Demanem a tots els que patiu que ens
ajudeu
Cada 7 d’abril
la OMS “celebra” des de 1948 el “dia mundial de la salut” que em desperta inquietud
mental per l’actual situació de la humanidad amb el coronavirus (covid-19). És una
pandèmia que está produint molt dolor físic i moral a molt milions d’homes i
dones, i que no deixa de plantejar o re-plantejar preguntes bàsiques de la
vida. Crec que pot ajudar repasar alguns paràgrafs de la Carta ap de Joan Pau
II sobre el dolor, Salvifici doloris, escrita en 1984 i algun exemple
animós dels (molts) que hi ha a la Història.
El tema del sufrimiento –leemos del Papa polaco- (…) es un tema universal que acompaña al
hombre a lo largo y ancho de la geografía... El sufrimiento es algo todavía
más amplio que la enfermedad, más complejo y a la vez aún más
profundamente enraizado en la humanidad misma (…) No se puede negar que los
sufrimientos morales tienen también una parte «física» o somática, y que con
frecuencia se reflejan en el estado general del organismo.
Dins de cada sufriment experimentat
per l’home (…) apareix inevitablement la
pregunta: ¿per què? És una
pregunta difícil, como és (…) la que es refereix a l’mal: ¿Per què el
mal? ¿Per què el mal en el món?
Mientras me
pregunto ¿no me han dicho que Dios es todopoderoso?, me viene a la memoria el
que ya a mediados del siglo VI aC, a la existencia del mal y del dolor en el
mundo, tres “sabios” coetáneos buscaron una explicación: Zaratustra en Persia,
Buda en la India y el autor judío del libro sobre Job. El autor bíblico, al
trasladar el problema a los ángeles pues el demonio lo es, sigue sin dar respuesta
el compaginar el mal y el dolor con la santidad y bondad de Dios.
En els sofriments inflingits per Déu
a el Poble elegit –sigue
diciendo Joan Pau II- es present una
invitació de la seva misericòrdia, la qual corregeix per portar a la conversió:
«Els càstigs no venen per la destrucció sino per a la correcció del nostre
poble».
Cristo nos hace entrar en el
misterio y nos hace descubrir el «por qué» del sufrimiento, en cuanto somos
capaces de comprender la sublimidad del amor divino.
El sufrimiento (…) es un bien ante
el cual la Iglesia se inclina con veneración, con toda la profundidad de su fe
en la redención (…) La parábola del buen Samaritano pertenece al Evangelio del
sufrimiento (…) No nos está permitido «pasar de largo», con indiferencia, sino
que debemos «pararnos» junto a él (…) es en definitiva el buen Samaritano el que ofrece ayuda en el sufrimiento, de
cualquier clase que sea. Ayuda, dentro de lo posible, eficaz. En ella pone todo
su corazón y no ahorra ni siquiera medios materiales (…) El Evangelio es la
negación de la pasividad ante el sufrimiento.
Crist (…) ha ensenyat a l’home a fer el bé amb el sufriment i a fer el bé a
qui pateix (…) Demanem a tots els que patiu –diu Wojtyla acaban la Carta
sobre el dolor-, que ens ajudeu.
Precisament a vosaltres, que sou febles, demanem que sigueu una font de força per a l’Església i
per a la humanitat.
Pau va
recomenar a Timoteu que beguera una mica de vi per alleujar els seus dolors
estomacals. Va ser el primer bisbe d’Efes, on va viure sant Joan apòstol i la Mare
de Déu i on es va celebrar el Concili que va definir el dogma de la maternitat
divina de Maria.
Alicia
o Adelaida fue monja cisterciense
de La Chambre (Bruselas) que enseguida contrajo la lepra, quedó paralítica y
ciega; ofrecía sus dolores por las almas del purgatorio y la conversión de los
pecadores (†1250).
Liduvina (†1433 amb 53 anys) va ser una verge de Brussel.les que es Patrona dels que tenen enfermetats cròniques
dons va estar malalta 40 anys. Lesionada a l’practicar patinatge sobre giel, ja
mai més es va aixecar del llit i l’atractiva joveneta va ser un munt de pell i
ossos ja que no podia menjar ni beure. També va tenir cáncer i la pesta
bubònica; només la lepra no va tocar el seu cos i oferia tot unida a Crist
crucificat. S’oblidava dels dolors quan pensava en la bellesa de la cara de Déu.
María Magdalena de Pazzi (†1607 con 41 años), enseguida de
hacerse carmelita tuvo una grave
enfermedad y sus dolores tremendos los ofrecía unida a la cruz de Cristo. Fue una
de las grandes místicas con Teresa de Jesús, Catalina de Siena y otras.
Verónica Giuliani fue una abadesa clarisa capuchina que llamó la
atención ya que nunca, por nada, perdía el buen humor, incluso en su
dolorosísima agonía de 33 días en 1727 con 67 años. Fue glosada por Benedicto
XVI (Aud Gral 6-XII-2010).
Nunzio Sulprizio
va ser un noi laic italià, mort a Nàpols en 1836 amb 19 anys, després de mesos de
grands dolors i febre alta per l’infecció de la cama que va empitjorar i
l’avanç de la gangrena es va fer imparable. Va
ser canonitzat en 2018.
Bernardette Soubirous (†1879 amb 36 anys), la vident de
Lourdes es va fer monja al convent de les Germanes de la Caritat a
Nevers, on va viure sumergida en la soledat, el silenci i l’oració mentre oferia
els seus dolors doncs “el meu treball
–deia- és estar malalta”. Va estar
nou anys al llit i a mès va portar amb heroica caritat el meynspreu de les
seves germanes en religió.
María de la
Providencia, beata,
fue la fundadora de las "Auxiliadoras de las Almas del Purgatorio” que en
sus últimos años padeció pacientemente un doloroso cáncer que le acarreó la
muerte en 1871 con 46 años.
Josep
Manyanet i Vives (†1901 amb
68 anys) va ser un sacerdot lleidatà canonitzat en 2004, fundador dels Fills i Filles de la Sagrada
Família i també promotor a Barcelona de la construcció del temple
expiatori de la Sagrada Familia, obra de l’arquitecte servent de Déu Antoni
Gaudí. Va viure entre moltes dificultats i no li van faltar doloroses
enfermetats corporals.
Gianna Beretta Molla va ser una mare de família, milanesa, doctora en Medicina y
Cirugia, especialitzada en Pediatria i que en l’embaràs del quart fill se li va
detectar un tumor d’úter. Uns dies després del part, entre indicibles dolors i
repetin la jaculatòria «Jesús, t’estimo;
Jesús, t’estimo», moria santament amb 39 anys en 1962.
Narcisa de Jesús
Martillo Morán fue
una catequista laica ecuatoriana llamada “la violeta de Nobol”, fallecida en
1869 con 37 años, el día de la inauguración del concilio Vaticano I por el que
rezaba y ofrecía sus últimos dolores. Fue canonizada en 2008.
A. María Bernarda
Bütler (†1924 con
76 años) fue una virgen suiza, fundadora de las Hermanas Franciscanas
Misioneras de María Auxiliadora y evangelizadora de Ecuador y Cartagena de
Colombia, donde con fuertes dolores hipogástricos pasó sus últimos días y
falleció serenamente en 1924 con 76 años. Fue canonizada en 2008.
Eleazar (s II aC) és el venerable ancià jueu, especialista en les
Sagrades Escritures (escriba), màrtir amb l’impiu rei Antíoc IV Epifanes doncs va
morir flagel.lat però entre sospirs resaba a Déu “que sap que li ofereixo aquests cruels dolors por lo que el vull i l’estimo”.
Al lado de Cristo (…) está siempre
su Madre Santísima por el testimonio ejemplar que con su vida entera da a este particular Evangelio del
sufrimiento.
Per la seva part, en la homilia del “divendres de dolors” d’aquest 2020,
Bergoglio va recordar a la
Verge “sofrent”, al peu de la creu, i els seus set dolors. “A mí em fa bé –va confessar Francesc- resar aquests set dolors, per veure cóm la
mare de l’Església, amb tant sufriment, ens ha parit també a nosaltres.
No hay comentarios:
Publicar un comentario