L'art del discerniment
De
la Paraula de Déu d’aquest diumenge XXII (cicle A) del TO, s’escolta la
reprimenda que Jesús li propina a
Pere i, com sempre, el que diu a Pere, es també per a tots i cada un dels
altres. Mateu compte que Pere, apartant a Jesús es va posar a reprende dient: “de cap manera et passará aixó”, però
ell, tornant-se, li digué a Pere: ¡Aparta’t de mi, Satanàs! Est escàndol per a
mi, doncs no sents les coses de Déu sinó les dels homes (Mt 16, 21-27).
Pere rebutja l’esdevenir anunciat de que serà capturat i crucificat perquè com
“bon” hebreu, creiente i practicant, creia a ulls tancats que el Messies venia
a imposar el seu poder polític i militar per alliberar el poble de Déu de
l’intolerable servilisme a els romans.
És
molt fort el que li retreu Jesús a Pere però no és la primera vegada doncs ja
li va dir “home de poca fe” i altres més, encara que sempre ho fa amb la seva
mirada plena d’amor com la d’aquella nit capturat i flagel.lat, en que el va negar
per tres cops.
 |
| Jeremías al calabós |
Ser
“objete d’oprobi i de burla tot el dia
no es exclusiu ni excloent de Pasjur i no sempre és amb els de fora. Aigulfo, es un sant monjo del monestir a l’illa
mediterrània de Lerins, devant de la costa blava, que en el 675, amb 50 anys,
va ser martiritzat per monjos descontents i no per sarraïns.
Aixó
de que no se senten les coses de Déu sinó les dels homes i que només se sol funcionar
per vanaglòria, per aconseguir l’èxit i el poder, ja Pau, com ho va aprendre de Jesús, recorda als primers cristians romans
que “no us deixeu transformar pels
criteris d’aquest món, sinò deixeu que una nova manera de pensar us transformi internament, perquè sepigueu distingir quina és la voluntat de Déu, és a dir,
el que és bó, lo perfecte” (Rom 12, 1-2).
Sembla que saber distingir, el discerniment, és
monopoli dels “sj” i per aixó insisteix el Papa Francesc ja des de la seva
primera Encíclica “L’alegria de l’Evangeli”
(Evangelii gaudium, EG, 2013) on ja deia que “convé recordar
breument quin és el context en el qual ens toca viure i actuar (…) vull oferir
un discerniment evangèlic. És
la mirada del deixeble missioner” (EG, 50). Aixó del context es un clar punt de
discerniment.
 |
| L'art del discerniment |
Però
ni Jesús ni Pau eran “sj” ni el rabí Gamaliel
que va citar Francesc en una catequesi (Aud Gral, 18-IX-2019) com a icona del discerniment ja que “Gamaliel
(…) mostra (…) l'art del discerniment devant de situacions que superen els
esquemes establerts (…) Gamaliel demostra, citant alguns personatges que s’havian
declarat Messies, que cualsevol projecte humà pot suscitar primer consensos i,
després naufragar, mentre tot lo que ve de dalt i porta la 'signatura' de Déu,
està destinat a remandre”.
Benet
XVI va dedicar dues catequesi (Aud Gral, 01 y 08-IX-2010) a Hildegarda von
Bingen, santa verge de Magúncia (†1179
amb 81 anys), anomenada «la profetessa d’Alemanya», i de qui va dir que “ens parla avui amb gran actualitat”. I va
destacar també que “sempre es va sotmetre
a l’autoritat eclesial per encertar en el discerniment del que és real i alló
il,lusori”.
En
el pasatge evangèlic d’avui veiem que Pere es resisteix als plans de Déu i amb
el pas del temps els successors de Pere així com qualsevol batejat, han abandonat
els manaments de Crist pels qui el sigueixen portant-li la contrària però saben donar un maquillatge hipòcrita de cristianisme amb pàbul, bombo i platerets al seguir
només 3 ó 4 dels seus consells.
Amb
el Concili Vaticà II (1963-65) es veu clar el voler de Déu de reformar els
errors i les omissions comesos en els dos mil.lennis anteriors com és la crida
universal a la santedat, crida per a tothom i no només per uns quants i unes
quantes. Un altre error i molt greu, es el clericalsime a l’Església que Francesc ve descrivint repetidament i sense embuts com un càncer que, a l’igual que altres errors eclesials es porta vivint-i i promoguen-se durant molts segles, i per aixó no es podra suprimir
al primer intent. El clericalisme ha ofegat la voluntat de Jesús amb la col.legialitat, la sinodalitat o
com es volgui dir al deixar participar a tots. Es un monopoli inhumà,
intolerable i injust que atropella els drets humans del batejats a l’Església.
Es sorprenent i a tenir en compte l’anécdota que compta la Biblia de que el sogre de Moisés, un pagà,
sacerdot de Madian que va anar a saludar-lo al desert quan feia la travessia
des de Egipte cap a la terra promessa i li va ensenyar a treballar en equip, a
fer partìceps del poder judicial a homes que segur tenia ja preparats o no
monopolitzar.
Aquest
“sentir
com Déu” que demana Jesús als seus condueix a quedar-se sorprès en que,
per exemple, al instituir l’Eucaristia, va fer-ho sopant “asseguts” i fins el
“revolucionari" Pius XII, van estar prohibides les Misses vespertines i calia
guardar dejun eucarístic des de les 0,00 hores de la matinada. Un altre
exemple: Jesús diu “preneu i bebeu-ne tots” (Mt 26, 27) i ha estat molts segles
prohibida la comunió amb les dues especies (pa i vi) i a aquell que se li va
ocórrer fer la evangélica correcció fraterna, va ser tirat a la foguera. Preneu
i mengeu (Mt 26, 26) diu Jesús oferint el pà que és el seu cos i està
prohibit pendre’l al anar a combregar; només es pot rebre i no es deixa de
discutir si a de ser a la mà o no. Pau diu que Crist no em va envia a batejar sinó a evangelitzar (1Cor 1, 17)
però ¿quin clèrgue avui pot dir lo mateix?
Tomàs
d’Aquino, un dels models teològics reconeix que Déu respecta l’invent humà del
sacerdoci, cosa comú a totes les civilitzacions i en canvi anul.la el seu
mandat de la circumcisió donat a Abraham i només per a la seva descendència. Si
cal ser imatge y semblança de Déu, la seva conducta fa poguer donar-se compte
que s’ha de canviar el que faci falta, el que sigui mentre calgui i no
encasquillar-se al.legant “raonades” fantasies pròpies de cerrils, cretins e
immovilistes. A aquests, amb prou frecuencia, els ve cridant l’atenció Francesc
per ajudar-los a que es corregeixin si tenen el mínim d’humilitat necessària.
 |
| Rigobert de Reims |
Diumenge
de Guzmán (†1221 amb 51 anys) va ser un sacerdot fundador dels dominics perquè
volia canviar els métodes ja que els missioners anaven en carruatges elegants,
amb secretaris i ajudants, s’allotjavan en els millors hotels, etc.
Rigobert (†740
amb 80 anys) va ser un monjo benedictí, bisbe
de Reims que va compondre una bella oració
que diu: "Senyor, donam valor per
canviar el que pot canviar-se, serenitat per acceptar el que no pot ser canviat
i saviesa per distingir l’un de alló altre".
Hilari (†367
amb 52 anys) va ser un bisbe de Poitiers,
conogut com “el Atanasi d’Occident” y diu Isidor de Sevilla que és qui va
inventar cantar himnes litúrgics en les ceremònies religioses. Després li va
imitar en Milà Ambrosi. Benet XVI va parlar d’ell (Aud Gral, 10-X-2007)
recordant que va ser el promotor del canvi antiarrià de les Galies.
No hay comentarios:
Publicar un comentario