PER QUÉ HI HA EL MAL I EL SUFRIMENT?

Si Déu és sumament bo i savi

Temple de santa Juliana de Norwich

Cada 13 maig a mès de ser la Mare de Déu de Fàtima, el santoral commemora a Juliana de Norwich (†1416 amb 77 anys), mística venerada pels catòlics, els anglicans i els luterans. Va ser glosada per Benet XVI (Aud Gral 1-XII-2010) que va recordar que el Catecisme de l’Església recull paraules seves (cfr nn. 304-314) del espinòs tema “si Déu és sumament bo i savi, ¿per qué hi ha el mal i el sufriment dels inocents? També d’ella va parlar Francesc recordant que aquesta analfabeta va tenir revelacions sobre l’amor de Déu als homes.

Aquest tema espinòs el tracta també la Bìblia en el llibre de Job que, tal com el cita Ezequiel, sembla una figura llegendària com Noé. Es descrit com un home just de l’Antic Testament que no era israelita, potser un dels caps nòmades dels àrabs doncs se li deia “el més gran entre els orientals”.

Zaratustra

El libro que lleva su nombre aborda el eterno problema de la existencia del mal y del dolor en el mundo. Su formulación más radical se dio a mediados del siglo VI aC, a la vez por Zaratustra en Persia, por Buda en la India y por el autor judío de este libro inspirado. Para el autor bíblico, el origen del mal es el pecado y el demonio, pero al trasladar el problema a los ángeles, así son los demonios o ángeles caídos, sigue sin darse respuesta al compaginar el mal y el dolor con la santidad y bondad de Dios.

Job, innocent, és aclaparat pel dolor mentre els malvats triomfen. Eliu, un dels tres amics de Job, diu que el dolor no sempre es punitiu. En Crist crucificat apareixerá la llum meridiana que il.lumina i resol definitivament el problema.

Nietzsche también se seguía planteando resolver la existencia simultánea del bien y del mal, siempre presentes en la vida cotidiana y que crean una confusión en el interior del hombre, porque aquello que está bien para unos está mal para otros y desde la moral se marca lo que debe hacerse sin dar un explicación lógica del por qué sí o no.

Aquest flash històric pot servir per enfocar el millor possible l’actual pandemia del Covid-19 que alguns, sense immutar.se, afirmen que és un càstig diví. Eliu faria un gest significatiu en la seva cara a l’escoltar-los. L’autor jueu del llibre de Job potser arrencaria a aplaudir. Es interesant y molt convenient mirar a Crist a la cara per veure la seva expressió facial.

El sant Job amb els seus amics

A lo largo de la historia del cristianismo ha habido much@s a l@s que se les considera otros santo Job por la paciencia y el modo de soportar todos los males recibidos en su vida terrenal.

Esperanza (Spes) (†517) abad de Nursia, fue como otro Job cristiano pues desde su juventud era ciego y lo llevó con paciencia y mansedumbre, no impidiéndole ser abad.

Guarino (†1158 con 78 años) era un sacerdote que ingresó en la abadía de Mortara, donando su patrimonio para construir el hospital del santo Job. Rehusó ser obispo de Pavía, elegido por aclamación pero después fue nombrado obispo de Palestrina por el Papa Lucio II y llegó a cardenal.

La Cova Santa 

Bonifaci Ferrer (†1417 amb 67 anys) és germá de sant Vicent Ferrer i era un notari íntegre que per aixó va ser enviat com ambaixador del Regne de València a una població de Saragossa per resoldre un plet. Llavors le van desamortitzar totes les seves propietats valencianes alhora que moria la seva esposa i 9 dels 11 fills. Per aixó se le considera como un nou sant Job. El seu germá Vicent llavors el va convencer per fer-se cartoixà a Porta Coeli. És el primer que va traduir la Bíblia a una llengua romanç, en la seva, el valencià. Amb el seu germà Vicent, va ser un dels tres enviats al Compromis de Casp.

Després va ingresar a la cartoixa d’Altura on va ser prior; allà es va dedicar, entr’altres coses, a fabricar imàtges de la Mare de Déu. La aparició d’una d’elles –un segle més tard- en el interior de la Cova Santa a 8 kilómetres d’Altura, va donar peu a l’actual “santuari” marià. Miraculosament perdurava l'imatge de guis i en una cova amb tan humida. En 1987 l`imatge va ser coronada pel gironí Josep Maria Cases, bisbe de Castelló-Segorbe i el maig de 2011 uns desalmats la van robar encara que es diu que als pocs mesos va ser recuperada per la Guardia Civil.

También Liduvina (†1433 con 53 años), belga de Bruselas por vivir enferma 40 años, desde los 15, hija de padres pobres con nueve hijos, se la mira como la moderna versión del santo Job. Lesionada al practicar patinaje sobre hielo, ya nunca más se levantó. La atractiva joven fue un montón de piel y huesos pues no podía comer ni beber. También tuvo cáncer y la peste bubónica; sólo la lepra no tocó su cuerpo. Un cuerpo que se pudría pero que nunca dio olor de muerte. Se la considera Patrona de quienes tienen enfermedades crónicas.

Pacífico (†1721 con 68 años) fue un franciscano reformado del convento de san Severino en las Marcas que tenía los pies hinchados, era ciego, sordo, desamparado y maltratado, un nuevo Job.

Opina Joseph Ratzinger com a teòleg i no com a Benet XVI en “Jesús de Natzaret” de 2007, tomo II, que Jesús, saben que era arribada la seva hora de patir la crucifixión, es va retirar al hort de les oliveres per resar. Ho va fer amb la claríssima consciència del que se li venia sobre que li va fer «entristir i angoixar». El Senyor deia als seus deixebles: «Em moro de tristesa» (Mc 14, 33 s).

“La angustia de Jesús es algo mucho más radical que la angustia que asalta a cada hombre ante la muerte: es el choque frontal entre la luz y las tinieblas, entre la vida y la muerte, el verdadero drama de la decisión que caracteriza a la historia humana”.

En el tom I, comentant l’encontre que Jesús va tenir amb el Maligne, als 40 dies de viure en el desert, Ratzinger fa una pregunta que ençèn la ment i el cor. ¿És veritat o no que Ell és el real…? ¿És Ell mateix el Bo, o hem d’inventar nosaltres mateixos el que és bo? La qüestió de Déu és el interrogant fundamental que ens posa davant la cruïlla de l’existència humana. «Si ets el Fill de Déu, digues que aquests pedres es tornin pans» (Mt 4, 3), li diu el Maligne però - segueix opinant Ratzinger-,aquesta petició se la dirigim també nosaltres a Déu, a Crist i a la seva Església a al llarg de la història: si existeixes, Déu, has de mostrar-te (pàg 20).

Este día 13 de mayo, Ntra Sra de Fátima, también es el aniversario del atentado sufrido por el Papa Wojtyla en 1981, pistola en mano del turco Alí Agca. Y él mismo Juan Pablo II atribuyó a la Virgen de Fátima el que no fueran mortales los disparos a bocajarro. En 1982 viajó al santuario portugués para dar las gracias a la Virgen y en 1984, la bala que le extrajeron del abdomen, se engarzó en la corona de la imagen de la Virgen. En 1991 volvió otra vez y afirmó que “la Virgen me regaló otros diez años de vida”. El 12 y 13 de mayo de 2017, en el centenario de las apariciones, estuvo allí de peregrino el Papa Francisco y le regaló una 3ª rosa de oro; la primera fue Pablo VI en 1965 y la segunda Benedicto XVI en 2010.

La Verge de Fàtima està per diverses parts del món com a Argentina, on hi ha un santuari a la ciutat de Junín, a la província de Buenos Aires, al barri municipal que porta el seu nom i hi ha un’altre a Akita, a l’illa Honshu de Japó, i el santuari se l’anomena la “Fàtima de Orient”.