SENTIT DIVÍ DEL CAMINAR TERRENY DE JESÚS

Jesús ensenya a apreciar el treball

A la 1ª lectura d’avui, diumenge tercer d’Advent (cicle C), diu el profeta Sofonies que a “aquell dia es dirà a Jerusalem: ¡No tinguis por, Sió (…) Yahveh el teu Déu està enmig teu” (Sof 3, 16-17). L'Antic Testament fa crèixer l’esperança i Pau a la 2ª lectura d’avui diu als filipencs i a tots “que la vostra comprensió sigui patent a tots els homes. El Senyor ès a prop (Phil 4, 5). 

Aixó de comprendre vol dir ficar el cap als asunts de la fe tal com es fa amb les coses de la Ciència. Es tracta d’intentar entendre per què ve el Redemptor, el Messies, el Salvador, cosa que ha d’omplir d’esperança l’èsser humà, amb una esperança com la del mateix Déu ja que “Ell exulta de goig per tu, et renova pel seu amor; dança per tu amb crits de goig, com en els dies de festa” (Sof 3, 17-18). 

Per ficar el cap en les coses de la fe em de fer com deia Benet XVI: “aturem-nos un moment a reflexionar que la Litúrgia no fa servir el pasat —Déu ha vingut— ni el futur —Déu vindrà—, sinó el present: "Déu ve". Com podem comprovar, es tracta d’un present continu, és a dir, d’una acció que es realitza sempre: està passant, passa ara i passará també en el futur. En tot moment "Déu ve". 

Intentant comprendre cada cop més i millor les coses de fe, cal preguntar-se què vol dir Pau quan afirma que ”no us preocupeu per res” (Phil 4, 6) ¿per res és ser passotes? ¿és estar má sobre má? L‘Evangeli d’avui diu que a Joan Baptista “la gentada li preguntava i els soldats, i els publicans i d’altres: llavors, ¿què hem de fer? Ell els contestava (cf Lc 3, 10-18) però no els contestava que havien d’anar a Missa, resar rosaris, fer romeries o pelegrinatges perquè els mitjans no són els fins. No es tracta de accions externes sinó de la conversió interior del cor i del cap. Joan Pau II ho recorda dient que “l’Esperit Sant transforma des de dins, des de l’interior dels cors (…) D’aquesta manera el món (…) com ensenya el Concili, es fa cada cop més humà (…) Que sota l’acció de l’Esperit es realitzi al nostre món el procés de veritable maduració en la humanitat, en la vida individual i comunitaria (…) dels fills de Déu” (Dominum et vivificantem, 59). 

A l’Advent especialment esperem la vinguda del Messies, del Redemptor de l’home, del Salvador, i ficar el cap vol dir preguntar-se ¿per què va venir? ¿Què és aixó de la Redempció? ¿Què esperaven els jueus del seu temps, fa 2021 anys i més? Ficar el cap porta a aprofundir en el sentit diví del caminar terreny de Jesús de Natzaret, el que va nèixer a Betlem, l’Esperat de les nacions. Ireneu deia que “el Senyor va venir i es va manifestar en una veritable condició humana que ho sostenia, sent a la vegada aquesta seva humanitat sostinguda per ell mateix. 

El "no us preocupeu per res" no és estar mà sobre mà i per aixó “amb el Concili Vaticà II ha arribat l’hora, deia Joan Pau II, en la qual l’Església ha de “formar” una espiritualitat del treball que ajudi a tots els homes a acostar-se a Déu, Creador i Redemptor” (Laborens exercens, 24). 

El treball no és enemic de l’espiritualitat i no impedeix la vida religiosa encara que existeix l’excusa frecuent de que no puc resar, no puc anar a Missa, perquè no ting temps per aixó. La feina tampoc és una pena ni una maledicció o càstig de Déu a Adam i Eva i per ells a tota la humanitat. Quan el Redemptor ve al món fet home, es passa gairebé tota la seva vida treballant amb un treball manual de fuster o artesà o sigui fent també de pintor, paleta, etc. ja que llavors no hi havia l’especialització actual en la què estem immersos. 

El 5 de gener de 1964, des de Natzaret, Pau VI exhortava a aprendre la lliçó del treball, la conciència de la seva dignitat. Ara Francesc a Patris corde (PC, 2019) escriu que “sant Josep era un fuster que treballava honestament per assegurar el sosteniment de la seva família. D’ell, Jesús va aprendre el valor, la dignitat i l’alegria del que significa menjar el pa que és fruit del pròpi treball. La pèrdua de treball que afecta a tants germans i germanes, i que ha augmentat en els darrers temps a causa de la pandèmia del covid-19, ha de ser una crida a revisar les nostres prioritats” (PC, 6). 

El Compendi del Catecisme de l’Església (CEC, 2005) diu que “en la seva predicació, Jesús ensenya a apreciar el treball. Ell mateix es va fer semblant a nosaltres en tot, va dedicar la major part dels anys de la seva vida terrenal al treball manual al costat del banc del fuster, al taller de Josep” (CEC, 259). Y el Concili Vaticá ja va recordar que “el treball està en harmonia amb el precepte diví de sotmetre la Terra (…) per la qual cosa el missatge cristià, lluny d’apartar l’home de l’edificació del món, hi empeny amb més energia” (Gaudium et spes, 34).

 

Lo mateix recorda el CELAM de 2007 que va inaugurar Benet XVI i al seu Document conclusiu anomenat “d’Apareguda” diu (pp 120 - 122) que “el treball està vinculat amb la Creació ja que a la bellesa de la Creació, que és obra de les seves mans, resplandeix el sentit del treball com a participació de la seva tasca creadora i com servei als german i germanes. Jesús, el fuster (cf. Mc 6, 3), va dignificar el treball i al treballador” i recorda que el treball no és un mer apèndix de la vida, sinó que “constitueix una dimensió fonamental de l’existència de l’home a la Terra, per la qual l’home i la dona es realitzen a si mateixos com èssers humàns”.

 

Així mateix assenyalaven els pastors eclesials del CELAM que "donem gràcies a Déu perquè la seva paraula ens ensenya que, malgrat la fatiga que moltes vegades acompanya al treball, el cristià sap que aquest, unit a la pregaria, serveix no només al progrés terreny, sinó també a la santificació personal i a la construcció del Regne de Déu. La desocupació, la injusta remuneració del treball i el viure sense voler treballar són contraris al designi de Déu”. 

Ara Francesc a Fratelli tutti (FT, 2020) repeteix que “el gran tema és el treball. Lo veritablement popular —perquè promou el bé del poble— és assegurar a tots la possibilitat de fer brollar les llavors que Déu ha posat en cadascú, les seves capacitats, la seva iniciativa, les seves forces. Aquesta és la millor ajuda per un pobre, el millor camí cap a una existència digna. Per aixó insisteixo que ajudar als pobres amb diners ha de ser sempre una solució provisòria per resoldre urgències. El gran objetiu sempre els hauria de permetre una vida digna a través del treball” (FT, 162). 

A Gaudete et exúltate (GEx, 2018) escriu que “tots estem cridats a ser sants (…) ¿Ets un treballador? Sigues sant cumplint amb honradesa i competència el teu treball al servei dels germans” (GEx, 14) i a l’Encíclica social i ecològica Laudato si (LSi, 2015) ja demanava “una Ecologia integral, que no exclogui al èsser humà, és indispensable incorporar el valor del treball, tan sabiament desenvolupat per sant Joan Pau II en la seva Encíclica Laborem exercens” (LSi, 124). Unes pàgines més endavant diu que “no parlem només del treball manual sinó de qualsevol activitat que impliqui alguna transformació del que existeix, des de l’elaboració d’un informe social fins el disseny d’un desenvolupament tecnològic” (LSi, 125). 

Convé aprendre de Maria que meditava en el seu cor tot el que veia i sentia del seu fill Jesús, ja que volia entendre en la mesura del possible.