CONVIDEU AL BANQUET A TOTS

Déu té un lloc preferèncial pels pobres

 

El profeta Isaïes explica que “en aquell dia, el Senyor de l’univers preparará (…) un banquet amb vins exquisits i manjars substanciosos" (Is 25, 6-10). I de l’Evangelio de Mateu es proclama que Jesús va dir que "El Regne dels cels és semblant a un rei que va preparar un banquet de noces per el seu fill. Va enviar als seus criats (…) a les cruïlles dels camins i inviteu al banquet de noces a tots els que trobeu" (Mt 22, 1-14). Convida a tots, no només a alguns “privilegiats”, als més “importants” sociològicament parlant, tal com exigeix el protocol humà que imita a la societat india on els pàries no compten per a res i ningú pot canviar de status; s’ha de conformar amb el que li ha tocat. 

El que diu la Biblia ho recorda Francesc en la Exortació ap “L’alegria de l’Evangeli” (Evangelii gaudium, EvG, 2013): on escriu que “El cor de Déu té un lloc preferèncial pels pobres, tant que fins Ell mateix «es va fer pobre» (2Co 8,9). Tot el camí de la nostra redempció està signat pels pobres” (cf EvG, 186 y 197). I dedica l’apartat II del capítul IV a mès consideracions al respecte.

Joan Pau II deixava escrit a la Exortació Catechesi tradende sobre la formació catequètica de 1979 que “La vida sensera de Crist és una continua ensenyament: el seu silenci, els seus miracles, els seus gestos,la  seva oració, el seu amor a l’home, la seva predilecció pels petits i els pobres”. I a la Carta “Novo millennio ineunte” de 2001 recordava que “és l‘hora d’una nova “imaginació de la caritat” no com almoina humillant. Hem d’actuar de tal manera que els pobres se sentin com «a casa seva»”.

La pobresa evangèlica no és cosa per uns pocs encara que el santoral recull només uns cuants que són recordatoris i per aixó, en l’«Any de la fe» Benet XVI, a la Carta “La porta de la fe” (Porta fidei, PF, 2011) va escriure que ·”por la fe, homes i dones han consagrat la seva vida a Crist, deixant tot per viure en la senzillessa evangèlica l’obediència, la pobresa i la castedat, signes concrets de l’espera del Senyor· (PF, 13). 

Una de las aventures científiques, més apassionants del segle XX -autèntica odissea-, ha sigut l’estudi de l’Univers, del seu origen, la seva forma i el seu desenvolupament. Produeix sorpresa que l’ésser humà, des del seu racó al Cosmos, hagi pogut fer-se una idea global de la seva història remuntan-se al seu naixement. El que li passa a l’inteligència amb la Ciència, li passa amb la Fe i va profunditzant poc a poc. Se sap que Déu té preparat un banquet celestial però aquí, en aquesta vida terrenal, a diari cal cuinar sense banquetejar per part de l’immensa majoria abrumadora de l’humanitat. Només poden banquetejar (en el sentit terrenal) uns quants potentats. 

En la Litúrgia eucarística es resa demanant a Déu “que sapiguem utilitzar els bèns materials que no deixa de afavorir-nos”. Es resa el que es creu i es creu el que es resa. El diumenge XXXIII del TO, l’anterior a la solemnitat de Jesucrist, rei de l’universo, és la Jornada mundial dels pobres, ja que ell s’ha identificat amb els pobres. Una Jornada, afirma el Papa Francesc, que ajudi a reflexionar com la pobresa és al cor de l’Evangeli. Benet XVI va recordar que Francesc d’Asís és una crida a la pobresa que ell va viure de manera radical tot i que no ha de ser així per a tothom. 

Zacaries (†640) va ser el bisbe de Jerusalem que va fer veure a l’Emperador Heraclio que havia de despullar-se del seus vestits reals i imitar la pobresa i humilitat de Jesús per transportar en processó a la cim del Gòlgota la vera creu recuperada als perses. Amb les vestidures reals no podia donar un pas. Severí (†482), frare agustí, patró de Viena i Baviera, portava una vida de gran pobresa i caritat amb tots, de tal manera que era venerat pels reis bàrbars, quan alguns identificavan a Atila amb l’anticrist. No era sacerdot, es va negar a ser bisbe i va cristianitzar les ribes del Danubi que eran sacsejades per terribles emvestides dels Hunos que sembravan la desolació i la ruïna; venien a espoliar la riquesa, el poder i la cultura d’Europa. Severí entenia que la decadent societat romana recuperaria amb ells el vigor. 

Joan (†1163), bisbe de Saint-Malo, França, va ser lloat per sant Bernat per la seva pobresa. Clara de Asís (†1253 amb 60 anys), es va proposar la pobresa radical, vivint sense posseir res. Els set fundadors dels Servites, Servents de Maria (†s. XIV) actualitzaven el missatge de Crist amb la sobrietat i l’austeritat de la pobresa alliberadora. Felipe Neri (†1595 amb 80 anys), “Pipo el bo”, va viure 2 anys en unes golfes en extrema pobresa. Luigi Maria Palazzolo (†1886 amb 59 anys), sacerdot de Bérgamo, beat amb Joan XXIII i de pròxima canonització, va ser el fundador de les HH dels Pobres. Segismund Gorazdowski (†1920 amb 75 anys) va ser un sacerdot polac que va crear moltes obres de beneficència per a pobres i marginats. Luigi Giussani (†2005 amb 83 anys) va ser el fundador de “Comunió i Alliberament” i en l’homilia del seu funeral a la catedral de Milà, el llavors cardenal Ratzinger va recordar que en 1968 va marchar a Brasil on va trobar la pobresa extrema i la misèria pero no va deixar a un costat a Crist. 

Prop de 940 milions de persones viuen a l’Àfrica i d’elles, 315 milions ho fan en la pobresa malgrat les enormes riqueses del continent. 460 milions tenen dificultats per alimentar-se, i 50 milions passen fam crònica. De totes maneres, la virtut de la pobresa no és misèria ni manca de compta corrent o d’uns diners sota el matalàs ja que al ser virtut, és una cosa per a tothom, tenguin o no solvència econòmica. A la 2ª lectura de la Litúrgia de la Paraula d’avui se escolta a Pau que deia als cristians filipencs que “Jo sé el que és viure en pobresa i també el que és tenir de sobres. Estic acostumat (…) el mateix a menjar bé que a passar gana; el mateix a la abundància que a l’escassetat (…) Déu, per la seva part, amb la seva infinita riquesa, posarà remei amb esplendidesa totes vostres necessitats” (Phil 4, 12-14.19-20).

Joan Pau II, escribint sobre Cirili i Metodi a l’Encíclica “Apòstols dels eslaus” (Slovarum apostoli, SAp, 1985), deia que “l’Evangeli no porta a l’empobriment o a la desaparició de tot el que cada home, poble i nació, i cada cultura en la història, reconeixen i fan com bé, veritat, bellesa”. Benet XVI a l’Encíclica “La caritat en la veritat” (Caritas in veritate, CV, 2009) afirmava que “el proces de globalització, adequadament entès i gestionat, ofereix la possibilitat d’una gran redistribució de la riquesa a escala planetaria com mai s’ha vist abans” (CV, 42). I al gener de 2008, visitant a les Missioneres de la Caritat, afirmava que la pobresa té dues cares: la triada i proposta per Jesús i la que cal combatre per tenir un món més just i solidari. 

Pere Canisio opina que Maria, amb l’herencia deixada per els seus pares hagest pogut viure còmodament, peró va voler quedar pobre reservan una petita porció i donant tota la resta en almoines al temple i als pobres. Es diu en les revelacions de santa Brígida que li va dir la Mare de Déu: Des del principi vaig resoldre en el meu cor no posseir res al món. Els regals rebuts dels Mags d’Orient a Betlem serien certament valuosos però afirma sant Bernat que es distribuirien als pobres per mans de sant Josep. M’agradaria preguntar-los encara que sigui per guasap o por video-conferència, a ells si va ser així.