VINA OH SANT ESPERIT

Ser també altres paràclits

Jesús ressuscitat, quan al capvespre d’aquell diumenge de la resurrecció es va aparèixer als seus tancats al cenacle per por als jueus, els va mostrar les mans i el costat (…) va bufar sobre ells i els va dir: «Rebeu l’Esperit Sant» (Jn 20, 19-23). Abans ja els havia dit que «l’Esperit Sant, que el Pare enviarà en nom meu, us ho ensenyarà tot i us recordarà tot el que us he dit» (Jn 14, 26) i Joan Pau II comentava que “no només seguirà inspirant la predicació de l’Evangeli sinó que també ajudarà a comprendre el significat just del contingut del missatge de Crist” (Dominum et vivificantem, 4). 

Fra Cantalamesa, predicador de la Casa Pontificia des del Papa Wojtyla, predicant sobre l’Esperit Sant, recordava que a l’Antic Testament, Déu és el gran consolador del seu poble. Aquest «Déu de la consolació» (Rom 15, 4) s’ha «encarnat» en Jesucrist, qui es defineix de fet com el primer consolador o Paràclit (Jn 14, 15). L’Esperit Sant, sent aquell que continua l’obra de Crist i que porta a compliment les obres comuns de la Trinitat, no podia deixar de definir-se, també «el Consolador que estarà amb vosaltres per sempre», com el defineix Jesús. L’Església sensera, després de la Pasqua, va tenir una experiència viva i forta de l‘Esperit com consolador, defensor, aliat en les dificultats externes i internes, en les persecucions, en els processos, en la vida de cada dia. A Fets dels apòstols llegim que «L’Església s’edificava i progresava en el temor del Senyor i estava plena de la consolació (¡paràclesi!) de l’Esperit Sant» (Act 9, 31).

Hem de treure’n ara d’aixó una conseqüència pràctica per a la vida. ¡Tenim que convertir-nos nosaltres mateixos en paràclits! Si bé és cert que el cristià ha de ser «altre Crist», és igualment cert que ha de ser «altre Paràclit». L’Esperit Sant no tan sols ens consola sinó que ens fa capaços de consolar als altres. 

L’Esperit Sant ens necessita per a ser Paràclit. Ell vol consolar, defendre, exhortar, peró no té boca, mans, ulls per «donar cos» al seu consol. O millor, té les nostres mans, els nostres ulls, la nostra boca. La frase de l’apòstol als cristians de Tessalònica: «Conforteu-vos mútuament» (1Ts 5, 11), s’hauria de traduir literalment: «sigueu paràclits els uns dels altres». 

Als de Corint insisteix Pau dient-los que “Beneït sigui Déu (…) de tota consolació, que ens consola en totes les nostres tribulacions, perquè també nosaltres siguem capaços de consolar als qui es troven en qualsevol tribulació, mitjançant el consol amb què nosaltres mateixos som consolats per Déu” (2Cor, 1, 3-4). 

Seguía dient Cantalamesa una bella oració atribuïda a sant Francesc d’Assís, que diu: «Que no busqui tant ser consolat com consolar, ser comprès com comprendre, ser estimat com estimar...». 

Deia Joan Pau II que “suplic sobretot a Maria (…) que (…) puguem rebre l’Esperit Sant (…) i convertir-nos en testimonis de Crist «fins els últims confins de la Terra»” (Redemptor hominis, 22). 

Francesc diu a Evangelii gaudium (EvG, 2013) que “evangelitzadors amb esperit vol dir evangelitzadors que s’obren sense por a l’acció de l’Esperit Sant (…) per anunciar la novetat de l’Evangeli amb audàcia (parresía), en veu alta i en tot temps i lloc, fins i tot a contracorrent” (EvG, 259). I afirma que “amb l’Esperit Sant, en mig del poble, sempre hi ha Maria (…) i així va fer possible l’explosió missionera que es va produir a Pentecosta. Ella és la Mare de l’Església evangelitzadora i sense ella no acabem de comprendre l’esperit de la nova evangelització” (EvG, 284). 

Avui, diumenge de Pentecosta (5-VI-2022) entra en vigor "Praedicate evangelium", la Constitució sobre la reforma de la Curia Romana i el seu servei a l’Església i al món. Va ser publicada el dia de sant Josep, espos de Maria, 19-III-2022. 

Afageix Francesc que “Maria sap reconèixer les petjades de l’Esperit de Déu en els grans esdeveniments i també en aquells que semblen imperceptibles. Es contemplativa del misteri de Déu al món, a la Història i a la vida quotidiana de cadascú i de tots” (EvG, 288). 

L’oració ecumènica amb que acaba la Enc. Fratelli tutti (FT, 2020) resa així: “Vine, Esperit Sant, mostra’ns la teva bellesa reflectida en tots els pobles de la Terra, per descobrir que tots són importants, que tots són necessaris, que són rostres diferents de la mateixa humanitat que estimas. Amén” (FT, 287).