CRIST SORTIN D’AQUEST MÓN TERRENAL

L’Església en sortida a tot el món

Jesús, als 40 dies de la seva resurrecció, davant els seus deixebles (cf Act 1, 2), estant a l’Hort de Getsemaní, prop de Betània (Lc 24, 50) o a Galilea (Mt 18, 16), segons cada evangelista i l’interpretació personal que es vulgui donar.

Jesús, Déu i home veritable no va venir perquè no estiguera ja amb els homes, ni es va anar per deixar de estar amb ells. Vènen al record Adam i Eva, Caín, Noé (Gn 6, 8-7,5), Abraham (Gn 6, 1 ss), etc., tants que donan testimoni de la presència de Déu i de la seva proximitat habitual.

Al Faraó i a tots els seus servents els va semblar bé el discurs de Josep, i va dir el Faraó a Josep: «Després d’haver-te donat a conèixer Déu tot aixó, no hi ha cap entès ni savi com tu» (Gn 41, 39).

Nabucodonosor va dir quan estava present Daniel: “segons el nom del deu meu, «Beltsassar, cap dels mags, ja sé que tu posseeixes l’Esperit dels déus sants i que cap misteri ofereix per a tu dificultat; mira el somni que he tingut; digam la seva interpretació” (Dan 4, 5-6).

Resava Judit davant tots: “Que et serveixin les criatures totes, ja que vas parlar tu i van ser fetes, vas enviar el teu Esperit i les va fer, i ningú pot resistir la teva veu” (Judit 16, 14).

Nabucodonosor amb Daniel

Jesús se’n va anar al cel i el deixebles es quedaren miran dalt. Crida l’atenció que es necesitès que els àngels, servidors de Déu per els homes, haguesin de cridar: Què feu mirant a dalt? Apa, a casa, a treballar, lo vostre és lo de aquest món no estar “contemplatius” miran al cel.

Jesús se n’anava despedin-se dels seus deixebles però, un cop més, els donava l’encàrrec de anar al tot el món a predicar l’Evangeli a tota criatura (Mc, 16,15). Sereu els meus testimonis a Jerusalem, a tot Judea i Samaria, i fins els confins de la terra (Act 1, 8). I ells, partin d’allà, predicaren per tot arreu (Mc, 16, 20).

Aquesta tasca d’evangelitzar és encàrrec diví per a cada batejat, deixeble de Jesús, és ha dir cristià, i sembla que será posada al cap de l’organigrama vaticà, segons el nou projecte del Papa Francesc en la seva reforma de la Curia vaticana ja que la recuperava l’Esperit Sant amb el Concili Vaticà II.

Recordar aquest mandat de Jesús és una ocasió per portar a la memoria la Exh ap Evangelii nuntiandi (EN, 8-XII-1975) de Pau VI, on havia escrit: “El deure de confirmar als germans, que hem rebut del Senyor al encomanar-nos la missió del Successor de Pere (…) tracta d’encoratjar al nostres germans en la seva tasca d’evangelizadors, a fi que en aquests temps de incertesa i malestar la cumpleixin amb creixent amor, zel i alegria” (EN, 1).

“Proclamar de ciutat en ciutat, sobretot als més pobres, sovint els més disposats, el joiós anunci de ‘acompliment de les promeses i de l’Aliança propostas per Déu, tal és la missió per la que Jesús es declara enviat pel Pare” (EN, 6).

“La indicació donada als Dotze: «Aneu i proclameu la Bona Nova», val també, encara que de manera diversa, per a tots els cristians” (EN, 13).

“L’Evangeli i, per tant l’evangelització, no s‘identifiquen certament amb la cultura (…) No obstant aixó, el regne que anuncia l’Evangeli és viscut per homes profundament vinculats a una cultura i la construcció del regne no pot per menys de tomar els elements de la cultura i de les cultures humanes” (EN, 20).

“Al predicar l’alliberament i a l’asociar-se a aquells que actúen i pateixen per ella, l’Església no admet el circumscriure la seva missió només al terreny religiós, desinteressan-se dels problemes temporals de l’home (…) i proclama també que la seva contribució a la lliberació no seria pas complerta si descuidès anunciar la salvació en Jesucrist” (EN, 34).

“Abans de res (…) cal subratllar aixó: per l’Església el primer mitjà de evangelització consisteix en un testimoni de vida autènticament cristià (…) Serà sobre tot mitjançant la seva conducta, amb la seva vida, com l’Església evangelitzarà el món” (EN, 41).

“Els seglars, als qui la vocació específica els col.loca en el cor del món i a la guia de les més variades feines temporals (…) el món vast i complex de la política, del social, de l’economia, i també de la cultura, de les ciencies i de les arts, de la vida internacional, de los mitjans de comunicació de mases, així com altres realitats obertes a la evangelització com són l’amor, la família, l’educació dels nens i dels joves, el treball professional, el sofriment, etc” (EN, 70).

Va escriure Joan Pau II a la Enc Redemptoris missio (7-XII-1990) que és tasca de “tots els creients en Crist (…) La missió és de tot el poble de Déu, de tots els fidels. La participacin dels laics a la expansió de la fe apareix clarament, des dels primers temps del cristianisme, per obra dels fidels i de les famílies. Aixó ho recordava ja el Papa Pius XII i aquesta tradición l’ha confirmat el Concili Vaticà II.

Francesc va repetin lo mateix per a `la seva manera i a la Exh ap Evangelii gaudium (EG, 24-XI-2013) diu que “L’evangelització obeeix al mandat missioner de Jesús: «Aneu i fue a tots els pobles deixebles meus» (…) el Ressuscitat envia als seus a predicar l’Evangeli en tot tempe i per tot arreu, de manera que la fe en Ell es difongui a cada racó de la terra” (EG, 19).

“Fidel al model del Mestre, és vital que avui l’Església surti a anunciar l’Evangeli a tots, en tots llocs, en totes les ocasions, sense demores, sense fàstic i sense por. L’alegria de l’Evangeli és per a tot el poble, ningú pot ser exclòs” (EG, 23).

“Evangelitzar és fer present en el món el Regne de Déu (…) voldria compartir les meves inquietuts sobre la dimensió social de l’evangelització precisament perquè (…) se corre el risc de desfigurar el sentit autèntic e integral que té la missió evangelitzadora” (EG, 176).

“L’imperatiu d’escoltar el clam dels pobres (…) va penetrar profundament la mentalitat dels Pares de l’Església i va exercir una resistència profètica contracultural davant l’individualisme hedonista pagà” (EG, 193).

“Els creients ens sentim prop també dels que, no reconeixen-se part d’alguna tradició religiosa, busquen sincerament la veritat, la bondad i la bellesa (…) Els veiem com preciosos aliats en l’obstinació per la defensa de la dignitat humana, en la construcció d’una convivència pacífica entre els pobles i en la custòdia del creat” (EG, 257).

“L’Església en sortida és la comunitat de deixebles missioners que primerean, que s’involucren, que acompanyen, que fructifiquen i festegen” (EG, 24).