CÓM VULL QUE SIGUI EUROPA?

Ningú ha somiat amb aixó

Cada 5 de maig es commemora l’advocación mariana de la Mare de Déu d’Europa, que es Patrona de Gibraltar i está en el santuari parroquial situat a “Punta Europa” d’Algecires construït el 1462. L’imatge de la Verge és una talla de fusta policromada que té a la mà dreta un ceptre amb 3 flors, símbols de l’amor, la veritat i la justícia. Benet XVI va escriure una carta en el 700 aniv. llegida en la cloenda de l’Any jubilar que  llavors celebraven.

Una mirada actual al continent Europa fa que un es pregunti qué es Europa? qué ha de ser Europa? Cóm vull que sigui Europa? Solen sentir-se veus pero malastrugues que enyoren la medieval Europa cristianitzada perquè des de la Revolució francesa es presenten amb tons nous la convivència entre el blat i la zitzània sembrada pel Maligne. Es pot demanar una mirada que sàpiga distingir l’ordre natural (civil) del sobrenatural (religiós) i que no tregui les coses del seu lloc.

Mare de Déu d'Europa a Algecires

 “Magna Mater Europae” es el nombre dado a la austríaca Virgen de Mariazell cuando luce un manto blanco y al tenerla como alma de Europa, resuena la huella que dejó el Papa polaco Juan Pablo II pidiendo que debe ser fiel a sí misma y a su historia, que debe respirar por sus dos pulmones. La Europa del espíritu, la Europa de los valores, la Europa de la solidaridad, en la que todos los europeos se sientan en su propia casa. Mariatzell es un santuario al sudoeste de Viena que  recibe al año un millón de peregrinos y que visitó en 2007 Benedicto XVI al celebrarse el 850º aniv.

Lidia era una pagana de Tiatira, venedora de vestits tenyits de porpra, qui va ser la primera conversió de sant Pau a Europa, a Filipos l’any 55. Així que la fe cristiana a Europa va començar per una dona. 

Lanfranco (†1089 amb 84 anys) va ser un italià, bisbe a Canterbury que abans havia estat professor de Dret, a Rouen i després es va fer monjo. El seu prestigi va fer de la seva escola una de las millors d’Europa. 

Bernardo de Claraval fue un monje cisterciense que entre 1130 y 1137 se recorrió toda Europa siendo el político más influyente de su época. La predicación de la “Segunda cruzada” fue exclusiva obra suya.

Nicolàs de Flüe

Joan de Capistrano (†1456 amb 70 anys) va ser un franciscà a qui se li deia “apòstol d’Europa” per intentar reconstruir l’unitat religiosa i política de la Cristiandat. 

Pius XII, canonitzant a Nicolàs de Flüe (†1497 amb 80 anys), Patró de Suïssa i coetàni a Joan de Capistrano, davant els peregrinos suïssos que honravan a Roma al seu compatriota, va dir: "cantem la glòria dels sants de l’Edat Mitja, d’aquells sants que han realitzat en sí mateixos, l’unitat de la religió i de la vida (…) Quina será pràcticament la solució … enmig d’aquest desconcert dels més alts valors espirituals i morals? La volta a la Edat Mitja? Ningú ha somiat amb aixó: però sí la volta a aquella síntesi de la religió i la vida. Aquesta de cap manera es monopoli de l’Edat Mitja. 

Francesc de Paula (†1507 amb 71 anys), fundador dels “Mínims”, Ordre dels ermitans de sant Francesc, Pau VI va dir d'ell que es un veritable model pels que han de cridar l’atenció als gobernants que abusen del seu poder i malgasten en despeses innecessàries els diners que haurien de fer servir a favor dels pobres.

Iuliu Hossu

Iuliu Hossu es un rumano, beato con Francisco en 2019, a quien Pablo VI creó cardenal "in pectore", el primero de nacionalidad rumana, y lo hizo público tres años después de su muerte. Fue arrestado por el gobierno comunista y privado de toda libertad hasta su muerte en 1970 con 85 años. Como otros países del este de Europa, Rumanía fue ocupada por tropas soviéticas durante la 2GM y pasó de una dictadura fascista en la órbita de la Alemania nazi y a una dictadura comunista bajo el control de la Unión Soviética que duró hasta el derrocamiento del dictador Ceausescu (1967-89).

Al juliol de 2007 es va celebrar el 7è centenari del naixement d’Isabel d’Hongría (†1231 amb 24 anys) i Benet XVI va escriure una carta manifestant que era una ocasió propícia per proposar a Europa l’esplèndit testimoni d’aquesta santa, quina fama ha creuat els confins de la seva pàtria, implicant en tot el continent a moltíssimes persones, fins i tot no cristianes. 

Al juliol de 2008 també Benet XVI (Aud Gral, dia 11) glossava la figura de Columbà (†615 amb 75 anys), monjo irlandès que “es va convertir en un dels pares d’Europa, que ens mostra avui on són les arrels de les quals pot renèixer el nostre continent".

Francisco, al recibir el premio Carlomagno (6-V-2016), que aceptó recoger por la presencia de los líderes europeos, clamó ¿qué te ha pasado, Europa? Sobre ello colgué un post el día 18 de ese mes y año.

Benet XVI havia recordat a Praga (26-IX-2009) que "Europa és més que un continent. ¡És una casa! (…) Respectant plenament la distinció entre l’esfera política i la religiosa (…) desitg remarcar el rol insustituïble del cristianisme en la formació de la conciència de cada generació". El Papa emèrit, després de la seva visita pastoral a França, va assumir el terme “sana laicitat” manifestat en públic i per primera vegada a la Història per Sarkozy.

Con lo del rol insustituible hay que saber matizar pues ,como escribió Juan Pablo II, ya se ha terminado la llamada “sociedad cristiana” (NMI, 40) que siempre se ha llamado la Cristiandad y que no pocos añoran aunque dice la Escritura que “quien piense que tiempos pasados fueron mejores, es un necio” (Qohelet ó Eclesiastés, 7, 10). En Santiago de Compostela en 1982 el Papa polaco gritó a Europa pues le preocupaba mucho el cristianismo europeo pero en principio parece que ha de ser como en los demás continentes. África, Asia, Américas y Oceanía no tienen que ser calificadas de cristianas cuando se consiga una Cristiandad a la europea y los gobernantes de turno puedan lucir una partida de bautismo.

Al segle XVIII apareguè a Europa el “josefisme” com a reacció austríaca a la política medieval eclesiàstica rebuda i va surgir després dels Habsburgo que vivien amb els privilegis pontificis. L’Emperador Josep II (1780-90) considerava que de Roma no depèn el gobern de monestirs; que el culte l’ha de regular l’Estat que també té el control de la formació teològica i dels seminaris.

El rei visigot hispà Recaredo

Durant el segle VII, el període catòlic de l’Espanya visigoda, abans que en cap altre regne bàrbar, es va formular la doctrina sobre el Poder reial. El somni de Leovigildo (+586) ho va aconseguir el seu fill Recaredo amb qui va començar el nacional-catolicisme. El Regne visigot va ser la primera monarquia de l’Occident cristià que va introduir el ritu de l’unció dels reis de mans de un bisbe, actualitzant els antics precedents bíblics de la reialesa d’Israel. S’entén com un retrocedir el cristianisme a l’Antic Testament com va fer també per la mateixa època Mahoma.

El papa Wojtyla decía que “la Iglesia no pide volver a formas de Estado confesional. Al mismo tiempo, deplora todo tipo de laicismo ideológico o separación hostil entre las instituciones civiles y las confesiones religiosas. Sería buenísimo equilibrar las cosas y antes de arreglar el mundo, habría que dar ejemplo y eliminar el cáncer del clericalismo en la Iglesia, madre del abuso de poder y demás abusos cometidos. Parece ser la hora en que los jerarcas dejan de estar constante y únicamente dando mandobles al laicismo de la sociedad civil laical cuando el clericalismo es igual o peor en la sociedad eclesial, o sea en el Pueblo de Dios..

El cristianisme no el va fundar Crist per construir aquí un regne terrenal tot i que, al fer bé les coses i prendre seriosament aquest món, els cristiàns faràn progressar com ningú la Política, la Ciencia, l’Art i demés nobles activitats humanes terrenals.