Us he enviat a segar on vosaltres no heu treballat
Aquest
diumenge 3r de Quaresma, ciclo A, és el de l’agua dons el poble de
Déu al Horeb "torturat per la set, va murmurar
contra Moisés: "¿Ens has fet sortir d’Egipte per fer-nos morir de set a
nosaltres, als nostres fills i al nostro bestià?" (Èxode 17, 3-7).
Jehová li va dir a Moisés que copegi la roca i brollaria aigua per saciar la
set.
També surt la set en la trobada de Jesús amb la samaritana al pou de Sicar (Jn 4, 5-42) que anava per treure aigua i es va trovar a un jueu
descansant al costat de l’brocal i li va “escandalitzar” que aquest jueu
s’atrevís a parlar amb ella, dona i samaritana. Amb aquest «Dòna’m a
beure» –comentava el Papa Francesc- Jesús supera les barreras d’hostilidad que
existien entre jueus i samaritans i trenca els esquemes de l’prejudici davant
de les dones”.
Era
mediodía y Jesús estaba cansado del camino. El diálogo que se entabla es una
constante a lo largo de los siglos ya que los humanos repiten los temas que
ella expone, las preguntas que hace (cómo tú, siendo judío, me pides…) para ser
políticamente correctos, las excusas que
pone (no tienes cubo) y ese manifestar su creencia en utilizar la fe (la que sea)
en su propio beneficio material (dame de esa agua para que no tenga más sed y no tenga
que venir a buscarla al pozo).
Ese
Dame
de beber que dice Jesús en Sicar resonará en el Gólgota como «tengo
sed» cuando estaba clavado en la cruz. Las dos veces no lo dice por ser sed
física sino sobre todo moral, así opinaba también san Agustín, sed de amor. En el 2008, también ciclo A, Benedicto XVI glosaba el que “Cristo tiene sed de la fe y el amor de los
cristianos". Por
eso Jesús le dice a la samaritana en el pozo que “todo el que bebe de esta agua
tendrá sed de nuevo, pero el que beba del agua que yo le daré, no tendrá sed
nunca más, sino que el agua que yo le daré se hará en él fuente de agua que
salta hasta la vida eterna” (Jn 4, 13-14). En otras ocasiones Jesús se
refiere a la sed y hambre de justicia que tampoco es sed fisiológica pero sí se
refiere a la sed somática cuando explica que tuve hambre y me disteis de comer,
tuve sed y me disteis de beber, etc. (Mt 25, 35).
Resa
el Prefaci d’aquest dia que “a l’demanar
aigua a la samaritana, ja havia infós en ella la gràcia de la fe, i si va voler
estar assedegat de la fe d’aquella dona, va ser per encendre-hi el foc de l’amor
diví”. En el salm responsorial de la Liturgia de la Paraula d’avui es diu:
“fem-li cas al Senyor, que ens diu: «No enduriu els vostres cors, com (…) en el
desert, quan els vostres pares van dubtar de mí, tot hi haven vist les meves
obres»" (Ps 94) i aixó facilita el que diu Pau: “L’esperanza no enganya, perquè Déu ha infós el
seu amor en els nostres cors per mitjà de l’Esperit Sant que se’ns ha donat”
(Rom 5, 1-2.5-8).
No
dice ni una palabra o bronca acerca de la posible mala vida que se puede suponer de esta samaritana que, aparte la cantidad (5) de “maridos” que tuvo y el actual tampoco
lo es, cabe ver que las amas de casa honradas no suelen ir a esas horas de mediodía a buscar el agua para
lavar y cocinar. Al comentar este pasaje en 2014, Francisco comentaba que “Jesús pone a
la samaritana frente a su realidad, no juzgándola sino haciéndola sentir
considerada, reconocida, y suscitando así en ella el deseo de ir más allá de la
rutina cotidiana”.
Tot el poble de Sicar, davant del que explica la dona que torna corrent
de el pou, va demanar a Jesús que es quedés amb ells i ho va fer dos dies. Molts
van creure en ell. Jesús atreu, fa inquietar el cap i el cor i per aixó
Francesc escriu en la seva primera Exhortació ap “L’alegria de l’Evangeli”
(Evangelii gaudium, EG, 2013) que “en el
món d’avui el missatge que vam
anunciar corre més que mai el risc d’aparèixer mutilat i reducït (…) no
manifesten el cor de l’missatge de Jesucrist (…) que li otorga sentit, bellesa
i atractiu” (EG 34).
Las
palabras de Jesús siempre provocan ganas de darles vueltas, rumiarlas, para ver
qué nos quiere decir. Yo os digo (Jesús siempre
optimista, esperanzado): Levantad vuestros ojos y mirad los campos
que están dorados para la siega (…) Yo os envié a segar lo que
vosotros no habéis trabajado; otros trabajaron y vosotros os habéis aprovechado
de su esfuerzo (Jn 4, 38) y los SSPP (santos Padres de la Iglesia, los
de la Patrología, los teólogos de los cinco primeros siglos, conocían lo que llamaba san Justino “las semillas del Verbo”
que Dios siembra por la humanidad siempre y en todas partes. Justino era un
laico, filósofo de Samaria y apologista,
mártir en 165 con 65 años.
El
Concili Vaticà II recuperará aquesta afirmació veritable i entesa ara amb més
lucidesa que al segle II de l’cristianisme per aixó Francesc comenta, a aquest
propòsit, que “El missatge
correrà el risc de perdre la seva frescor i deixarà de tenir «olor de Evangeli»”
(EG 37). Per atraure –sense empentar- cal mirar de veure si
alguna cosa repel.leix a la gent i aquest treball espiritual fa que el Papa
recordi que “en el seu constant
discerniment, l’Esglèsia també pot arribar a reconèixer costums propis no
directament lligades al nucli de l’Evangeli (…) No tingem por de revisar-les”
(EG 43).
En la homilía de 2014 comentando Francisco este pasaje
de Jesús con la samaritana, añadía: “La
mujer queda tocada por este encuentro: dirige a Jesús aquellas preguntas
profundas que todos tenemos dentro, pero que muchas veces ignoramos (…) ¡también
nosotros tenemos tantas preguntas para hacer, pero no encontramos el coraje de
dirigirlas a Jesús! La Cuaresma es el tiempo oportuno para mirarse dentro, para
hacer surgir nuestros deseos espirituales más verdaderos y pedir la ayuda del
Señor en la oración. El ejemplo de la samaritana nos invita a expresarnos así:
“Jesús, dame de esa agua (no de la del pozo), así no tendré más sed”.
En l’anterior diumenge 3r, ciclo A del 2011, dons hi
ha tres cicles (A, B y C), Benet XVI comentava d’aquesta trobada de Jesús amb
la samaritana que «El que begui de l’aigua que jo li donaré, mai més tindrà set. L’aigua
que jo li donré es convertirà dintre d’ell en una font d’aigua que brollarà
vida eterna» (Jn 4,
14). “Aquesta aigua –va dir el Papa
Ratzinger- representa l’Esperit Sant, el
«do» por excel.lència que Jesús va venir a portar de part de Déu Pare. Qui reneix
per l’aigua i l’Esperit Sant, es a dir, en el Bautisme, entra en una relació
real amb Déu, una relació filial, i pot adorar-lo «en esperit i en veritat» (Jn 4,
23.24), com revela tambén Jesús a la samaritana”.
Y
explicó que cada uno de nosotros puede identificarse con la mujer samaritana:
“Jesús nos espera, especialmente en este
tiempo de Cuaresma, para hablar con nuestro corazón (…) Detengámonos un momento
en silencio, en nuestro dormitorio, o en una iglesia, o en un lugar apartado.
Escuchemos su voz que nos dice: “si tu
conocieras el don de Dios….”.
No hay comentarios:
Publicar un comentario