UN ANY JUBILAR “VERD”

De el 21 de maig de 2020 

al 24 de maig de 2021

El Dicasteri vaticà per la «Promoció del Desenvolupament Humà Integral» ha establert que des d'el 21 de maig de 2020 fins el 24 de maig de 2021 es celebri un any especial d’aniversari (el 5º) de la Laudato Si. Serà un any jubilar “verd”, com es va qualificar l’Encíclica només publicada, i l’any començará amb la «Setmana Laudato Si» i prosseguirà amb varies iniciatives realitzades amb un clar èmfasi en una “conversió ecològica en acció”.

Com recorda el Papa Francesc, “tots podem col.laborar com a instruments de Déu per a la cura de la creació, cadascun des de la seva cultura, la seva experiència, les seves iniciatives i les seves capacitats” (LS, 14).

La encíclica Lloat sigui, Laudato si (LS), va sortir publicada el 24 de maig de 2015, solemnitat de la Pentecosta y Francesc diu que “intent especialment entrar en diàleg amb tots sobre la nostra casa comú” (LS, 3).

Pau VI es va referir a la problemàtica ecològica, presentant-la com una crisi que és «una conseqüencia dramàtica» de l’activitat descontrolada del èsser humà (Carta Octogesima adveniens (14-V-1971, 21): També a la FAO va parlar (16-XI-1970) subratllant la «urgència i la necessitat d’un cambi radical en el comportament de la humanitat»·(LS, 4).

Joan Pau II va comentar lo mateix advertin que el èsser humá sembla que «no admet altres significats del seu ambient natural, sinó només aquells que serveixen al ús immediat i al consum» (Enc. Redemptor hominis, 4-III-1979, 15). També va comentar que “tota pretensió de cuidar i millorar el món demana cambis profunds en «els estils de vida, els models de producció i de consum, en les estructures consolidades de poder que regeixen avui la societat»” (Enc Centesimus annus, 1-V-1991, 58) (LS, 5).

Benet XVI va renovar l’invitació a «eliminar les causes estructurals de les disfuncions de l’economia mundial» (Discurs al Cos diplomàtic acreditat a la Santa Seu, 8-I-2007) i va proposar reconèixer que l’ambient natural está ple de ferides produïdes pel nostre comportament irresponsable (LS, 6).

El Patriarca Bartomeu s’ha referit particularment a la necessitat de que cadascun se penedeixi de les seves propies maneres de fer malvé el planeta, perquè estem cridats a reconèixer «la nostra contribució –petita o gran– a la desfiguració i destrucció de la creació» (Missatge per el dia de pregaria per la protecció de la creació, 1-IX-2012) (LS, 8).

“Els cristians, a més, estem cridats a «acceptar el món com una manera de compartir amb Déu i amb els homes a escala global. Es la nostra humil convicció que lo diví i l’humà es troven en el més petit detall de la creació de Déu, fins a l’últim gra de pols del nostre planeta” (LS, 9).

“En el si de l’univers podem trobar un sens fi de constants relacions que s’entrellacen secretament. Tot està conectat, i aixó ens convida a madurar una espiritualitat de la solidaritat global que brolla de l’misteri de la Trinitat” (LS, 240).

“Maria viu amb Jesús completament transfigurada, i totes les criatures canten la seva bellesa. Portada al cel, és Mare i Reina de tota la creació, per aixó podem demanar-li que ens ajudi a mirar aquest món amb ulls més savis” (LS, 241).

Els àrbres son els esforços de la terra per parlar amb el cel que escolta (Rabindranath Tagore). La naturalesa és l’art de Déu (Dante Alighieri). El que ens trobem tan a gust en plena natura prové de que no té opinió sobre nosaltres (Friedrich Nietzsche). En la naturalesa no hi ha res superflu (Averroes).

La naturalesa no es un luxe, sinó una necessitat de l’esperit humà, tan vital com l’aigua o el bon pa (Edward Abbey). El bon home es l’amic de tots els èsseres vius (Mahatma Gandhi). El que estima i entén un jardí, trobarà l’alegría en el seu interior (Proverbio chino).

 

En el Gènesi es llegeix que “la terra va produir vegetació: herbes (…) i àrbres que donan fruit (…) i Déu veié que estava bé (Gn 1, 12). I va crear Déu els grans animals marins i tot èsser vivent (…) i totes les aus alades (…) i va veure Déu que estava bé (Gn 1, 21). Déu va fer (…) les bèsties de cada espècie i tota serp (…) i veié Déu que estava bé (Gn 1, 25). I un cop creat l ‘home, Déu veié tot el que havia fet i tot estava mol bé (Gn 1, 31).