NO TINGUEU POR

Llibertat per mirar endavant

No tenir por, és a dir, no deixar-se vèncer per sentir por, és un punt que suggereix la Paraula de Déu d’avui, diumenge 19 de setembre de 2021, cicle B. A la 1ª Lectura es llegeix que “si el just és fill de Déu, Ell li assistirà i li lliberarà de les mans dels seus enemics” (Sab 2, 17-20). Per no tenir por, és a dir, no deixar que la por venci, va bé repetir-se a l’interior el que diu Pau als cristians: “Si Déu està amb nosaltres, qui contra nosaltres? (Rom, 8, 31) 

Lluc parla al seu evangeli del “jutge que no temia ni a Déu ni als homes” (Lc 18, 2). Realment cal dir que hi ha pors que s’han de superar i altres que convé fomentar per prudència. Els valents no és que no tinguin por, el superen i, en canvi, els cobards són vençuts per la por, quan s'ha de superar o no ser vençuts. 

És imprudent i inhumana l’ideologia o religió que cerca ficar la por al cos però es va fomentar el temor al càstig pels de la deriva cristiana anomenats “metodistes” perquè van canviar el mètode catequètic. Davant la apatia a la “vella Europa”, sensual i podrida, Wesley, el seu germà menor Charles i un tercer, es van proposar a Anglaterra canviar el mètode pastoral. Afirmaven que s’ha de predicar fican la por terrorífica a l’infern i la por a Déu, donant “llenya” perquè canviïn la conducta. Pels territoris missioners del Far West es pensava que era necessari per aquells colons irresponsables que tansols buscaven salut, diners i amor. Avui dia els “metodistes” tenen uns 45-50 milions de feligresos. 

El sant temor de Déu és diferent ja que no és tenir la por ficada al cos sinó, com resava Teresa de Jesús, es dir sincerament que “no em mou, Senyor, per estimar-te el cel que em tens promès ni l’infern tan temut (…) tu em mous, Senyor! …” 

Quan Iahvé li preguntà a Adam, on ets?, ell li respongué: “m’he amagat perquè vaix sentir la teva veu i vaig tenir por al veurem nu” (Gen 3, 9-10) que no ha de ser una referència directa a la nudesa corporal.

L’àngel del Senyor lloa en el seu moment a Abraham doncs és temerós de Dèu i per obeir anava a sacrificar al seu fill (Gen 22, 12). Francesc, en una homilia matutina a sta Marta (16-IV-2013) demanava no tenir por al Concili Vaticà II que és la veu de l’Esperit Sant. “L’Esperit Sant sempre ens mou, ens fa caminar (…) Es aixó el que fastigueja. La comoditat és millor (…) Això continua avui dia (…) el Concili fou una bonica obra de l’Esperit Sant (…) hem fet tot el que ens ha dit l’Esperit Sant al Concili?” 

Al convocar l’Any de la Misericòrdia amb la Bula “Misericordie vultus”, el Papa Bergoglio va escriure que “He escollit la data del 8 de decembre per el seu gran significat (…) cinquanté aniversari de la conclusió del Concili Ecuménic Vaticà II (…) Els Pares reunits en el Concili havien percebut intensament, com una veritable alenada de l’Esperit (…) enfrondades les muralles que por molt temps havien reclós l’Església en una ciutadella privilegiada, havia arribat el temps d’anunciar l’Evangeli de una manera nova. Una nova etapa a l’evangelizació de sempre. Un nou compromis per a tots els cristians de testimoniar amb més entusiasme i convicció la pròpia fe”. 

En un altre ocasió (homilía, 15 mayo 2015) va dir que “un cristià poruc és una persona que no ha entès el missatge de Jesús (…) Jesús diu a Pau ‘no tinguis por (…) És l’actitud d’un ànima empresonada, sense llibertat per mirar endavant, per crear alguna cosa, per fer el bé (…) Hi ha comunitats porugues, que van sempre al segur: No fem aixó, no, no, aixó no es pot (…) tot està prohibit, per por". 

En aquest context, ve a la memòria que també l’àngel del Senyor li va dir a Natzaret a Maria “no tinguis por, Maria (Lc 1, 30) que li va apareixer al donar-se compte de que era ficada en el pla diví. A Josep també li va haver de dir el mateix, “no tinguis por, Josep en rebre a Maria” (Mt 1, 20) que tenia per la mateixa raó. Moltes vegades Jesús ho demanava als seus i als que anaven al seu encontre. També Jonás (s VIII aC) pretenia fugir de Déu per por a la feina divina encomenada a Nínive. 

Tenir por és una cosa molt humana peró brota per motius molt diversos. L’abat Pafnuci va escriure una mena de biografia de sant Onofre (+400), l’ermità amb els cabells fins els genois, i diu que "al veure’l tan pilós, sense altre vestit que unes fulles al voltant de la cintura, vaig tenir por i vaig voler fugir”. De sant Alejo (+417 amb 67 anys) explica una tradició que quan fou descubert el seu origen familiar, per por a que li rendissin honors (se l’anomenava l’home de Déu) va tornar a Roma on va viure sota l’escala de casa dels seus pares que no el van reconèixer pel seu aspecte. 

Per temor als jueus, Pau va circuncidar a Timoteu. Els 49 màrtirs a Abitinia en el 304, son anomenats per Joan Pau II a la Carta de 1999 Dies Domini recordant que van declarar que «sense cap temor hem celebrat el sopar del Senyor» (DD. 46), es a dir la Eucaristía. El rei sant Ricard I de Normandia (+996 amb 64 anys) porta el sobrenom de "sense por". Alfons Mª de Ligori, que va fundar els “redemptoristes” en 1732 en temps de Voltaire i d’una Església jansenizada, a la fi de la seva vida, va patir la temptació i la prova de la por a la condenació eterna. 

Francesc ha deixat escrit que “espero que ens mogui la por a tancar-nos en les estructures que ens donen una falsa contenció, en les normes que ens tornen jutges implacables, en els costums on ens sentim tranquils, mentre fora hi ha una multitud famolenca” (EvG, 49). “Jesús (…) espera que renunciem a buscar aquets coberts personals o comunitaris que ens permetin mantenir-nos a distància del nus de la tempesta humana” (EvG, 270). 

També repeteix la mateixa idea en moltes ocasions com quan (març 2017) va rebre als participants al Capítol General dels somascos, els monjos fundats per Jerónim Emiliani (†1537 amb 56 anys), patró dels orfes i juventut abandonada, i els va dir: "Els alé a remandre fidels a l’inspiració originària i a posar-se 'en sortida' per anar cap a la humanitat ferida i descartada (…) No tinguin por de ‘deixar els bots vells' afrontant la transformació de les estructures, on resulti útil, per a un servei més evangélic i coherent amb el carisma original". El mateix va repetin quan reb altres institucions eclesials.

Diu Benet XVI a l'Encíclica Spe salvi (SS, 2007) que l’expressió «vida eterna» “suscita en nosaltres l’idea de l'interminable, i aixó ens dona por” (SS, 12). 

A Redemptor hominis (RH, 1979) el Papa Wojtyla manifestava que “l’home viu cada vegada més amb por. Tem que els seus productes puguin ser dirigits de manera radical contra ell mateix. Tem que puguin convertir-se en mitjans i instruments d’una autodestrucció inimaginable enfron de la qual tots els cataclismes i catàstrofes de la Història que coneguem semblen empal.lidir. L’explotació de la Terra, del planeta, exigeix una planificació racional i honesta. El desenvolupament de la técnica no controlat ni encuadrat en un plan universal i humanístic, porta amb si l’amenaça de l’ambient natural de l’home” (RH, 15). 

Reina de la Pau és la Patrona de Burundi, on el 1961 es preparaven per l’independència i a molta gent li donava por el canvi polític, i amb aixó van celebrar el 50è aniv de consagrar el país a la Mare de Déu.

A l’Exhortació Christifideles laici (ChL, 1988) Joan Pau II diu: “Repeteixo, un cop més, a tots els homes contemporànis el crit apassionat amb que vaig iniciar el meu servei pastoral: «¡No tingueu por! ¡Obriu, obriu de blat a blat les portes a Crist! Obriu a la seva potestat salvadora els confins dels Estats, els sistemes tant econòmics com polítics, els dilatats camps de la cultura, de la civilització, del desenvolupament. ¡L’home és estimat per Déu! Aquest és el simplicíssim i sorprenent anunci: ¡Déu t’estima!» (ChL, 34).