PENTECOSTA, LA LLIBERTAT HUMANA

“On hi ha l’Esperit del Senyor, 

hi ha la llibertat”.

Pentecosta és el dia en què els deixebles, tancats al Cenacle per por als jueus, reberen a l’Esperit Sant que va baixar sobre cadascun com a llengües de foc, el mateix Esperit que va originar el vent impetuós que va atreure l’atenció dels milers de presents per la ciutat de Jerusalem, vinguts d’arreu del món i que es va arremolinar davant el Cenacle per veure què passava.

Sobre l’Esperit Sant crida l’atenció el que Pau recordava als primers cristians i que també se’ls pot oblidar als de avui dia: “On hi ha l’Esperit del Senyor, hi ha la llibertat” (2Cor 3, 17). En una homilia matutina de fa uns dies (15 maig), Francesc comentava que “on hi ha rigidesa no està l’Esperit de Déu, perquè l’Esperit de Déu es llibertat”. Recorreguent la Història, un es troba de tot ja que no falten els que la neguen perquè consideren que és un mal gravíssim, satànic, pitjor que el covid-19, i també n’hi ha que confonen la llibertat amb el llibertinatge i fan de la seva capa una casaca.

Cada 27 de febrer es aniversari d’aquell de l’any 380, quan l'Emperador Teodosi va pronunciar el seu primer Edicte per acabar amb el paganisme, actitud que va anar endurint amb els anys per aixafar la llibertat religiosa dels no cristians. El 8 de novembre de 392 declarava el cristianisme religió oficial de l’Imperi mentre que els seus antecessors, Galeri el 311 i Constantí el 313, només dexaren de perseguir el cristianisme i el van incloure en la legalitat com a les demés religions per un respecte cert i aunténtic a la llibertat religiosa de tots.

Coronció de Carlemagne

Martín (†397 amb 80 anys) va ser bisbe de Tours que va cooperar amb Ambrosi, bisbe de Milan, en la lluita per defensar la llibertat de l’Església enfron dels abusos i intromisions del poder civil. Ja s'entén en quin sentit es diu.

Enric II (†1024 amb 51 anys) va ser un Emperador alemany elegit per a succeir al seu cosí Otón III i a qui alguns critiquen per comprometre la llibertat de l’Església, tant per servir-se d’ella per els seus fins com adjudant-la i afavorint-la. El Papa Bonifaci VIII el va coronar a Maguncia en 1007 utilitzant el ritual hispà-mozàrabe que es venia utilitzant a la Península Ibérica fella dos segles i després, el 14 de febrer de 1014, el va coronar a Roma junt amb la seva esposa santa Cunegunda.

Papa Gregori VII

Gregori VII (†1085 amb 65 anys) era un monjo de Cluny que sent diaca de l’església romana, va inspirar al Papa Nicolau II un Decret que limités l’elecció del Papa només als cardenales però, ironies de la Història, ell va ser elegit Papa per aclamació del poble que el va portar a seure al tron i els cardenals confirmaren l’elecció als 8 dies després. Tot era un enfrontament amb els poders civils que coartaban la llibertat de l’Església amb les “investidures” dels oficis eclesials ja que no eran encara eclesiástics.

Pius X (†1914 amb 79 anys) va ser elegit per el veto de l’Emperador austríac al evident papable, el Card. Rampolla, a qui tot el món donava per segur i per aixó va reformar el reglament del Conclave perquè mai més influeixi el poder temporal en l’elecció del Papa.

Anselm (†1109 amb 76 anys) va ser un benedictí, bisbe de Cantorbery de qui Benet XVI (Aud Gral 090923) va glossar la seva figura fent referència a la seva valentia para enfrontar-se a Guillem “el roig o el conqueridor i a Enric I d’Anglaterra per defensar la llibertat de l’Església malgrat ser desterrat.

Tomàs Becket (†1170 amb 52 anys) era Canceller d’Anglaterra i bisbe de Cantorbery que es va oposar al rei Enric II Plantagenet, sense que li donés soport cap altre bisbe, i al Sinode de Northhamton (1164) es va negar a signar la Constitució de Clarendon que limitava les llibertats i els drets de l’Església. Fou condemnat per desobedient, sotmés a vexacions i assassinat a la catedral, al costat de l’altar de la Verge i de sant Benet.

Un dels consellers de Becket va ser John de Salisbury (†1180), filòsof i teòlog a qui va seguir a l’exili a França. Ja ancià, John va ser elegit bisbe de Chartres fins a la seva mort. Benet XVI (Aud Gral 091216) va parlar d’ell recordant que defensava l’idea que reconeix l’existència de preceptes que son legítims per a tots els pobles i que no poden ser abrogados en cap cas.

Bartomeu de Bregantia (†1270) va ser un dominic, bisbe de Chipre fins ser traslladat a Itàlia com bisbe de Vicenza i qui va fundar en la seva ciutat la Milícia de Jesucrist per defensar la fe i la llibertat de l’Església. Va escriure més de 400 obres.

Cada 8 de novembre es celebra la Verge dels Trenta-tres, declarada Patrona d’Uruguai per Joan XXIII al any de concedir la seva coronació. Es a la catedral del departament de Florida, on van haver missions jesuítiques. Allá, trenta-tres de la Croada Llibertadora, membres de l’Assemblea de Florida, presidida pel prevere Joan Francesc Larrobla, després de declarar l’independència,van anar espontàniament el 14 de juny de 1825. L’imatge va pressidir l’Eucaristia celebrada por Joan Pau II a Tres Creus (Montevideo) en 1987.

Santa María Inventionem christianorum es la Patrona de Japó on el 19 de febrer de 1865, després de 250 anys de no quedar cap sacerdot al Japó, un dels misioners francesos arribats amb permis del gobern, en la seva nova etapa de tolerància i llibertat religiosa, dedicaba un temple al turó d’Oura, a la memoria de Pau Miki i els altres 26 màrtirs a Nagasaki.

Ntra Sra de Siluva, en Lituània, es festeja cada 8 de septembre, aniversari de la celebració en 1991 al ser restaurada la llibertat religiosa i altres dimensions humanes després de la caiguda del mur de Berlín. Evangelitzats al segle XIII, com els demés paisos bàltics, Lituània fuo nominada “terra de Maria”.

Cada 24 de septembre es celebra Ntra Sra de la Mercé que significa llibertad, com experiència i tasca de la dona. Maria, Mare de Jesús, es signe i principi de lliberació, que inclou la redemptió dels cautius, utopía i esperança activa de llibertat en justícia fraterna per a tots els homes.

Pius XII, el 31 d’octubre de 1942, al clausurar-se la solemne celebració de las aparicions de Fátima, d’acord amb el missatge de’aquestes, va consagrar el món al Immaculat Cor de Maria demanan-li la pau i la llibertat completa per l’Església santa de Déu.

El 22 d’agost es el Dia Internacional de la Commemoració de les Víctimes d’Actes de Violència Basats en la Religió i en les Creences, decretat per l’ONU el 2019. 

La iniciativa d’aquesta jornada mundial és deguda a Ewelina Ochab, advocada anglesa, autora i coautora de diversos libres i artícles sobre la llibertat religiosa, després de la conferència internacional organitzada por ACN a Roma el septembre de 2017 sobre el projecte de reconstrucció de les aldees cristianes de les planes de Nínive, a l’Irak.