i per aixó el Concili Vaticá II afirma que “A l’Església, tots, el mateix que pertanyen a la Jerarquia que els pasturats per ella, estan cridats a la santedat” (LG, 39). “Quedan (...) convidats, i tot obligats, tots els fidels cristians a cercar insistentment la santedat i la perfecció dintre del pròpi estat” (LG, 42) perquè Déu volt que tots se salvin i no uns quants només. Els sants són els que s’han salvat i mai serán canonitzats pel Vaticà. 

Francesc deia (1-XI-2015) que “aquest és el camí de la santedat, les binaurances (…) Així han fet els sants, que ens han precedit a la pàtria celestial. Ells ens acompanyen en el nostre pelegrinatge terrenal, ens animen a anar endavant. Que la seva intercessió ens ajudi a caminar per la vía de Jesús, i obtenguin la felicitat eterna per els nostres germans i germanes difunts”. 

El Concili Vaticà II ha dit que “tots els fidels estan cridats a la plenitud de la vida cristiana (…) i aquesta santedat suscita un nivell de vida més humà fins i tot en la societat terrena” (LG, 40). 

A la Exhortació ap Alegreu-vos i festejeu (Gaudete et exultate, GE, 2018) sobre la crida a la santedat en el món actual, Francesc recorda que “Jesús (…) ens vol sants i no espera que ens conformem amb una existència mediocre, aiguada, liquada” (GE, 1). “A cada un de nosaltres el Senyor ens va elegir «perquè fòssim sants e irreprensibles als seus ulls per l’amor» (Ef 1, 4)” (GE, 2). 

La solemnitat de Tots sants, cada 1 de novembre, s’aprofita per actualitzar el que “ens encoratgen a no aturar-nos en el camí, ens estimulen a seguir caminant cap a la meta. I entre ells poden estar la nostra pròpia mare, una àvia o altres persones properes” (GE, 3). 

Francesc recorda per escrit que “Tots estem cridats a ser sants (…) ¿Estàs casat? Sè sant estiman i ocupante del teu marit o de la teva dona, com Crist ho fa amb l’Església. ¿Ets un treballador? Sè sant cumplint honradament i amb competència el teu treball al servei dels germans. ¿Ets pare, àvia o avi? Sé sant ensenyant amb paciència als nens a seguir Jesús. ¿Tens autoritat? Sé sant lluitant pel bé comú i renunciant als teus interessos personals” (GE, 14). 

“Per un cristià –segueix dient el Papa argentí- no es possible pensar en la pròpia missió a la terra sense concebre-la com un camí de santedat, perquè «aquesta és la voluntat de Déu: vostra santificació» (1Ts 4, 3). Cada sant és una missió; és un projecte del Pare per reflectir i encarnar, en un moment determinat de la història, un aspecte de l’Evangeli” (GE, 19).

 

“No tenguis por de la santedat. No et treurá forces, vida o alegria. Tot al contrari” (GE, 32). “La santedat no et fa menys humà, perquè es l’encontre de la teva debilitat amb la força de la gràcia” (GE, 34).

 

“Maria (…) va viure com ningú les benaurances de Jesús (…) És la santa entre els sants, la més beneïda, la que ens ensenya el camí de la santedat i ens acompanya” (GE, 176).