PER A MI, MORIR ÉS UNA GUANY

Estigeu doncs preparats

Pau en la seva 1ª carta als de Tessalònica els diu: “No volem que ignoreu el que passa amb els difunts” (Tes 4, 13-18). Sempre hi ha ocasió per pensar en els difunts i en la mort peró de manera particular al novembre, anomenat “mes dels difunts” i que el dia 2 se celebra la Commemoració dels fidels difunts encara que molta gent aprofita que el dia 1 –Tots els sants- es festiu laboral per anar als cementiris. 

En el mes dels difunts l’Església invita als seus fidels a resar i oferir sufragis per les persones difuntes que, per falta de purificació total en aquesta vida, no han pogut ancara entrar al banquet celestial i estan preparant-se en l’estat de vida anomenat purgatori.  

Benet XVI, glosant a santa Catarina de Génova (+1510 amb 63 anys) en una catequesi (AudGral, gener 2011) va parlar del purgatori a propòsit de la visión que va tenir la santa i afirmant la fe cristiana va dir que no és un lloc sinó un estat, una purificació de l’ànima pel pecat expressada pel foc que és un element natural purificador, peró és un foc interior. El paradís, el purgatori i l’infern han preocupat a al llarg de la història tant als fideles com als papes. 

Joan Pau II, també com Ratzinger, ja havia afirmat que el purgatori existeix, peró que no és "un lloc" o "una prolongació de la situació terrenal" després de la mort, sinó "el camí cap a la plenitud a través d’una purificació completa". 

El llibre de la Saviesa recorda que “la saviesa; amb facilitat la contemplan els qui l’estiman (…) col.labora amb ells en tots els seus projectes” (Sab 6, 12-16). Peró es refereix a la saviesa, do de l‘Esperit Sant i no es deguda a la cantitat de coneixements humans científics que algú tingui. La saviesa fa entendre una mica de l’enigma de la mort. 

A l’abril de 2017 Francesc va comentar que afirmar la resurrecció de Jesús “no és l’éxit d’una reflexió d’algun home savi, sinó un fet (…) El cristianisme neix d’aquí. No és una ideologia, no és un sistema filosòfic, sinó un camí de fe”. Lo mateix en la Vetlla pasqual de 2016, en que va dir que “No es pot viure la Pasqua sense entrar en el misteri. No és un fet intel.lectual, no és només conèixer, llegir... És més, és molt més (…) Per entrar en el misteri es necessita humilitat, la humilitat d’abaixar-se, de baixar del pedestal del nostre ego, tan orgullós, de la nostra presumpció; la humilitat per redimensionar la pròpia estima”. El Catecisme de l’Església (CEC) diu que "davant de la mort, l’enigma de la condició humana arriba al cim" (GS, 18). 

Enterrar els morts és una de les obres de misericòrdia peró convé estar ull a aguait per no caure en idees incorrectes sobre els ninxols d’enterrament o de dipòsit de cendres. La mort és del cos que, separat de l’ànima deixa de estar animat i segueix la llei natural de la matèria i la seva descomposició. El que s’enterra o es crema és el cadáver, no la persona. I quan es va al cementiri o al columbari no és anar a on esta fulano o dallonses perqué al ninxol o a l’urna no hi ha la persona difunta. 

Cecília (†178) va ser una jove romana de la noble família dels Cecilios Metelos, que va convertir al seu marit i al seu cunyat Tiburcio. Ja vidua, va ser martiritzada per negar-se a adorar als ídols, com ja havian fet el seu marit i el seu cunyat que també van ser arrestats i executats abans que ella per enterrar als difunts cristians, cosa que havia prohibit l’alcalde de Roma Almaquio i per negar-se a adorar a Júpiter.

Avui a la Paraula de Déu d’aquest diumenge XXXII (cicle A) del TO se escolta a Jesús que explica una parábola sobre les 5 verges prudents i les altres 5 insensats dient que “les descurades portaren les seves llums, peró no van portar oli per omplir-les de nou (…) Estigueu, doncs, preparats, perquè no sabeu ni el dia ni l’hora" (Mt 25, 1-13). Una manera de preparar-se la va sugerir Francesc en 2017, i consisteix en actualizar amb frecuència “la nostra espera vigilant i assedegada de l’amor, de la bellesa, de la felicitat i de la saviesa de Déu”. 

En 2019 Francesc va comentar el pasatge de l’evangeli en que “Jesús es interpel.lat per alguns saduceus, els quals no creien en la resurrecció i, per aixó, el provoquen amb una pregunta insidiosa”. Amb la seva resposta “Jesús convida al seus interlocutors i també a nosaltres a pensar que aquesta dimensió terrena en la qual vivim ara no és l’única, sinó que hi ha un altre, no subjecta a la mort, en la que es manifestarà plenament que som fills de Déu”. 

Diu el Catecisme que “La mort és el final de la vida terrena (…) dòna urgència a les nostres vides: el record de la nostra mortalitat serveix també per fer-nos pensar que no comptem més que amb un temps limitat per dur a terme la nostra vida” (CEC 1007).

“Gràcies a Crist, la mort cristiana té un sentit positiu. "Per mi la vida és Crist i morir un guany" (Flp 1, 21)” (CEC, 1010). “La visió cristiana de la mort (cf. 1Ts 4, 13-14) s’expressa de manera privilegiada en la litúrgia de l’Església: «La vida dels que en tu creiem, Senyor, no acaba, es transforma; i, al desfer-se nostre estada terrenal, adquirim un estatge etern al cel» (Missal Romà, Prefaci I de difunts)” (CEC, 1012). 

A la carta als jóves i a tots els fideles de l’Església anomenada “Crist viu” (Christus vivit, ChV, 2019), el Papa Bergoglio afirma que “Jesús ressuscitat ens vol fer partícips de la novetat de la seva resurrecció per al món envellit i que espera amb «dolors de part» ser revestit amb la seva llum i amb la seva vida” (ChV, 32).

 

Va escriure en la seva primera Exhortació apostòlica de 2013 “L’Evangeli de l’alegría” (Evangelii gaudium, EG) que “La resurrecció de Crist provoca per tot arreu gèrmens d’aquest món nou; i encara que se’ls taall, tornen a sortir, perquè la resurrecció del Senyor ja ha penetrat la trama oculta d’aquesta història, perquè Jesús no ha ressuscitat en va” (EG, 278). 

L’Església ens anima a preparar-nos per l’hora de la nostra mort i a demanar a la Mare de Déu que  intercedeixi per nosaltres "en l’hora de la nostra mort" com resa l’Avemaria, i a confiar-nos a sant Josep, patró de la bona mort (cf CEC 1014).