VETLLEU PELS DRETS DELS ALTRES, PRACTIQUEU LA JUSTÍCIA

No podem invocar Déu, Pare de tots, si ens neguem 

a conduir-nos fraternalment amb alguns homes

Avui és el dia següent a la solemnitat de la Mare de Déu d’agost, o sigui l’Assumpció de Maria al cel a on va ser portada en cos i ànima pels àngels perquè és un esser humà, no un esser diví i per aixó no té poder per anar-se al cel pel seu propi peu com va fer el seu fill Jesucrist que va ascendir la seva humanitat íntegra, cos i ànima humana pel seu propi poder ja que mai ha deixat de ser Persona divina, creador del cel i de la terra. 

Que Maria hagi sigut portada al cel físicament i treta d’aquest món no vol dir que es desentengui dels homes doncs és imatge i semblança perfecta de Déu que està pendent dels humans a cada segon. Ho recorda avui diumenge XX (cicle A) del TO el profeta Isaïas al dir que “aixó diu el Senyor: "Vetlleu pels drets dels altres, practiqueu la justícia, perquè la meva (…) justícia es a punt de manifestar-se” (Is 56, 1.6-7). 

El que Déu demana a l’home es perquè li pot imitar al estar creat a la seva imatge i semblança. Quan Jesús s’en va anar a la regió de Tiro i Sidó, com explica Mateu, en una primera impressió sembla que no fa cas a aquella dona cananea que li demanà ajuda per a la seva filla cruelment turmentada pel dimoni. Diu el text bíblic que “ell no li va respondre paraula”. Però perquè era una “tàctica” divina per provocar la fe d’aquesta dona pagana, fe que ja coneixia Jesús però volia que els presents es donaran compte. Jesús li va dir en veu alta: ¡Oh dona, gran es la teva fe! Que es faci com vols. I va quedar sana la seva filla en aquell instant (Mt 15, 21-28). Jesús mai es va desentendre de cap necessitat i va recordar que fins els cabells del cap els té comptats Déu Pare nostre i aixó sense necessitar drones ni fotos des d’algún satélit que orbiti la Terra. 

Cada cristià, pel baptisme, és un altre Crist, cosa que recordava Pau als primers criatians moltes vegades i de moltes maneres: Tots els que heu estat batejats en Crist us heu revestit de Crist (Gal 3:27). Pateixo dolors de part fins que Crist estegui forma en vosaltres (Gal 4:19). Revestiu-vos del Senyor Jesucrist (Rom 13:14). Nosaltres tenim la ment de Crist (1Cor 2:16). Tingueu els mateixos sentiments que tingué Crist Jesús (Phil 2:5). Crist viu en mi (Gal 2, 20). Crist està en vosaltres (Col 1:27). 

 Com Déu està pendent de tots i de cadascú dels homes, sense cap excepció, l’Església pretén fer el mateix i igual de bé i per aixó, sobre tot després del Concili Vaticà II promogut per l’Esperit Sant, té cura del anomenat diàleg interreligiós entre la religió veritable i les demés veritables religions sense cap excepció. 

Per aixó, en el mes lunar budiste que cau al abril-maig, al pleniluni d’estiu, el Consel Pontifici per el Diàleg Interreligiós envía una salutació i una felicitació quan els budistes celebren la festa de la Vesakh, en que conmemoran els principals esdeveniments de la vida de Buda. 

 Als hindús també cada any se’ls envia un misatge amb ocassió de la Diwali, antiga festa religiosa que representa la victòria de la veritat sobre la mentida, de la llum sobre les tenebres, de la vida sobre la mort, del bé sobre el mal. La celebración marca l’inici d’un nou any, la reconciliació familiar, especialment entre germans i germanes, i l’adoració a Déu. 

 EL Consell Mondial d’Esglésies (CMI) i el Consell Pontifici pel Diàleg Interreligiós (PCID) van organitzar en el Centre Ecumènic a Ginebra (21-V-2019) una Conferència en continuitat a la seva cooperació fraternal conjunta que va començar el 1977 i des llavors han produït documents interreligiosos comuns. 

 Benet XVI, a Nàpols, va inaugurar en 2007 l’Encontre mondial de líderes religiosos, convocat per la Comunitat de sant Egidi i la diócesi napolitana als 21 anys del 1r convocat a Assís per Joan Pau II. El Papa Ratzinger va dir allí que "El diàleg és una necesitat històrica precisament perquè cal trobar la manera d’ajudar als homes i dones a trobar raons per a viure i per reduir l’espai de l’injustícia en el món". 

En 2011 va tenir lloc l’Encontre Interreligiós d’Oració a Assís, en el 25è aniversari del primer convocat per Joan Pau II en 1986. El President del Consell Pontifici pel Diàleg Interreligiós, manifestava que “el diàleg no és una conversa entre responsables religiosos o creients de diverses religions; no és una negociació de tipus «diplomátic»; no és un terreny de regateig i, menys encara, de conxorxes; no està motivat per interesos polítics o socials; no busca subratllar les diferències ni eliminar-les; no tendeix a crear una religió global, acceptada per tots; no es promou només per una iniciativa personal, ni com a hobby; no cau en la temptació de l’ambigüitat dels conceptes i de les paraules. El diàleg verdader, en canvi, és un espai (…) per a coneixer més i millor la religió de l’altre i els comportaments ètics que ‘ella brollen. Al mateix temps, permet corregir imàges equivocades, eliminar prejudicis i estereotips falsos”. 

Beat (†800 amb 70 anys), sant abat en Liébana, es va enfrontar al adopcionista Elipando, arquebisbe de Toledo, que ho era per pensar que era més pastoral en el diàleg amb l’Islam y lo políticament correcte per posar terra pel mitg amb Roma. A Elipando li va donar suport Fèlix, bisbe d’Urgell, llevat de dos anys en que el territori (la Marca Hispànica) va estar en poder de Carlemany. 

 Elizabeth Hesselbald (†1957 amb 87 anys), infermera sueca canonitzada en 2016, tinguda com la "segona Brígida", els jueus la consideren "Justa entre les Naciones" per la seva tasca a favor del poble jueu durant la 2GM. A mès, va propiciar el diàleg interreligiós i va lluitar contra el racisme. 

 Pierre Claverie (†1996 amb 58 anys), bisbe d’Orán, Argèlia, dominic argelià, beatificat en 2018 amb altres 18 religiosos; d'ells 7 monjos trapencs del monestir de Tibhirine, asesinats tots ells per terroristes islàmics. Pierre va aprendre àrab i va esdevenir en un punt de referència per temes relacionats amb l’Islam ja que era un home de diàleg entre cristians i musulmans, malgrat que al mateix temp també era crític amb la formalitat amb que s’organitzaven les conferencies entre religions i s’afrontaven els temes de forma superficial. 

Chiara Lubich (†2008 amb 88 anys), fundadora dels Focolars (Opus Mariae), va ser pionera del carisma de l’unitat i del diàleg entre cristians i persones d’altres religions, com va recordar Benet XVI en el seu funeral a la basílica romana de sant Pau extramurs. 

La Història ensenya als homes (barons i mullers) que, encara que versos solts en el seu temps, no van apagar la metxa fumejant i l’Esperit Sant, per el tercer mil.lenni, va promoure el fer oficial i per a tothom aquesta conducta autènticament cristiana. 

Per aixó el Concili Vaticà II va emetre la Declaració «Nostra aetate» (28-X-1965) sobre les relacions de l’Església amb les religions no cristianes, i comença dient que l’Església “en compliment de la seva missió (…) no rebutja res del que en aquestes religions hi ha de sant i veritable (…) No podem invocar Déu, Pare de tots -diu el text conciliar-, si ens neguem a conduir-nos fraternalment amb alguns homes, creats a imatge de Déu".