martes, 7 de abril de 2020

¡¡ TANT DOLOR PEL COVID-19 !!

Demanem a tots els que patiu que ens ajudeu


Cada 7 d’abril la OMS “celebra” des de 1948 el “dia mundial de la salut” que em desperta inquietud mental per l’actual situació de la humanidad amb el coronavirus (covid-19). És una pandèmia que está produint molt dolor físic i moral a molt milions d’homes i dones, i que no deixa de plantejar o re-plantejar preguntes bàsiques de la vida. Crec que pot ajudar repasar alguns paràgrafs de la Carta ap de Joan Pau II sobre el dolor, Salvifici doloris, escrita en 1984 i algun exemple animós dels (molts) que hi ha a la Història.

El tema del sufrimiento –leemos del Papa polaco- (…) es un tema universal que acompaña al hombre a lo largo y ancho de la geografía... El sufrimiento es algo todavía más amplio que la enfermedad, más complejo y a la vez aún más profundamente enraizado en la humanidad misma (…) No se puede negar que los sufrimientos morales tienen también una parte «física» o somática, y que con frecuencia se reflejan en el estado general del organismo.

Dins de cada sufriment experimentat per l’home (…) apareix inevitablement la pregunta: ¿per què? És una pregunta difícil, como és (…) la que es refereix a l’mal: ¿Per què el mal? ¿Per què el mal en el món?

Mientras me pregunto ¿no me han dicho que Dios es todopoderoso?, me viene a la memoria el que ya a mediados del siglo VI aC, a la existencia del mal y del dolor en el mundo, tres “sabios” coetáneos buscaron una explicación: Zaratustra en Persia, Buda en la India y el autor judío del libro sobre Job. El autor bíblico, al trasladar el problema a los ángeles pues el demonio lo es, sigue sin dar respuesta el compaginar el mal y el dolor con la santidad y bondad de Dios.

En els sofriments inflingits per Déu a el Poble elegit –sigue diciendo Joan Pau II- es present una invitació de la seva misericòrdia, la qual corregeix per portar a la conversió: «Els càstigs no venen per la destrucció sino per a la correcció del nostre poble».

Cristo nos hace entrar en el misterio y nos hace descubrir el «por qué» del sufrimiento, en cuanto somos capaces de comprender la sublimidad del amor divino.

El sufrimiento (…) es un bien ante el cual la Iglesia se inclina con veneración, con toda la profundidad de su fe en la redención (…) La parábola del buen Samaritano pertenece al Evangelio del sufrimiento (…) No nos está permitido «pasar de largo», con indiferencia, sino que debemos «pararnos» junto a él (…) es en definitiva el buen Samaritano el que ofrece ayuda en el sufrimiento, de cualquier clase que sea. Ayuda, dentro de lo posible, eficaz. En ella pone todo su corazón y no ahorra ni siquiera medios materiales (…) El Evangelio es la negación de la pasividad ante el sufrimiento.

Crist (…) ha ensenyat a l’home a fer el bé amb el sufriment i a fer el bé a qui pateix (…) Demanem a tots els que patiu –diu Wojtyla acaban la Carta sobre el dolor-, que ens ajudeu. Precisament a vosaltres, que sou febles, demanem que sigueu una font de força per a l’Església i per a la humanitat.

Pau va recomenar a Timoteu que beguera una mica de vi per alleujar els seus dolors estomacals. Va ser el primer bisbe d’Efes, on va viure sant Joan apòstol i la Mare de Déu i on es va celebrar el Concili que va definir el dogma de la maternitat divina de Maria.
        Alicia o Adelaida fue monja cisterciense de La Chambre (Bruselas) que enseguida contrajo la lepra, quedó paralítica y ciega; ofrecía sus dolores por las almas del purgatorio y la conversión de los pecadores (†1250).
        Liduvina (†1433 amb 53 anys) va ser una verge de Brussel.les que es Patrona dels que tenen enfermetats cròniques dons va estar malalta 40 anys. Lesionada a l’practicar patinatge sobre giel, ja mai més es va aixecar del llit i l’atractiva joveneta va ser un munt de pell i ossos ja que no podia menjar ni beure. També va tenir cáncer i la pesta bubònica; només la lepra no va tocar el seu cos i oferia tot unida a Crist crucificat. S’oblidava dels dolors quan pensava en la bellesa de la cara de Déu.
        María Magdalena de Pazzi (†1607 con 41 años), enseguida de hacerse carmelita tuvo una grave enfermedad y sus dolores tremendos los ofrecía unida a la cruz de Cristo. Fue una de las grandes místicas con Teresa de Jesús, Catalina de Siena y otras.
        Verónica Giuliani fue una abadesa clarisa capuchina que llamó la atención ya que nunca, por nada, perdía el buen humor, incluso en su dolorosísima agonía de 33 días en 1727 con 67 años. Fue glosada por Benedicto XVI (Aud Gral 6-XII-2010).
Nunzio Sulprizio va ser un noi laic italià, mort a Nàpols en 1836 amb 19 anys, després de mesos de grands dolors i febre alta per l’infecció de la cama que va empitjorar i l’avanç de la gangrena es va fer imparable. Va ser canonitzat en 2018.
        Bernardette Soubirous (†1879 amb 36 anys), la vident de Lourdes es va fer monja al convent de les Germanes de la Caritat a Nevers, on va viure sumergida en la soledat, el silenci i l’oració mentre oferia els seus dolors doncs “el meu treball –deia- és estar malalta”. Va estar nou anys al llit i a mès va portar amb heroica caritat el meynspreu de les seves germanes en religió.
María de la Providencia, beata, fue la fundadora de las "Auxiliadoras de las Almas del Purgatorio” que en sus últimos años padeció pacientemente un doloroso cáncer que le acarreó la muerte en 1871 con 46 años.
        Josep Manyanet i Vives (†1901 amb 68 anys) va ser un sacerdot lleidatà canonitzat en 2004, fundador dels Fills i Filles de la Sagrada Família i també promotor a Barcelona de la construcció del temple expiatori de la Sagrada Familia, obra de l’arquitecte servent de Déu Antoni Gaudí. Va viure entre moltes dificultats i no li van faltar doloroses enfermetats corporals.
        Gianna Beretta Molla va ser una mare de família, milanesa, doctora en Medicina y Cirugia, especialitzada en Pediatria i que en l’embaràs del quart fill se li va detectar un tumor d’úter. Uns dies després del part, entre indicibles dolors i repetin la jaculatòria «Jesús, t’estimo; Jesús, t’estimo», moria santament amb 39 anys en 1962.
Narcisa de Jesús Martillo Morán fue una catequista laica ecuatoriana llamada “la violeta de Nobol”, fallecida en 1869 con 37 años, el día de la inauguración del concilio Vaticano I por el que rezaba y ofrecía sus últimos dolores. Fue canonizada en 2008.
A. María Bernarda Bütler (†1924 con 76 años) fue una virgen suiza, fundadora de las Hermanas Franciscanas Misioneras de María Auxiliadora y evangelizadora de Ecuador y Cartagena de Colombia, donde con fuertes dolores hipogástricos pasó sus últimos días y falleció serenamente en 1924 con 76 años. Fue canonizada en 2008.
        Eleazar (s II aC) és el venerable ancià jueu, especialista en les Sagrades Escritures (escriba), màrtir amb l’impiu rei Antíoc IV Epifanes doncs va morir flagel.lat però entre sospirs resaba a Déu “que sap que li ofereixo aquests cruels dolors por lo que el vull i l’estimo”.

Al lado de Cristo (…) está siempre su Madre Santísima por el testimonio ejemplar que con su vida entera da a este particular Evangelio del sufrimiento.

Per la seva part, en la homilia del “divendres de dolors” d’aquest 2020, Bergoglio va recordar a la Verge “sofrent”, al peu de la creu, i els seus set dolors. “A mí em fa bé –va confessar Francesc- resar aquests set dolors, per veure cóm la mare de l’Església, amb tant sufriment, ens ha parit també a nosaltres.

No hay comentarios:

Publicar un comentario

JESUCRIST REI DE L’UNIVERS

La dimensió social de l’evangelització A la 2ª lectura d’avui, diumenge XXXIV del TO, cicle C, últim del any litúrgic doncs el proper és e...