CORDERS EN MIG DE LLOPS

Un cristià poruc no ha entès a Jesús

 

A l’evangeli d’avui diumenge XIV (cicle C) del Temps Ordinari, Lluc explica que “va designar el Senyor a setanta-dos més”, així que els seus deixebles eren més que dotze, i els hi va dir que “us envio com corders enmig de llops (…) però no us alegreu de que els esperits se us sotmetin; alegreu-vos més aviat que els vostres noms estan escrits al cel” (Lc 10, 1-20). Comentan aquest text Francesc deia que algun podria proposar utilitzar la força contra ells però el cristià ha de ser sempre corder (cf. Hom 14-F-2014). Els cristians, els deixebles de Crist, han d’aprendre a anar per la vida fent les coses com el Senyor, al seu estil que és per amor, no pas per la força. En una ocasió deia que “l’enviat «enmig dels llops» podria objectar: «¿Però, Senyor, perquè em mengin?» i va fer referència a una «reflexió molt profunda» de Joan Crisòstom: «Però si tu no vas com corder, si vas com a llop entre llops, el Senyor no et protegeix: defensa’t sol» (Hom 14-F-2017). La mateixa idea la va dir Benet XVI al octubre de 2011, a la vigilia de l’encontre interreligiós convocat a Asís celebrant el 25 anys del primer que va convocar Joan Pau II. Va dir que “els cristians no han de caure a la temptació de convertir-se en llops entre els llops. No és amb el poder, ni amb la força, ni amb la violència com s’estèn el regne de pau de Crist, sinò amb l’entrega i l’amor cap a l’enemic".

A la 2ª lectura de la Litúrgia de la Paraula s’escolta el que Pau deia als cristians de Galacia –i serveix per a tots-, que “ni la circuncisió ni la incircuncisió importen, sinò la nova criatura” (Gal 6, 14-18) que és la que sap estimar com Déu, que és Amor. Actuar en cristià és –com va dir sant Joan de la creu- posar amor on no hi ha amor i treuràs amor, amb l’esperança divina que Déu ha promés de joia i alegria, de mamar fins afartar-se doncs Déu, que és mare, ens consola, malgrat tot. 

La condició cristiana en una societat pluralista té en compte, com els primers cristians, que és anar al món pagà encara que llavors era religiós i esperava el Messies, com va confesar la samaritana a Jesús en aquella conversa tocant el pou de Sicar. Pero avui hi ha gent (els gentils) que esta de tornada i viu amb la cultura de l’indiferentisme provocat por la 1GM, la 2GM, el 11S i altres guerres lluirades en nom de Déu com l’invasió russa de Ucraïna o altres guerres no militars sinò ideològiques com les promogudes per l'avortament, els LGTB, l’Economia, l’Educació i altres àmbits naturals de la vida humana cotidiana. 

Evangelitzar - diu Francesc- és presentar a Crist i per aixó és fer “no murs sinò ponts, estar convençuts que l’altre té alguna cosa bona a dir, és fer espai al seu punt de vista, a la seva opinió, a les seves propostes, sense caure òbviament en el relativisme. I per dialogar cal abaixar les defenses i obrir les portes”. Poden empitjorar les coses, doncs, com diu Murfi, el que pot empitjorar, empitjora i en aquesta época histórica, al revés que es deia abans, els hi ha que ni tan sols sospiten de Déu com enemic de l’home. 

El Senat nord-americà, durant la presidència de Nixon (1969 a 74), va ampliar significativament el pressupost de EUA per aturar l’avanç marxista des dels innombrables focus sud i centre-americans dirigits per una Teologia de l’alliberament de tint marxista, o sigui, atea i promoguen la lluita de classes. Aixó a costa de ser una mesura contra l’Església catòlica hispano-americana per debilitar-la fomentant sectes que buidarien les seves comunitats de base. Dècades després es comproven els éxits i que alhora encén l’alarma davant aquest nou fenomen, tant allà com en molts diversos països dels altres continents. 

Entre les sectes, n’han brotat moltes, fins i tot amb net caràcter satànic. A Colòmbia es va detectar un plan per enverinar sacerdots: el Dijous Sant de 1998 sacerdots de 14 parròquies colombianes van rebre per correu o a mà una caixa de xocolates fines i una ampolla de vi Saint Louis Beajoulais que contenien cianur i metanol. El Departament Administratiu de Seguretat de Colòmbia i l’Interpol sospitaven que alguna cosa podia succeir ja que el Divendres Sant sembla ser el dia que els satanistes celebren l’aniversari de Lucifer. Una setmana després, l’organizació “Llops contra Crist” es va atribuir l’autoria dels atemptats. Interpol vigila també l’Ecuador, Xile, Argentina i Méxic, un dels països on els cultes tenen més força. A la web, qui vulgui pot trovar un llistat actualitzat amb més de vint mil sectes. 

En l’actualitat també se segueixen enfrontant als cristians els enemics de la Religió i adoradors de la Ciència ja que afirmen que són incompatibles però, oh ironia de la História, el “Big Bang” va ser proposat pel sacerdot Lavoisiere qui durant la Revolució Francesa, el 8-V-1794, amb con 51 años, va ser guillotinat per ser científic, mentre el President del Tribunal, Caffinhal, deia: “¡la República no necessita savis. Que la justícia segueixi el curs!” Es lamentava Joan Crisòstom (†407 amb 60 anys), Patriarca de Constantinoble, de que “fins les bèsties estan més apreciades que els fills i més cuidem dels nostres ases i cavalls que dels nostres fills. El que té una mula es preocupa de buscar un bon traginer que no sigui ximple ni lladre ni borratxo, i que conegui bé el seu ofici. En canvi, quan es tracta de posar un mestre pel ànima del nen, fem servir del 1r que es presenta”. 

Pius VII va ser un Papa (1800-23), una excepció en aquells temps, obert a les formes de vida cristiana sorgides de la RF i ja sent bisbe d’Imola, declarava per Nadal de 1797 que “la forma democràtica no repugna l’Evangeli (…) la democràcia exigeix virtuts sublimes que només s’aprenen a l’escola de Jesucrist”. Ciència i Fe no es repugnen, es complementen. 

Els corders entre llops poden sentir por però els valents són els que vèncen aquesta temptació. Francesc s’ha referit a la por recordant que “un cristià poruc és una persona que no ha entès el missatge de Jesús” (15-V-2015). La por davant els llops ha conduït a conductes deplorables i que causen escandols en molts casos. “Hi ha comunitats amb por -seguia dient Francesc-, que van sempre a l’assegurança (...) sembla que a la porta d’entrada hagin escrit ‘prohibit': tot esta prohibit per por. La por -precisava el Papa- és diferent del temor de Déu que és sant, és una virtut (…) no empetiteix, no debilita, no paralitza: porta endavant cap a la missió que el Senyor dòna”. 

A Veritatis gaudium (VG, 2017), Francesc afirma que “el Poble de Déu pelegrina al llarg dels senders de la Història, acompanyat amb sinceritat i solidaritat dels homes i dones de tots els pobles i de totes les cultures, per il.luminar amb la llum de l’Evangeli el camí de la humanitat cap a la nova civilització de l’amor” (VG, 1). En el video missatge al Congres Internacional de Teologia a la PUCA “Santa Maria de Buenos Aires” (IX-2015) afirmava que «cercar superar aquest divorci entre Teologia i pastoral, entre fe i vida, ha sigut precisamente un dels principals aports del Concili Vaticà II. M’animo a dir que ha revolucionat en certa manera l’estatut de la Teologia, la manera de fer i del pensar creient» (VG, 2). 

Davant la forta tensió que provoca la presència d’un llop o una ramada, hi ha que escoltar el consell de la 1ª lectura on Isaïes explica la via d’escapament o d’evasió sense recòrrer a l’alcohol, la droga o altres estratajemes evasives. Diu “que mameu i us afarteu del si dels seus consols (els de Déu), de manera que xucleu i us delecteu dels pits de la seva glòria (…) Com un a qui la seva mare li consola, així jo us consolaré. En veure’l se us festejará el cor” (Is 66, 10-14). Déu es revela com a pare i com a mare, sense fer amb aixó cap batalla contra algú.