FILLS DE DÉU

 Fills en el Fill

Avui diumenge 2 de gener de 2022, és el II després de Nadal, cicle C, i Pau a la 2ª lectura recorda que Déu “ens va predestinar a ser els seus fills adoptius per Jesucrist conforme al beneplàcit de la seva voluntat” (Ef 1, 5) i l’evangeli de Joan proclamat  també parla d’aquesta realitat de la filiació divina dels èssers humans dient que “a quants el van rebre els va donar poder ser fills de Déu” (Jn 1, 12). Aquesta realitat és la base essencial del vertader cristianisme, de la veritable espiritualitat cristiana. 

Ha estat l’Esperit Sant a través del Concili Vaticà II i d’uns quants instruments seus de homes i dones recents, finalitzant el segond mil.lenni, qui ha fet recuperar aquesta veritat bàsica que havia estat oblidada durant segles doncs vol que s’entengui el significat real i complet de saber-se fills de Déu. Diu Pau que “el Pare de la glòria, us concedeixi l’Esperit de saviesa i de revelació per conèixer-lo; iluminant els ulls del vostre cor” (Ef 1, 17-18). Joan Pau II va escriure que “la filiació de l’adopció divina (…) té lloc quan Déu Pare ha enviat als nostres cors l’Esperit del seu Fill (…) Aquella filiació divina inserida en l’ànima humana amb la gràcia santificant, és obra de l’Esperit Sant” (Dominum et vivificantem, 52). 

Els cristians llatins, els d’Occident, no així els d’Orient, van expresar l’efect del baptisme amb el concepte paulí de la filiació divina i també segueix sent clau no oblidar que som «fills en el Fill» com ha recordat el Concili Vaticà II dient que “Crist, el nou Adam (…) ha tornat a la descendència d’Adam la semblança divina, deformada pel primer pecat (…) fills en el Fill” (GS, 22-32). 

Joan Pau II va escriure que “creats a imatge i semblança de Déu (…) predestinats des de l’eternitat a ser fills de Déu” (RH, 9) i fent una interpretació catòlica, o sigui universal, com ell volia, es refereix a que la filiació és una realitat planejada des de l’eternidad i iniciada a la creació del home, o sigui que afecta tothom, inclosos els ateus i els de qualsevol religió. Ho va recordar també amb claritat el Papa Bergoglio en el seu primer Encontre amb els representants dels mitjans de comunicació (16-III-2013) dient-los que “com molts de vostès no pertanyen a l’Església Catòlica, altres no són creients, de cor dono aquesta benedició en silènci a cadascun de vosaltres, respectant la conciència de cadascú, però sabent que cadascun de vostés és fill de Déu. Que Déu els beneeixi”. 

El Papa Wojtyla recordava que “el preu de la nostra redempció demostra la nostra dignitat de“fills de Déu” (cf RH 20) i Francesc a «L’alegria de l’Evangeli» (Evangelii gaudium, EvG, 2013) dóna per suposat el tenir present aquesta realitat dient que “sabem que Déu vol la felicitat dels seus fills també en aquesta Terra” (EvG, 182). 

Joan Pau II a Redemptor hominis (RH, 1979) afirmava que “en Jesucrist, el món visible, creat per Déu per a l’home, adquireix novament el seu vincle original (…) l’amenaça de contaminació de l’ambient natural, els conflictes armats, la manca de respecte a la vida dels no nascuts (...) el món de les conquestes cientifiques i tècniques mai aconseguides anteriorment, ¿no «gemeja i pateix» i «està esperant la manifestació dels fills de Déu»?” (RH, 8). Es tracta de recuperar la situació original, la condició paradisíaca que Déu creador va donar al home per disfrutar en aquest mon, camí al cel. Alló inicial es va perdre pel pecat i afecta a tot el món visible, no tan sols al èsser humà, i per aixó, per exemple a la 2ª lectura de la Litúrgia de la Paraula d’avui es detecta l’habitual sabor ecològic de la creació per l’amor a Déu manifestat també en l’amor a les seves creatures per citar aquesta vegada uns vegetals: cedre, xiprer, palmera, roses, olivera, plàtan, cinamom i aspal.lat, mirra, gàlban i ónix i estacte, encens, terebint, vinya, flors, fruits (cf Sir 24, 13-17). 

Viure com a fills de Déu exigeix fer-ho realitat en la conducta diària i per aixó convé recordar el que el mateix Jesús diu: Benaurats els pacífics, perquè ells seran anomenats fills de Déu (Mt 5, 9) o sigui els pacificadors, els que treballen per la pau que no és només cosa de la Jornada mundial anual que es celebra cada 1 de gener, sinó que és habitual a la vida de cada cristià. El Missatge per a la LV Jornada d’aquest 2022 es titula «Diàleg entre generacions, educació i treball: instruments per construir una pau duradora» i Francesc en ell diu que “encara avui, «el camí de la pau», que sant Pau VI va anomenar amb el nou nom de «desenvolupament integral», segueix desafortunadament allunyat de la vida real de molts homes i dones i, per tant, de la família humana”. 

Ja Jesús ajudava a considerar que “si estimeu als que us estimen, ¿quin mèrit tindreu? (...) Per contra, estimeu als vostres enemics, feu el bé i presteu sense esperar res per aixó (…) i sereu fills de l’Altíssim (Lc 6,32-35). Dir que soc fill de Déu no es només una frase bonica, sinó que cal que es noti en la conducta diaria però sense voler publicitat. 

Joan Pau II a la Carta Novo mil.lennio ineunte (NMI, 2001) va recordar que “l’Esperit Sant ajuda als mateixos deixebles de Crist a comprendre més a fons el missatge del que són portadors (…) la inagotable profundització teològica de la veritat cristiana ajuda a entendre cada vegada millor que el cristià no pot tancar-se dins del temple; ha d’estar obert al món dialogant amb les filosofíes, cultures i religions” (NMI, 56).

Fer realitat real la conducta dels fills de Déu s’ha de manifestar, entre tots els altres, en el camp de l’ecumenisme, en el tracte amb tots els germans cristians per aixó el Papa polac escrivia que “Jesús mateix quan prega al Pare que tots siguin un, com nosaltres també som un, suggereix una certa semblança entre l‘unió de les Persones divines i l’unió dels fills de Déu” (Dominum et vivificantem, 59). 

Que es noti a diari el ser fills de Déu ja ho deien alguns Pares de l’Església (SSPP) amb el nom de mysterium lunae, expressió recuperada pel Papa polaco i que explica que el cristià ha de fer com fa la lluna; ser llum del món però no per tenir llum pròpia sinó perquè, com ella “només” reflecteix la llum solar. Ho exposava Joan Pau II a la Carta a l’inici del tercer mil.lenni, Novo mil.lennio ineunte (NMI, 2001) el dia de la conclusió de gran Jubileu del 2000 escrivint que “Crist (…) es presenta com “llum del món” (Jn 8, 12) i demana alhora als seus deixebles que siguin “la llum del món” (Mt 5, 14). És una feina que ens fa tremolar si ens fixem en la feblesa que tan sovint ens torna opacs (…) però és una feina possible si, exposats a la llum de Crist, sabem obrir-nos a la seva gràcia” (NMI, 54). 

A la 8a Catequesi (Aud Gral, 8-IX-2021) de Francesc sobre l’itinerari de profundització de la fe a la llum de la Carta de sant Pau als Gàlates, exposava que els cristians “no oblidin la novetat de la revelació de Déu que se’ls ha anunciat. Jesucrist ens ha permés convertir-nos realment en fills de Déu” encara que “sovint donem per descontat aquesta realitat de ser fills de Déu. Tanmateix sempre es bo recordar de manera agraïda el moment en el que ens convertim en aixó, el del nostre baptisme, per viure amb més consciència el gran do rebut (…) És decisiu també per a tots nosaltres avui redescobrir la bellesa de ser fills de Déu, ser germans i germanes entre nosaltres (…) La nostra vocació és més aviat la de fer concreta i evident la crida a l’unitat de tot el gèner humà (cf. Conc. Ecum. Vat. II, Const. Lumen gentium, 1)“.