VI JORNADA MUNDIAL DELS POBRES

                                       Crist es va fer pobre per nosaltres

Avui, penúltim diumenge de l’any litúrgic, el XXXIII del TO, cicle C, és la VI Jornada mundial dels pobres, instituïda per Francesc en 2016 com la preparació més adequada per viure la solemnitat de Jesucrist, Rei de l’Univers, el qual s’ha identificat amb els petits i els pobres (cf. Mt 25, 31-40). El Missatge del Papa en aquest 2022 glosa el que diu Pau de que Crist es va fer pobre per nosaltres (cf 2Cor 8, 9) i vol que serveixi com una sana provocació per ayudar-nos a reflexionar sobre el nostre estil de vida i sobre tantes pobreses del moment present. 

Hi ha dos tipus de pobresa: la material i l’espiritual i és un error greu rebutjar-ne alguna. La pobresa correcta és la que ensenya Jesús al llarg de la seva vida a la Tierra. Quan va entrar en Jerusalem montat a la borreta “reivindica el dret de rei (…) un rei de la senzillesa, un rei dels pobres. Vol que se n’entengui el seu camí i la seva actuació” (Ratzinger. B-XVI. Jesús de Natzaret, des de l’entrada a Jerusalem fins a la resurrecció, pp 14-15).

Francesc diu al Missatge d’aquesta Jornada que “alguns mesos enrere, el món estava sortint de la tempestat de la pandèmia, mostrant signes de recuperació econòmica que portaven alleugeriment a milions de persones empobrides per la pèrdua de l’ocupació (…) ha aparegut al horitzó una nova catàstrofe (…) La guerra a Ucraïna va venir a agregar-se a les guerres regionals que en aquests anys estan portant mort i destrucció” (n. 1).

 

Segueix dient que “¡Quants pobres genera l’insensatesa de la guerra! On sigui que es miri, es constata com la violència afecta als indefensos i als més febles. Deportació de milers de persones, especialment nens i nenes, per desarelar-los i imposar-los un altra identitat (…) Són milions les dones, els nens, els ancians obligats a desafiar el perill de les bombes per tal de posar-se fora de perill buscant ampar com a refugiats als països veïns. Els que segueixen en les zones de conflicte, conviuen cada dia amb la por i la manca d’aliments, aigua, atenció mèdica i sobretot d’afecte” (n. 2). 

Joan Pau II considera a l’Enc dedicada a Déu Pare, “Ric en misericòrdia” (RM, 1980) que “la present generació se sent privilegiada perquè el progrés li ofereix tantes possibilitats, insospitades fa només uns decennis (…) Però al costat d’aixó hi ha alhora dificultats, inquietuts i impossibilitats (…) Augmenta la sensació d’amenaça i la perspectiva d’un conflicte que, tenint en compta els actuals arsenals atòmics, podria significar l’auto-destrucció parcial de la humanitat (…) els mitjans tècnics a disposició de la civilització actual oculten (…) també la possibilitat d’una subjugació “pacífica” dels individus, de societats senseres i de nacions pels qui disposen de mitjans suficients i estan disposats a servir-se’n sense escrúpols. Es pensa també en la tortura encara existent al món, exercida sistemàticament per l’autoritat com instrument de domini i de atropellament, i practicada impunement pels subalterns. Tot plegat junt a la conciència de l’amenaça biològica...” (RM, 11). 

A la 1ª lectura d’avui el profeta Malaquies, sent la veu de Déu, diu que “tots els orgullosos i els injustos seran igual que rostoll” (Mal 3, 19.20). A l’Evangeli, Lluc explica el que deia Jesús als que miraven les pedres magnifiques del temple i que” no quedarà pedre sobre pedra, tot serà destruït”. Per aixó li preguntaren quan seria i Jesús alerta a no deixar-se enganyar “perquè vindràn dies en què molts (no uns pocs) diran “ja arriba el moment. Deixeu-los estar” (Lc 21, 5-19). 

A “La porta de la fe” (Porta fidei, 2011) amb la qual Benet XVI convocava l”Any de la Fe” recorda per escrit que “tots els batejats sapiguem redescobrir el camí de la fe per il.luminar de manera cada cop més clara l’alegria i l’entusiasme renovat de l’encontre amb Crist”. La pobresa d’esperit (no de butxaca) cal redescobrir-la sense perdre la convicció de que forma part del misteri de la fe, del misteri de Déu, del misteri de l’home. 

Jesús ensenya que “quan veieu que surt un núvol pel ponent, de seguida dieu: plourà, i així passa. I quan bufa el sud, dieu: ve xafogor, i passa. ¡Hipòcrites! (…) ¿com és que no sabeu interpretar aquest temps?” (Lc 12, 54-56). Llegint els signes d’aquest temps actuals, Francesc diu que “el meu predecessor Benet XVI va renovar l’invitació a «eliminar les causes estructurals de les disfuncions de l’Economia mundial i corregir els models de creixement que semblen incapaços de garantir el respecte del medi ambient” (Laudato si, 6). Aceptar el que diu Jesús de que els pobres els teniu sempre entre vosaltres no és per justificar que n’hi hagi i no s’ha de moure un dit per ajudar-los o alleujar-los. Les disfuncions es donen a la societat civil i a l’eclesiàstica que hauria de ser modèlica, llum del món i no obstant Joan Pau II va demanar perdó, entre altres, pel fet amb Luter que va denunciar l’avarícia vaticana amb el negoci de les indulgències i va demanar perdó per altres casos que compta la Història. 

Un altre tema a corregir doncs és una notable pobresa, l’assenyala Francesc dient que “desitjo ressaltar que, encara que hi va haver notables millores en el reconeixement dels drets de la dona i en la seva participació al espai públic, encara hi ha molt per avançar en alguns països. No s’acaben d’eradicar costums inaceptables” (Amoris laeticia, 54), cosa que també es veu dins de l’Església, la societat eclesial, el Poble de Déu. 

Davant l’«Any de la Fe» s’apuntava un detall per a l’autocrítica o examen o reforma o com es vulgui dir, assenyalant “una fe adormida o torta, desenfocada (…) que els cristians dedicats a totes les activitats temporals percebin els signes dels temps, es comprometin a convertir-se en un signe viu de la presència al món de Crist ressuscitat, amb el testimoni creïble dels qui deixen il.luminar la ment i el cor per la Paraula del Senyor”. 

Al Missatge el Papa Bergoglio afegeix que “succeeix també que alguns cristians, per un excessiu aferrament als diners, s’empantanen en el mal ús dels béns i del patrimoni (…) Sabem que el problema no són els diners en si, perquè formen part de la vida quotidiana i de les relacions socials de les persones. Més aviat, el que hem de reflexionar és sobre el valor que tenen els diners per a nosaltres: no poden convertir-se en un absolut, com si fos la finalitat principal” (Missatge, n 7). 

La Mare de Déu de Banneux, de Bèlgica, és la Verge que es va aparèixer el 1933 a Beauring i als pocs dies a Banneux, que significa terra dels qui no tenen res, i Maria es va presentar com la Verge dels pobres. L’aprovació eclesiàstica va ser el 1949 i al 75è aniv de les aparicions, maig de 2008, Benet XVI va escriure una carta on demana que Maria, “que sobresurt entre els humils i pobres del Senyor, que d’Ell esperen amb confiança la salvació (Lumen gentium 55), ens exhorti a una vida espiritual renovada”. Més d’un milió de persones de totes les classes socials peregrinen cada any: gitanos, minusvàlids, miners, malalts, ancians, migrants, cristians no catòlics, musulmans i moltíssims joves.