LA BÍBLIA ÉS VIVA I ACTUAL

 Llegir la Bíblia, cada dia una mica

L’ Evangeli d’avui, diumenge XXIX del TO, cicle C, narra la paràbola sobre la necessitat de pregar sempre sense perdre l’esperança (Lc 18, 1-8). Al salm responsorial, l’orant resa: “alço els meus ulls a les muntanyes: ¿d’on em vindrà l’auxili? L’auxili em ve del Senyor, que va fer el cel i la Terra” (Ps, 120), idea que es complementa amb el que es llegeix a la 1ª lectura, que “Josué va sortir a lluitar contra els amalecites mentre Moisès pujava a resar amb Aarón i Jur” (Ex 17, 8-13). La providència divina es cosa real doncs com diu el mateix Jesús “fins els pèls del vostre cap estan tots comptats” (Mt 10, 30) o sigui que Déu ho sap tot i diu que ja sap el que necessitem abans de demanar-li-ho. 

Pau recorda a la 2ª lectura de la Paraula de Déu d’avui que “la Sagrada Escriptura et pot donar la saviesa que condueix a la salvació per la fe” (2Tim 3, 14-4. 2), no per la Llei i per actualitzar el fer-ho real és pel que llegir las SSEE s’impulsa amb el Concili Vaticà II ja que abans, durant molts segles, era cosa dels cristians no catòlics sorgits de la Reforma luterana. 

Benet XVI a l’Exh post sinodal Verbum Domini (VD, 2010), que cita Francesc en la Carta Scripturae sacrae affectus (SSA, 2020), diu que “amb aquesta Exhortació, compleixo de bon grat la petició dels Pares de donar a conèixer a tot el Poble de Déu la riquesa sorgida a la reunió vaticana i les indicacions propostes, com a fruit del treball en comú” (VD, 1). “Cal reconèixer que en els últims decennis ha augmentat en la vida eclesial la sensibilitat sobre aquest tema (…) De tots és conegut el gran impuls que la Constitució dogmàtica Dei Verbum ha donat a la revalorització de la Paraula de Déu a la vida de l’Església, a la reflexió teològica sobre la divina revelació i a l’estudi de la Sagrada Escriptura” (VD, 3) (…) “perquè la Biblia no quedi com una Paraula del passat, sinó com una cosa viva i actual” (VD, 5). 

Francesc escriu en aquesta Carta SSA que “les pàgines bíbliques no sempre són accessibles immediatament. Com es diu a Isaies (29, 11), fins i tot per aquells que saben “llegir” (…) el llibre sagrat apareix “segellat”, tancat hermèticament a l’interpretació. Per tant, és necessari que intervingui un testimoni competent per proporcionar la clau alliberadora, la de Crist Senyor, l’únic capaç de deslligar els segells i obrir el llibre (cf. Ap 5, 1-10) (…) «¿Creus entendre el que estàs llegint?», pregunta Felip; i l’eunuc respon: «¿Com entendré si ningú m’ho explica?» (Hch 8, 30-31).

“Bastants intervencions dels Pares sinodals –afegeix el exPapa Ratzinger- han insistit en el valor del silenci en relació amb la Paraula de Déu i amb la seva recepció a la vida dels fidels (…) de manera que afavoreixi la meditació. Quan el silenci està previst, s’ha de considerar «com part de la celebració»” (VD, 66). Llegir cada dia una mica ho ve aconsellant repetides vegades Francesc però posant atenció al “cumplo y miento” doncs hi ha moltes coses a la vida cristiana que no són de l’Evangeli i fins i tot són antievangèliques, com deia Joan Pau II, han escandalitzat, han sigut antitestimoni. 

El Vaticà II, a la Constitució Dogmàtica Dei Verbum (DV, 1965), diu que “Déu, creant-ho tot i conservant-ho pel seu Verb, dona als homes testimoni perenne de si en les coses creades, i, volent obrir el camí de la salvació sobrenatural, es va manifestar, a més, personalment als nostres primers pares ja des del principi”. “Precisament raonant sobre la Natura es pot arribar fins el Creador” deia Joan Pau II a l’Enc Fides et ratio (FR, 1998) on afegeix que “es reconeix així un primer pas de la Revelació divina, constituit pel meravellós “llibre de la Natura” (…) Si l’home amb la seva intel.ligència no arriba a reconèixer a Déu com a Creador de tot, no és degut tant a la manca d’un mitjà adecuat quan, sobretot, a l’impediment posat per la seva voluntat lliure i el seu pecat” (FR, 19). Pau deia als cristians a Roma que “ l’invisible de Déu, des de la creació del món, es deixa veure a l’intel.ligencia a través de les seves obres” (Rom 1, 20). 

Potser que es pugui deduir que també es pot reconèixer que Déu, com parla de moltes maneres, pot fer-ho a través dels no cristians ja que “l’Espíritu bufa on vol" (DV, 3) i per aixó Joan Pau II impulsava “el diàleg interreligiós, que no sustitueix l’anunci, ha de fer-se amb l’íntima disposició de l’escolta que suscita en els mateixos deixebles de Crist comprendre més profundament el seu missatge” (NMI, 56). 

La Bíblia ajuda a estimar el món creat per Déu pel home i per aixó Francesc está ocupat amb la temàtica ecològica, com feien els seus predecessors, com Benet XVI que deixa escrit que “cal reconèixer també que la mateixa creació, el liber naturae, forma part essencialment d’aquesta simfonia a diverses veus en què s’expressa l’únic Verb” (VD, 7). “La creació és el lloc on es desenvolupa la História d’amor entre Déu i la seva criatura; per tant, la salvació de l’home (…) aixó ens permet reconèixer plenament els dons preciosos rebuts del Creador: el valor del propi cos, el do de la raó, la llibertat i la conciència” (VD, 9). El Catecisme de la’Església recorda que el diumenge és dia de festa laboral per, a més de participar a l’Eucaristia, sigui dia per dedicar-se més que els altres de la semana, a la família i a la contemplació de la Natura, de les meravelles de Déu, el seu creador (cf CEC, 1166-1167). 

Francesc escriu la Carta Scripturae sacrae affectus, amb motiu de celebrar-se el XX centenari de la mort de sant Jerònim, qui va ser qui, per indicació del Papa sant Dàmas, va traduir la Bíblia a la llengua vulgar, la del vulg, la del poble, la de la gent corrent, el llatí en aquells temps, quan es va deixar de parlar en grec. I diu que “el treball de traducció de Jerònim ens ensenya que els valors i les formes positives de cada cultura representen un enriquiment per a tota l’Església (…) la Bíblia necessita ser traduïda constantment a les categories llingüístiques i mentals de cada cultura i de cada generació, fins i tot a la secularitzada cultura global del nostre temps”. 

El Vaticà II acaba el Document sobre la Sda Escriptura dient que “així, doncs, amb la lectura i l’estudi dels Llibres Sagrats «la Paraula de Déu es difongui i resplandeixi» i el tresor de la Revelació, confiat a l’Església, ompli més i més els cors dels homes. Com la vida de l’Església rep el seu increment de la renovació constant del misteri Eucarístic, així és d’esperar un nou impuls de la vida espiritual de la crescuda veneració de la Paraula de Déu” (DV, 26). “El Sínode –diu Benet XVI- ha dirigit moltes vegades la seva atenció als fidels laics, donant-los les grècies pel seu generós compromís en la difusió de l’Evangeli en els diferents àmbits de la vida quotidiana, del treball, l’escola, la família i l’educació. Aquesta feina, que prové del baptisme” (VD, 84). 

I el exPapa alemany acaba dient que “desitjo cridar l’atenció sobre la familiaritat de Maria amb la Paraula de Déu (…) parla i pensa com la Paraula de Déu; la Paraula de Déu es converteix en paraula seva, i la seva paraula neix de la Paraula de Déu. Així es posa de manifest, a més, que els seus pensaments estan en sintonia amb el pensament de Déu, que el seu voler és un voler amb Déu” (VD, 28).